Vés al contingut

NGC 40

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNGC 40
Tipusnebulosa planetària i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)[WC8][1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment25 novembre 1788 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCefeu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.983,7334 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,46 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5612 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,848 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,26 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−20,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 13m 1.017s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)72° 31' 19.0333''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC40 Modifica el valor a Wikidata

NGC 40 és una nebulosa planetària de color vermellós a la constel·lació de Cefeu. Informalment se l'ha anomenat «Nebulosa de la Corbata de llacet». Va ser descoberta per William Herschel el 25 de novembre de 1788.

De magnitud aparent 11,4, està formada per gas calent, que s'expandeix a raó d'uns 29 km/s, al voltant d'una estrella central moribunda.

Estrella central

[modifica]

Aquesta estrella és HD 826, de magnitud 11,6 i de classe espectral WC.

És insòlitament lluminosa, i presenta les característiques d'una estrella de Wolf-Rayet. El seu fort vent solar confereix una forma irregular a la nebulosa.

Ha expulsat les seves capes exteriors, i té una temperatura d'uns 50.000 °C.[6] La seva radiació escalfa la matèria expulsada fins a 10.000 °C.[6]

Es calcula que, en uns 30.000 anys,[6] la nebulosa s'anirà extingint, i només quedarà una nana blanca de la mida aproximada de la Terra.[6][7]

Observació de la nebulosa

[modifica]

No es distingeix a cop d'ull, però es pot veure amb un telescopi de 150 o 200 mm d'obertura a uns 5º al SSE de l'estrella binària Errai (Gamma de Cefeu). S'observarà un anell lluminós interromput en dos punts, i una regió externa irregular i poc nítida.

Referències

[modifica]
  1. Coralie Neiner «Quantitative classification of WR nuclei of planetary nebulae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 5-2003, pàg. 659–673. DOI: 10.1051/0004-6361:20030391.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Chandra X-Ray Observatory». [Consulta: 5 juny 2007].
  7. Astronomers Find New Evidence for the Violent Demise of Sun-Like Stars, en Chandra X-Ray Observatory (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Obres de caràcter general

[modifica]
  • O'Meara, Stephen James: "Deep Sky Companions: The Caldwell Objects". Ed.: Cambridge University Press. 2003. ISBN 0-521-55332-6

Cartes celestes

[modifica]
  • Tirion, Rappaport y Lovi: "Uranometria 2000.0" - Volume I - The Northern Hemisphere to -6°. Ed.: Willmann-Bell, inc. Richmond, Virginia, Estados Unidos. 1987. ISBN 0-943396-14-X
  • Tirion y Sinnott: "Sky Atlas 2000.0". 2ª ed. Ed.: Cambridge University Press. Cambridge, Estados Unidos. 1998. ISBN 0-933346-90-5

Enllaços externs

[modifica]

Coordenades: Sky map 00h 13m 01s; 72° 31′ 19″