Vés al contingut

Nicolaes Maes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolaes Maes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementgener 1634 Modifica el valor a Wikidata
Dordrecht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 1693 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOude Kerk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam (1673–1693)
Dordrecht (1667–1673)
Anvers (1665–1667)
Dordrecht (1653–1665)
Amsterdam (1648–1653) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura de gènere i retrat Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatStudien zu den datierten Gemälden des Nicolaes Maes (1634-1693) (en) Tradueix (2000)
Nicolaes Maes catalogue raisonné, 1914 (en) Tradueix (1914)
Nicholas Maes catalogue raisonné, 1833 (en) Tradueix (1833) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRembrandt van Rijn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJustus de Gelder Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsJustus de Gelder, fillastre Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 167861072 Modifica el valor a Wikidata
Dona vella endormiscada per Nicolaes Maes (1656) Oli sobre tela, 135 x 105 cm. Musées Royaux des Pretendents-Arts, Brussel·les

Nicolaes Maes, també conegut com a Nicolaes Maas (Dordrecht, gener de 1634 - Amsterdam, 20 de novembre de 1693 -enterrat-) fou un pintor neerlandès de gènere i retrats de l'Edat d'Or neerlandesa.

Biografia

[modifica]

Maes Va néixer en Dordrecht, fill de Gerrit Maes, un pròsper comerciant, i Ida Herman Claesdr. El 1648 va anar a Amsterdam, on va entrar a l'estudi de Rembrandt. Abans del seu retorn a Dordrecht el 1653 Maes va pintar uns quants retrats de gènere d'estil Rembrandtesco, amb figures de mida real i en un profund brillant esquema de color, com el Somieig al Rijksmuseum, Amsterdam, els Jugadors de Cartes a la National Gallery de Londres, i els Nens amb un transport de cabra. Tant es va assemblar el seu estil al de Rembrandt que encara es troben obres a galeries de Leipzig i de Budapest, i en la col·lecció de Senyor Radnor, que encara són adscrites a Rembrandt.

En el seu millor període, de 1655 a 1665, Maes es va dedicar al gènere domèstic en una escala més petita, conservant en gran manera la màgia del color que havia après de Rembrandt. Només en rares ocasions va tractar temes escripturals, com a La marxa de Hagar, el qual ha estat adscrit a Rembrandt. Els temes favorits seus eren dones filant, o llegint la Bíblia, o preparant un àpat. Va tenir una fascinació particular amb el tema de confecció d'encaixos, fent una dotzena de versions d'aquest tema.

Va continuar a Dordrecht fins al 1673, que es va traslladar a Amsterdam, però va visitar i fins i tot viure algun temps a Anvers entre 1665 i 1667. El seu període a Anvers coincideix amb un canvi complet del seu estil i tema. Es va dedicar gairebé exclusivament al retrat, i va abandonar les harmonies intimes i brillants de color de la seva obra més primerenca per una elegància distreta que suggereix la influència de Van Dyck. Tan gran fou el canvi, que va donar augment a la teoria de l'existència d'un altre Maes, de Brussel·les. Els seus alumnes coneguts van ser Justus de Gelder, Margaretha Van Godewijk, Jacob Moelaert i Johannes Vollevens.[1] Maes va morir a Amsterdam.

Maes té exposades a la National Gallery de Londres cinc pintures: El Bressol, L'esposa de l'holandès, El criat inactiu, Els Jugadors de Cartes, i el retrat d'un home. A Amsterdam poden ser trobats: al Rijksmuseum, el Criat Inquisitiu de la  col·lecció Sis; al Palau de Buckingham La Noia escolta (hi ha altres versions); i a la Casa Apsley Venent llet i L'Oient.

Obres

[modifica]
Retrat d'un home amb perruca (1660s) Oli damunt taula, 35.5 x 26.4 cm. Museu Nacional de Varsòvia

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Aquest article incorpora text d'una publicació ara en el domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911).: "Maes, Nicolas". Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (11è ed.). Premsa Universitària Cambridge.

Enllaços externs

[modifica]