Vés al contingut

Nacho Vigalondo Palacios

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nacho Vigalondo)
Plantilla:Infotaula personaNacho Vigalondo Palacios

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Cabezón de la Sal (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2002 Modifica el valor a Wikidata -
Lloc webnachovigalondo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1443023 Allocine: 142321 Allmovie: p427680 TMDB.org: 118303
X: vigalondo Modifica el valor a Wikidata

Ignacio Vigalondo Palacios (Cabezón de la Sal, 6 d'abril de 1977) és un director espanyol de cinema.

Biografia

[modifica]

Va estudiar en la Universitat del País Basc, però no va acabar els estudis de Comunicació Audiovisual. Guionista de curts com a Pornografía o Tomar algo por ahí y eso, que compaginava amb petits papers en anuncis i diversos programes televisius, el seu curt 7:35 de la mañana va ser nominat als Premis Oscar de 2004 en la categoria de millor curtmetratge. Vigalondo participa en l'obra com a director, protagonista, guionista i compositor de la música. Al seu costat actuen Marta Belenguer o Alejandro Tejería, de qui és amic des de la infància.

Ha dirigit altres curts, com a Choque, la trilogia Código 7, Domingo o Una lección de cine i el 28 de juny de 2008 va estrenar el seu primer llargmetratge, Los cronocrímenes on hi actua al costat de Karra Elejalde, Bárbara Goenaga, Juan Inciarte i Candela Fernández. El film va ser presentat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges de 2007.[1]

A més Vigalondo ha estat guionista de programes de televisió com Gran Hermano (en la seva segona edició a Espanya), Vaya semanita (durant un curt període) o Agitación IVA.

El 2008 i 2009 va dirigir diversos esquetxos pel programa de televisió Muchachada Nui com: Regreso al futuro IV y El hombre elefante 2. A més de la seva carrera al cinema, també és coautor al costat de Tejería de la cançó humorística Me huele el pito a canela.

Té pendent el guió del llargmetratge Noches transarmónicas, pel·lícula de caràcter experimental que dirigirà César Velasco Broca. A més, el 2009 es va anunciar la pel·lícula Gangland, guionitzada per Pat Healy sobre una idea del propi Vigalondo.[2]

El juliol de 2010 va començar a rodar Extraterrestre, al costat de Michelle Jenner, Julián Villagrán, Carlos Areces i Raúl Cimas, pel·lícula que es va estrenar a Espanya el 23 de març de 2012.

El 2013 va dirigir el primer videoclip del LP Inpronta, de Lori Meyers, que compta en el repartiment amb Ignatius Farray, Bárbara Goenaga, Carlos Vermut i la pròpia banda. Aquest mateix any va començar el rodatge del seu tercer llargmetratge, Open Windows, que es va estrenar el 2014. Aquesta pel·lícula va ser el seu debut rodant en anglès i tenia com a protagonistes Elijah Wood i Sasha Grey.[3] Sobre l'actriu, Vigalondo va dir que "No vaig pensar en Sasha Grey en un primer moment, no vaig cometre la bogeria d'escriure un guió pensant en ella. Va arribar després i s'hi va ajustar com un guant".[4]

El 2016 va rodar el seu quart llargmetratge, Colossal amb Anne Hathaway com a protagonista principal.[5]

El 2019 va dirigir amb Borja Cobeaga la telesèrie d'humor Justo antes de Cristo per Movistar .[6]

Controvèrsies

[modifica]

Col·laborava amb un bloc per a El País i va ser protagonista d'un anunci de publicitat d'aquest periòdic.[7] Es va veure embolicat en una forta polèmica després de publicar en Twitter bromes sobre l'Holocaust,[8] arran de la qual cosa, el 3 de febrer de 2011, es va veure obligat a suspendre el seu bloc.[9] El diari El País va cancel·lar la campanya de publicitat protagonitzada pel director per considerar les bromes d'aquest "inacceptables i incompatibles amb la seva línia editorial".[10]

En 2015 després d'anunciar el seu projecte de pel·lícula Colossal (protagonitzat per Anne Hathaway) pel·lícula que ell va definir com "la pel·lícula més barata de Godzilla de la història” i haver dit a a Cannes que era un encreuament entre Being John Malkovich i la pròpia Godzilla,[11] va ser denunciat per la productora japonesa Toho, propietària dels drets del famós monstre, davant la Cort de Califòrnia per produir, publicitar i vendre “de manera descarada” una versió no autoritzada de Godzilla.[12]

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]
Pel·lícules y curtmetratges
Any Títol Format Gravació
1999 Una lección de cine Curtmetratge Vídeo
2002 Código 7 Trilogia de curtmetratges Vídeo
2003 7:35 de la mañana Curtmetratge 35 mm
2005 Choque Curtmetratge 35 mm
Domingo Curtmetratge HDV
2007 Cháchara Curtmetratge Vídeo
Cambiar el mundo Curtmetratge Móvil NokiaN95
Los cronocrímenes Llargmetratge S16mm
2009 Quiero dormir Curtmetratge / Publicitat RedOne
Marisa Curtmetratge HDV
2011 Extraterrestre Llargmetratge RedOne
2012 Go back to Spain (de Bravo Fisher) Videoclip ¿?
ABCs of Death: A is for Apocalypse Curtmetratge ¿?
2013 Planilandia (de Lori Meyers) Videoclip ¿?
2014 Open Windows Llargmetratge
2016 Colossal Llargmetratge
2017 Te lo digo a ti (de Vetusta Morla) Videoclip
2019 El vecino Sèrie de televisió

Com a actor

[modifica]
Pel·lícules i curtmetratges
Any Títol Format Director/s Personatge
2000 Sabotage! Llargmetratge Esteban i José Miguel Ibarretxe Soldat
2002 Snuff 2000 Curtmetratge Borja Crespo Rubberface
Código 7 Trilogia de curtmetratges Nacho Vigalondo Narrador
2003 El elefante del rey Curtmetratge Víctor García León Juan jove
7:35 de la mañana Curtmetratge Nacho Vigalondo Tipo
El tren de la bruja Curtmetratge Koldo Serra Cap tallat
2004 The Birthday Llargmetratge Eugenio Mira Cambrer
2005 Huir a Toca Teja Curtmetratge Pablo Aragüés ¿?
Choque Curtmetratge Nacho Vigalondo Diego
2006 La máquina de bailar Llargmetratge Óscar Aibar Ballarí
El síndrome de Svensson Llargmetratge Kepa Sojo ¿?
2007 Los Cronocrímenes Llargmetratge Nacho Vigalondo Científic
Foxy Lady Curtmetratge Álvaro Oliva ¿?
La gran revelación Curtmetratge Santiago de Lucas, José Antonio Salvador Hernández Dr. Terlenko
2008 La aventura de Rosa Curtmetratge Ángela Armero ¿?
2012 La chispa de la vida Llargmetratge Álex de la Iglesia Martín
2013 Desde el Infierno Llargmetratge Luis Endera Luis
2014 Open Windows Llargmetratge Nacho Vigalondo Richy Gabilondo
2015 Videoclub Curtmetratge Àlam Raja Nacho
Camino Llargmetratge TV Josh C. Waller Guillermo
2020 Veneno Sèrie TV Javier Calvo i Javier Ambrossi Juan Antonio Canta
2023 La mesías Sèrie TV Javier Calvo i Javier Ambrossi Bertín Monsalve

Premis i nominacions

[modifica]
Premis Oscar
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor curtmetratge 7:35 de la mañana Nominat
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor director novell Los cronocrímenes Nominat
Uns altres guardons
  • Premi del públic al millor curtmetratge en el Festival de cinema fantàstic de Suècia per 7:35 de la mañana.
  • Premi al millor curtmetratge al festival Cinema Jove de València per 7:35 de la mañana.
  • Premi al millor guió al festival "La Boca del Lobo" de Madrid per "7:35 de la mañana".
  • Premi al millor curtmetratge a Sotocine (Muestra de cortos y largos de Cantabria) per 7:35 de la mañana, el 2005.
  • Nominado al millor curtmetratge europeu per 7:35 de la mañana.
  • Premi del públic al millor curtmetratge a Fotogramas en Corto per Choque.
  • Premi del públic al VII Festival de curtmetratges Sonorama 2006 per Choque.
  • Premi a la Millor Pel·lícula a Festival de Cinema Fantàstico d'Austin (Texas, EUA) per Los Cronocrímenes.
  • Medalla de Plata del Públic al Festival de Cinema Fantàstic d'Austin per Los Cronocrímenes.
  • Premi a la Millor Pel·lícula al Festival de Cinena de Trieste (Itàlia) per Los Cronocrímenes.
  • Premi a la Millor "Pel·lícula Jove 2008", festival Abycine, Albacete (Espanya) per "Los Cronocrímenes".

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Estreno de Cronocrímenes en el Festival de Sitges». Arxivat de l'original el 2011-01-13. [Consulta: 25 març 2020].
  2. ↑ Vigalondo dirigirá Gangland
  3. ↑ Open Windows, último largometraje de Nacho Vigalondo
  4. ↑ «Vigalondo: Me gustan las películas críticas con lo masculino. | Videodromo» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2019].
  5. ↑ Vigalondo estrena Colossal
  6. ↑ Álvaro P. Ruíz de Elvira. «Otra de romanos, pero esta vez diferente». El País. 13 de gener de 2019.
  7. ↑ Anuncio iPad ElPais
  8. ↑ Broma sobre el Holocausto de Nacho Vigalondo
  9. ↑ Último post de Vigalondo en ElPaís
  10. ↑ EL PAÍS suspende la campaña de Vigalondo
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.hollywoodreporter.com/news/cannes-anne-hathaway-star-colossal-794762
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.elmundo.es/cultura/2015/05/20/555c6d52ca474172478b457d.html

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nacho_Vigalondo_Palacios&oldid=34084579»