Vés al contingut

Nekromantix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNekromantix
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989, Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficHellcat Records Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata
Format per
Kim Nekroman (1989–)
Emil Øelund (en) Tradueix (1994–1995)
Andy DeMize (2006–2009) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnekromantix.net Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Nekromantix X: nekromantix Spotify: 3KPGTmc7LTodUo6mG4KvzQ Last fm: Nekromantix Musicbrainz: 7cdb1751-4cf3-4e47-b13a-41dcf72a2dc6 Songkick: 61232 Discogs: 304789 Allmusic: mn0000381896 Modifica el valor a Wikidata

Nekromantix és un grup de psychobilly fundat el 1989 a Copenhaguen però establert a Califòrnia.[1][2][3]

Història

[modifica]

La història del Nekromantix va començar just quan Kim Nekroman va abandonar la Marina Reial Danesa, havent-hi passat vuit anys de la seva vida en un submarí com a operador de ràdio.[3][4] Sis mesos després de la formació del grup, una actuació a Hamburg els va valer un contracte amb Tombstone Records per a gravar el que seria el seu primer àlbum d'estudi, Hellbound, publicat el 1989. Nekromantix va publicar cinc àlbums en diversos segells discogràfics europeus durant la seva primera dècada fins que principis de la dècada del 2000 va signar amb Hellcat Records de Los Angeles.[2]

La icona principal del grup és el coffin bass, un contrabaix fet amb el cos en forma de taüt i el cap amb la figura d'una creu, construït pel fundador i cantant del grup Kim Nekroman.[3][5] Les seves lletres tracten generalment sobre temes de monstres i el cinema de terror, i la formació actual està formada també pel guitarrista Francisco Mesa i el bateria Rene «Dlamuerte» Garcia, conegut com a guitarrista i cantant del grup canadenc The Brains.[6]

Cronologia

[modifica]

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
  • Hellbound (1989)
  • Curse of the coffin (1991)
  • Brought back to life (1394)
  • Demons are a girls best friend (1996)
  • Return of the loving dead (2002)
  • Dead girls don't cry (2004)
  • Brought Back Again (2005)
  • Life is a Grave & I Dig It! (2007)
  • What happens in hell stays in hell (2011)
  • A Symphony of Wolf Tones & Ghost Notes (2016)

Àlbums en directe

[modifica]
  • Undead 'n' live (2000)
  • 3 Decades Of Darkle (2019)[7]

Referències

[modifica]
  1. Álvarez, Diego. «La bestia vive y se acerca: Nekromantix» (en castellà), 22-10-2014. [Consulta: 15 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 Tàrrega, Jordi. «Nekromantix: Submarinos, ataúdes y psichobilly» (en castellà). Science of Noise, 17-07-2020. [Consulta: 15 juliol 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Nekromantix» (en anglès). The New Times Events, 15-07-2024. [Consulta: 15 juliol 2024].
  4. «Nekromantix | Starkult Promotion». [Consulta: 15 juliol 2024].
  5. «Kim Nekroman Resurrects the Nekromantix» (en anglès americà). SLUG Magazine, 01-06-2005. [Consulta: 15 juliol 2024].
  6. «Nekromantix to release live DVD and album» (en anglès). Punknews.org, 21-08-2019. [Consulta: 15 juliol 2024].
  7. «Nekromantix – 3 Decades Of Darkle (película 2019) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Dirigida por» (en castellà). La Vanguardia, 15-07-2024. [Consulta: 15 juliol 2024].