Neoarqueà
| Supereó | Eó | Era | Període | EGL |
|---|---|---|---|---|
| Precambrià | Proterozoic | Neoproterozoic | Ediacarià (~ 635 Ma) |  |
| Criogenià (850 Ma) |  | |||
| Tonià (1.000 Ma) | | |||
| Mesoproterozoic | Estenià (1.200 Ma) | | ||
| Ectasià (1.400 Ma) | | |||
| Calimmià (1.600 Ma) | | |||
| Paleoproterozoic | Estaterià (1.800 Ma) | | ||
| Orosirià (2.050 Ma) | | |||
| Riacià (2.300 Ma) | | |||
| Siderià (2.500 Ma) | | |||
| Arqueà | Neoarqueà (2.800 Ma) | | ||
| Mesoarqueà (3.200 Ma) | | |||
| Paleoarqueà (3.600 Ma) | | |||
| Eoarqueà (4.000 Ma) | | |||
| Hadeà (~ 4.600 Ma) | ||||
El Neoarqueà (del grec neo, 'nou', i arché, 'principi' o 'origen') és el darrer període geològic comprès dins l'Arqueà. Precedeix el Proterozoic i correspon a l'època de fa 2.800 milions d'anys. En lloc de basar-se en l'estratigrafia, aquest límit es defineix cronològicament. Durant el període, es van estabilitzar els cratons (la part més antiga de les plaques continentals). Els organismes vius realitzaven una fotosíntesi que produïa oxigen en quantitats creixents.