Ni luo he nu er

Ni luo he nu er
尼羅河女兒
Fitxa
Direcció	Hou Hsiao Hsien
Protagonistes	Jack Kao (en) ; Li Tian-lu (en) ; Yonfan (en) ; Yang Lin
Producció	Lu Wen-jen
Guió	Tianwen Zhu
Música	Chang Hung-yi; Cih-Yuan Ch'en
Fotografia	Chen Hwai-En (en)
Muntatge	Ching-Song Liao
Productora	Fu-Film
Dades i xifres
País d'origen	Taiwan
Estrena	1987
Durada	91 min
Idioma original	mandarí estàndard
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Taiwan

Ni luo he nu er (尼羅河女兒, La filla del Nil) és una pel·lícula de 1987 del cineasta taiwanès Hou Hsiao-hsien.^[1]^[2]^[3]

Context

El títol de la pel·lícula fa referència a un personatge del manga Ōke no Monshō(en japonès: 王家の紋章, en anglès: Crest of the Royal Family, lit. L'emblema de la família reial) a qui el poble egipci aclama com "la filla del Nil". La pel·lícula estudia la vida de personatges joves al Taipei urbanitzat, amb èmfasi en la figura marginalitzada d'una dona empleada d'una cadena de menjar ràpid que està enamorada d'un gigoló.^[4] L'inici de la pel·lícula suggereix un paral·lelisme entre les dificultats dels personatges de la pel·lícula (la joventut urbana taiwanesa en plena transició des d'una civilització clàssica cap a una nova societat dinàmica) amb els problemes dels personatges mítics de el Llibre egipci dels morts.

En el repartiment apareixen la cantant Lin Yang, com a protagonista, Jack Kao com el seu germà i Tianlu Li en el paper de l'avi que els vista amb freqüència. Aquest últim va acabar convertint-se en un element central de les pel·lícules de Hou Hsiao-hsien, i Kao va participar en nombrosos dels seus treballs.

Sinopsi

Lin Xiaoyang (Lin Yang) intenta cuidar de la seva família alhora que treballa en un KFC i assisteix a una escola nocturna. La seva mare va morir a causa d'una malaltia i el major dels germans de la família va perdre la vida en un accident. El pare (Fu Sheng Tsui) treballa fora de la ciutat. Xiaoyang es queda llavors sola i es veu amb la responsabilitat d'atendre la seva germana petita, que té dificultats a l'escola i ja ha començat a robar, i al seu germà (Jack Kao), lladre i membre d'un grup criminal.^[5]

Repartiment^[6]


Actor	Personatge
Lin Yang (楊林)	Lin Xiaoyang, noia protagonista que treballa a KFC
Jack Kao (高捷)	Lin Xiaofang, germà gangster
Cai Cande (蔡燦得)	Xiaowei, germana petita de Xiaoyang
Fan Yang (楊帆)	A-San
Tianlu Li (李天祿)	Avi
Fu Sheng Tsui (崔福生)	Pare
Xin Shufen (辛樹芬)	Xiaofen, promesa de Xiaofang
Yu An-shun	Companya de Xiaoyang
Wu Nien-jen (吳念真)	Professor de l'escola nocturna
Huang Chiung-yao
Chen Chien-wen
Yang Tzu-tei
Lin Chu
Chen Shu-fang
Tian Weiwei
You Jingru
Lei Guowei
Zue Zhizheng
Zhu Youcheng

Comentaris de la crítica

Michael Joshua Rowin, de la Reverse Shot, afirmava el 2008, en la seva anàlisi exhaustiva sobre Daughter of the Nile, que és una de les pel·lícules més accessibles de Hou, i que, encara que mai va passar per la pantalla gran als EUA ni es va distribuir en vídeo, el fet que anticipi algunes de les temàtiques de Millenium Mambo, un treball posterior del director i el primer a ser distribuït als EUA, converteix a Daughter of the Nile en un tresor per descobrir.

Projeccions i recepció

La pel·lícula es va projectar inicialment a l'octubre de 1987 al Festival de Cinema de Torí a Itàlia, on va guanyar un premi especial del jurat a nom de Hou Hsiao-hsien en l'apartat de pel·lícules internacionals. Quan va ser projectada al gener de 1988 a l'American Film Institute, el Washington Post escrivia "Hou Hsiao-hsien té aquest poliment que converteix a la seva pel·lícula en un pont entre Orient i Occident". ^[7] El setembre del 1988 es va projectar al Festival de Cinema de Toronto i al Festival de Cinema de Nova York. Després de la seva projecció a Nova York, Vincent Canby del The New York Times opinava sobre la pel·lícula " ... no es tracta tant sobre la solitud com d'un exemple de solitud, és més aviat sobre una revolució que està tenint lloc lluny de nosaltres".^[8] Quan es va projectar en el Festival Internacional de Cinema de Chicago a l'octubre de 1988, Lloyd Sachs de el Chicago Sun-Times deia "lenta i reveladora a estones, Daughter of the Nile no es mostra com una pel·lícula fàcil de descriure".^[9]

L'Anthology Film Archives de Nova York va tornar a projectar en 1999 la pel·lícula com a part d'una retrospectiva sobre Hou Hsiao-hsien.^[10]^[11] Es va projectar una vegada més l'any 2000 al National Gallery of Art i la Freer Gallery en un esdeveniment de retrospectiva sobre cinema taiwanès.^[12]

A l'abril de 2002 va formar part del Festival de Cinema Internacional Independent de Buenos Aires i en 2005 va ser projecta al Festival Internacional de Cinema de Tessalònica.

El National Film Repository del Canadà va triar la pel·lícula per a la seva projecció com a retrospectiva del director en 2006^[13]

La pel·lícula va ser redistribuïda en una versió internacional de Blu-ray DVD el maig de 2017.

Premis

Va guanyar un premi especial del jurat al Festival de Cinema de Torí, i va participar en la Quinzena de Realitzadors del 41è Festival Internacional de Cinema de Canes.

Bibliografia addicional

Literary culture in Taiwan: martial law to market law Sung-sheng Chang ISBN 0-231-13234-40-231-13234-4^[14]
Senses of Cinema, "Hou Hsiou-hsien's Urban Female Youth Trilogy", Daniel Kasman^[15]
New Chinese cinemas: forms, identities, politics, Nick Browne ISBN 0-521-44877-80-521-44877-8^[16]
Envisioning Taiwan: fiction, cinema, and the nation in the cultural imaginary, June Chun Yip ISBN 0-8223-3367-80-8223-3367-8^[17]

Referències

↑ «Daughter of the Nile (1987) production credits». The New York Times [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 16 juny 2022].
↑ «Hou Hsiao-hsien». Film Reference. [Consulta: 7 juny 2009].
↑ Rowin, Michael Joshua «Daughter of the Nile: Lost City». Reverse Shot [Hou Hsiao-hsien], 23 [Consulta: 7 juny 2009].
↑ «Songs For Swinging Lovers, Hou Hsiao-hsien, Aesthetic strategies». British Film Institute, 01-08-2006. Arxivat de l'original el 18 de juny de 2009. [Consulta: 6 juny 2009].
↑ Canby, Vincent «Rootless in Americanized Taiwan». The New York Times, 30-09-1988 [Consulta: 8 juny 2009].
↑ «Daughter of the Nile (1987) acting credits». The New York Times [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 16 juny 2022].
↑ Cheng, Scarlet «Electric Images of the Other China; Festival Showcases the New Wave of Films From Taiwan». The Washington Post, 31-01-1988 [Consulta: 8 juny 2008]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 23 novembre 2022].
↑ Canby, Vincent «FILM VIEW; Why Some Movies Don't Travel Well». The New York Times, 23-10-1988, p. 2 [Consulta: 8 juny 2009].
↑ Sachs, Lloyd «'Daughter of the Nile' is challenging, unsettling film». Chicago Sun-Times, 25-10-1988, p. 38 [Consulta: 8 juny 2009].
↑ Hoberman, J. «Time Regained». Village Voice, 12-10-1999 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-17. [Consulta: 23 novembre 2022].
↑ «an unfolding horizon: the films of Hou Hsiao-hsien». New York Film Festival, 01-10-1999. [Consulta: 7 juny 2009].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «FILM NOTES; More Films at Visions; Taiwanese Retrospective». The Washington Post, 08-09-2000 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2013-12-02 at Archive.is
↑ «The Calendar: A selection of events happening this week, Cinematheque quebecoise». The Gazette, 08-12-2006 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-05-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 29 abril 2022].
↑ Chang, Sung-sheng. «7, High Culture Aspirations and Transformations of Mainstream Fiction». A: Literary culture in Taiwan: martial law to market law. Columbia University Press, 2004, p. 176. ISBN 9780231132343 [Consulta: 7 juny 2009].
↑ Kasman, Daniel. «Hou Hsiou-hsien's Urban Female Youth Trilogy». Senses of Cinema, 2006. Arxivat de l'original el 7 de març de 2009. [Consulta: 7 juny 2009].
↑ Browne, Nick. «6, The Ideology of Initiation: The Films of Hou Hsiou-hsien». A: New Chinese cinemas: forms, identities, politics. Cambridge University Press, 1994, p. 151–158. ISBN 9780521448772 [Consulta: 7 juny 2009].
↑ Yip, June Chun. «4, Toward Post-Modernism: The "Global Teenager" and Hou Hsiou-hsien's Daughter of the Nile"». A: Envisioning Taiwan : fiction, cinema, and the nation in the cultural imaginary. illustrated. Duke University Press, 2004, p. 222–229. ISBN 9780822333678 [Consulta: 7 juny 2009].

Enllaços externs

Tràiler de la pel·lícula a YouTube

[1] «Daughter of the Nile (1987) production credits». The New York Times [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 16 juny 2022].

[2] «Hou Hsiao-hsien». Film Reference. [Consulta: 7 juny 2009].

[RS-3] Rowin, Michael Joshua «Daughter of the Nile: Lost City». Reverse Shot [Hou Hsiao-hsien], 23 [Consulta: 7 juny 2009].

[BFI-4] «Songs For Swinging Lovers, Hou Hsiao-hsien, Aesthetic strategies». British Film Institute, 01-08-2006. Arxivat de l'original el 18 de juny de 2009. [Consulta: 6 juny 2009].

[NYT1-5] Canby, Vincent «Rootless in Americanized Taiwan». The New York Times, 30-09-1988 [Consulta: 8 juny 2009].

[6] «Daughter of the Nile (1987) acting credits». The New York Times [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 16 juny 2022].

[7] Cheng, Scarlet «Electric Images of the Other China; Festival Showcases the New Wave of Films From Taiwan». The Washington Post, 31-01-1988 [Consulta: 8 juny 2008]. Arxivat 2012-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 23 novembre 2022].

[8] Canby, Vincent «FILM VIEW; Why Some Movies Don't Travel Well». The New York Times, 23-10-1988, p. 2 [Consulta: 8 juny 2009].

[9] Sachs, Lloyd «'Daughter of the Nile' is challenging, unsettling film». Chicago Sun-Times, 25-10-1988, p. 38 [Consulta: 8 juny 2009].

[10] Hoberman, J. «Time Regained». Village Voice, 12-10-1999 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-10-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-17. [Consulta: 23 novembre 2022].

[11] «an unfolding horizon: the films of Hou Hsiao-hsien». New York Film Festival, 01-10-1999. [Consulta: 7 juny 2009].^{[Enllaç no actiu]}

[12] «FILM NOTES; More Films at Visions; Taiwanese Retrospective». The Washington Post, 08-09-2000 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2013-12-02 at Archive.is

[13] «The Calendar: A selection of events happening this week, Cinematheque quebecoise». The Gazette, 08-12-2006 [Consulta: 8 juny 2009]. Arxivat 2012-05-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-03. [Consulta: 29 abril 2022].

[14] Chang, Sung-sheng. «7, High Culture Aspirations and Transformations of Mainstream Fiction». A: Literary culture in Taiwan: martial law to market law. Columbia University Press, 2004, p. 176. ISBN 9780231132343 [Consulta: 7 juny 2009].

[15] Kasman, Daniel. «Hou Hsiou-hsien's Urban Female Youth Trilogy». Senses of Cinema, 2006. Arxivat de l'original el 7 de març de 2009. [Consulta: 7 juny 2009].

[16] Browne, Nick. «6, The Ideology of Initiation: The Films of Hou Hsiou-hsien». A: New Chinese cinemas: forms, identities, politics. Cambridge University Press, 1994, p. 151–158. ISBN 9780521448772 [Consulta: 7 juny 2009].

[17] Yip, June Chun. «4, Toward Post-Modernism: The "Global Teenager" and Hou Hsiou-hsien's Daughter of the Nile"». A: Envisioning Taiwan : fiction, cinema, and the nation in the cultural imaginary. illustrated. Duke University Press, 2004, p. 222–229. ISBN 9780822333678 [Consulta: 7 juny 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]