Nidwalden
| Tipus | cantó de Suïssa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat federat | Suïssa | ||||
| Capital | Stans | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 43.223 (2018) (156,69 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | alemany estàndard suís | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 275,85 km² | ||||
| Altitud | 454 m | ||||
| Punt més alt | Rotstöckli (2.900 m) | ||||
| Punt més baix | Llac dels Quatre Cantons (433 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1291 (Gregorià) | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Landrat of Nidwalden (en)  , (Escó: 60) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | CH-NW | ||||
| Codi NUTS | CH065 | ||||
| Lloc web | nw.ch | ||||
  
| |||||
Nidwalden (en alemany, Kanton Nidwalden; en romanx, Chantun Sutsilvania; en italià, Canton Nidvaldo; en francès: Canton de Nidwald) és un dels 26 cantons que constitueixen la Confederació Suïssa. Fou un dels signants històrics de la Carta Federal de 1291, juntament amb els seus veïns del llac dels «cantons boscos», coneguts com el Vierwaldstättersee: Obwalden, Uri i Schwyz.[1]
Situat eminentment als Alps i al centre de la Confederació, els municipis del Cantó de Nidwalden són 11 i té la seu governamental de cantó a Stans, on s'hi acumula la major part de la població dels vora 43.000 habitants que el conformen.[2] Els seus orígens es remunten a assentaments del Neolític entre els anys 4.000 i 3.000 aC.[3] Posteriorment, durant l'època romana estigué habitada per poblacions cèltiques i, entrat el segle viii, hi entraren els primers alamans.[3] La primera església catòlica s'hi construí el segle x. Dos-cents anys després, s'uní en aliança per a constituir el que es coneix com l'Antiga Confederació Suïssa, que d'inici formà part del Sacre Imperi Romanogermànic.[3]
Nidwalden es tracta d'un dels cantons més petits, amb una economia que fins a mitjan segle xx estigué dominada pel sector primari, amb exportacions destacades de formatge al nord d'Itàlia.[4] Després, es veié diversificada especialment per l'impacte industrial, especialment el de l'aeronàutica de Pilatus Aircraft, amb més de 2.100 llocs de treball, i el turisme d'esquí.[5][6] A més, arran de la dècada del 2020 progressà com un dels cantons amb més baixa pressió fiscal, fet que el posicionà com el més atractiu pel que fa a la captació d'empreses de tot l'Estat.[7]
És una de les àrees de Suïssa amb uns nivells de progressió més baixos pel que fa a l'eficiència i transició energètica[8] i, en l'àmbit lingüístic, té una població —a data de 2019— que en el 90,6% és germanoparlant, amb minories lingüístiques destacades de francès (1,6%) i d'anglès (5,4%).[2] La religió predominant és la Catòlica Romana en més d'un 60%, seguida del Protestantisme, en un 11%.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Comité pour une Nouvelle Histoire de la Suisse, 2004.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Nidwalden» (en anglès). Oficina Federal d'Estadística Suïssa, 2021. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Achermann, Hansjakob; Schleifer, Karin; Weber, Emil «Geschichte Nidwaldens - Ein kurzer Überblick» (
PDF) (en alemany). Staatsarchiv Nidwalden, 3-2007. Arxivat de l'original el 5 gener 2010 [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Schelbert, 2014, p. 94.
- ↑ Amrein, Iris; Messner, Tina; Ulrich
Sascha Sutter,, Michael; Sutter, Sascha. Artificial Intelligence in Central Switzerland ( PDF) (tesi) (en anglès). Lucerna: Hochschule Luzern, 2021, p. 34-35 [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Schelbert, 2014, p. 273.
- ↑ «Nidwalden and Schwyz overtake Aargau» ( PDF) (en anglès). Credit Suisse, 8-2022 [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ «Kantonale Klima- und Energiepolitik» (en alemany). WWF, n.d. [Consulta: 7 gener 2024].
Bibliografia
[modifica]- Comité pour une Nouvelle Histoire de la Suisse. Geschichte der Schweiz und der Schweizer (en alemany). Schwabe Verlag Basel; Unveränd, 2004. ISBN 978-3-7965-2067-9.
- Schelbert, Leo. Historical Dictionary of Switzerland (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2014. ISBN 9781442233522.
