Ratpenat de doble serrell
Myotis escalerai  | |
|---|---|
| Període | |
Recent
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 85733126 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Myotis |
| Espècie | Myotis escalerai A.Cabrera, 1904 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | Orella de ratolí d'Escalera |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ratpenat de doble serrell[2][3] (Myotis escalerai) és un ratpenat europeu del gènere Myotis que viu a Espanya (incloent-hi les Illes Balears), Portugal i el sud de França. L'espècie fou descrita per primera vegada el 1904 com a subespècie del ratpenat de Natterer (M. nattereri), però estudis moleculars publicats el 2006 demostraren que es tractava d'una espècie diferent. El parent més proper del ratpenat de doble serrell és una espècie encara no descrita del Marroc. A diferència del ratpenat de Natterer, que viu en petits grups als forats dels arbres, M. escalerai forma grans colònies en coves. Les femelles comencen a reunir-se en colònies de maternitat cap a la fi de la primavera i pareixen durant l'estiu. El ratpenat de doble serrell passa l'hivern en colònies d'hibernació, normalment a dins de coves o soterranis.
Es tracta d'un ratpenat de mida mitjana i majoritàriament grisenc, però amb la regió ventral més clara. Té el musell puntat, la cara rosa i les orelles llargues. Les seves ales grans en fan un volador àgil. Té una envergadura d'entre 245 i 300 mm i pesa entre 5 i 9,5 g. Tot i que s'assembla molt al ratpenat de Natterer, se'n diferencia per alguns trets de la membrana caudal. El ratpenat de doble serrell és considerat una espècie «vulnerable» o amb «dades insuficients» a diverses parts de la seva distribució.
Taxonomia
[modifica]Ángel Cabrera descrigué el ratpenat de doble serrell el 1904 a partir de quatre espècimens provinents de dues localitats de l'est d'Espanya. Elegí el nom específic escalerai en honor de l'entomòleg espanyol Manuel Martínez de la Escalera, que recollí dos espècimens d'aquesta espècie a Bellver (Catalunya).[4] Com que Cabrera no designà cap de les dues localitats (Bellver i el municipi valencià de Foios) com a localitat tipus, els científics posteriors han citat les dues. Actualment es considera que Foios és la localitat tipus per ser la primera que fou mencionada per Cabrera.[5][6] Cabrera apuntà que el ratpenat de doble serrell era un parent proper del ratpenat de Natterer (M. nattereri)[7] i el 1912 Gerrit S. Miller es referí a M. escalerai com a sinònim d'aquesta espècie. Adduí que un dels caràcters que Cabrera havia proposat per distingir-los era degut a una alteració produïda durant la preparació dels espècimens de ratpenat de doble serrell en alcohol.[8] La classificació de Miller prevalgué gairebé durant un segle[1] i, de fet, el mateix Cabrera assumí el 1914 que M. escalerai no era una espècie vàlida.[9]
| ||||||||||||||||||||||||
| Relacions en el si del complex Myotis nattereri a partir de les seqüències d'ADN nuclear i mitocondrial[10][11][12] |
Tanmateix, un estudi del 2006 de Carlos Ibáñez i col·laboradors descobriren que M. nattereri contenia en realitat diverses espècies críptiques amb seqüències d'ADN molt diferents, encara que amb diferències morfològiques petites o inexistents. Una d'elles, trobada al sud de la península Ibèrica, fou identificada com a M. escalerai.[13] Les poblacions de les muntanyes del nord d'Espanya representen una altra espècie («Myotis sp. A»), que ara també es coneix als Alps.[14] Un estudi del 2009 basat en els gens mitocondrials citocrom b i ND1 revelà que el parent més proper de M. escalerai és una espècie encara no anomenada del Marroc anteriorment inclosa a M. nattereri («Myotis sp. B»), i que té una relació més llunyana amb altres membres del grup Myotis nattereri.[15] Es calcula que M. escalerai i l'espècie marroquina divergiren fa aproximadament 2 milions d'anys.[16] Uns mesos més tard, es trobà el primer exemplar de M. escalerai a França.[17] Un estudi del 2011 descobrí una cinquena presumpta espècie dins del complex («Myotis sp. C»), que viuria a la península Itàlica i tindria M. sp. A com a parent més proper,[18] però un altre estudi publicat el mateix any inclogué aquestes poblacions a M. sp. A.[19] Aquest últim estudi, d'I. Salicini i col·laboradors, feu servir seqüències de sis gens nuclears per confirmar que M. escalerai és una espècie a part i que té una relació propera amb M. sp. B.[20]
Descripció
[modifica]El ratpenat de doble serrell és un ratpenat gris de mida mitjana similar al ratpenat de Natterer. Té el pelatge llarg i suau, amb el dors marronós i el ventre tirant a blanc. Els peus són de color gris fosc. Gran part de la cara és rosa, mentre que el musell és puntat i presenta pèls llargs al llavi superior que semblen un bigoti. Les orelles són llargues i el seu color oscil·la entre marró i gris. El trague, una projecció de la vora interior de l'orella, és prou llarg per arribar al mig de l'orella, és de color gris a groc i es va fent fosc a mesura que s'allunya de la base.[21] Alguns científics creuen que es diferencia del ratpenat de Natterer per la presència d'un serrell a la membrana caudal,[6][22][9], però A. M. Hutson, especialista en ratpenats, sosté que aquesta característica no serveix per distingir les dues espècies.[23] A més a més, la presència d'un esperó en forma de «S» a l'uropatagi, que s'acosta al mig de la membrana, és un tret distintiu d'aquesta espècie. El seu vol baix, les seves ales grans i la rapidesa amb la qual les bat fan que es pugui moure per l'aire de manera precisa i àgil.[22]
Té una llargada corporal de 42-50 cm, sense comptar la cua, que mesura 38-47 mm. Els avantbraços fan 35-43 mm, les orelles 14-18 mm i l'envergadura 245-300 mm. Pesa 5-9,5 g.[21]
Distribució i ecologia
[modifica]La distribució del ratpenat de doble serrell no s'ha determinat amb certesa i podria ser més gran del que es creu actualment.[24] Té una gran presència a Espanya i Portugal.[25][26][27] Per exemple, viu a molts llocs, tot i que de manera localitzada, a l'Aragó, on Myotis sp. A (l'única altra espècie aragonesa del complex M. nattereri) és conegut en una sola localitat.[28] De manera similar, el ratpenat de doble serrell té una àmplia distribució a Catalunya, on se'l troba des del nivell del mar fins a altituds de 1.500 m.[29] Aquesta espècie també és present a Mallorca, Menorca i Eivissa.[30][27] A França, només se l'ha trobat en una cova de Valmanya (Rosselló).[31]
No se sap gaire cosa sobre la biologia del ratpenat de doble serrell. A l'abril o el maig, les femelles comencen a formar colònies reproductives petites o algunes de més que poden contenir mascles. La majoria de mascles romanen sols durant aquest període, però alguns també formen colònies. Al mes de juny o juliol neix una sola cria per ventrada, que esdevé independent al cap de sis setmanes. L'aparellament se sol produir a la tardor, però a vegades té lloc a l'hivern.[22] La formació de grans colònies reproductives dins de coves, que es poden compondre de centenars d'individus, és un factor que distingeix el ratpenat de doble serrell del ratpenat de Natterer i Myotis sp. A, que viuen dins de forats dels troncs en grups més petits.[6] S'han trobat colònies a l'Aragó amb entre 50 i 880 exemplars,[32] mentre que se sap que les colònies catalanes en contenen més de cent. Les colònies reproductives poden trobar-se a una gran varietat d'estructures, incloent-hi coves, mines, forats dels troncs i estructures artificials, com ara ponts i cases. Tanmateix, les colònies d'hibernació requereixen temperatures constants d'entre 0 i 5 °C i sovint es troben en coves o soterranis. Es considera que el ratpenat de doble serrell és una espècie sedentària que rarament es desplaça a grans distàncies, tot i que sí que es mou d'una colònia a l'altra..[22] Se n'ha trobat un exemplar espanyol amb la ràbia.[33]
Estat de conservació
[modifica]La Llista Vermella de la UICN no diferencia el ratpenat de doble serrell del ratpenat de Natterer, que hi apareix com a espècie de «risc mínim»,[34] però les dues espècies apareixen per separat a l'Annex de l'Acord per a la Conservació de les Poblacions de Ratpenats Europeus.[35] Portugal classifica el ratpenat de doble serrell com a espècie «vulnerable», tot observant que les seves poblacions podrien estar creixent.[36] La seva limitació a les coves fa que es consideri vulnerable a l'Aragó.[37] A Catalunya, l'espècie sembla tolerar diferents hàbitats i la pertorbació humana, però se'l categoritza com a espècie «sense dades suficients».[29] A França, on no se'n descobrí cap exemplar fins al 2009, també és classificat com a espècie «sense dades suficients».[38]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Simmons, 2005, p. 513.
- ↑ «Ratpenats». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 09-09-2010. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Eines per a la conservació de boscs madurs: Estudi sobre la tipologia d'arbres utilitzats com a refugi de cria de quiròpters forestals estrictes», 2009. [Consulta: 15 abril 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Cabrera, 1904, p. 280-281.
- ↑ Benda et al., Munclinger, p. 118, nota a peu de pàgina.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ibáñez et al., Juste, p. 286.
- ↑ Cabrera, 1904, p. 280.
- ↑ Miller, 1912, p. 174.
- ↑ 9,0 9,1 Salicini, Ibáñez i Juste, en impremta, p. 8.
- ↑ García-Mudarra, Ibáñez i Juste, 2009, figura 2.
- ↑ Galimberti, 2011, figures 4 i 5.
- ↑ Salicini, Ibáñez i Juste, en impremta, figura 2.
- ↑ Ibáñez et al., Juste, fig. 2.
- ↑ García-Mudarra, Ibáñez i Juste, 2009, p. 441.
- ↑ García-Mudarra, Ibáñez i Juste, 2009, p. 286.
- ↑ García-Mudarra, Ibáñez i Juste, 2009, p. 442.
- ↑ Evin et al., Pons.
- ↑ Galimberti, 2001, p. 99-100.
- ↑ Salicini, Ibáñez i Juste, 2009, p. 8.
- ↑ Salicini, Ibáñez i Juste, 2009, p. 5.
- ↑ 21,0 21,1 Serra-Cobo et al., Guasch, p. 166.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Serra-Cobo et al., Guasch, p. 167.
- ↑ Hutson, 2010, p. 5.
- ↑ Evin et al., Pons, p. 143.
- ↑ García-Mudarra, Ibáñez i Juste, 2009, p. 441-442, figura 2.
- ↑ Ministeri de Medi Ambient i d'Ordenament Territorial, 2010
- ↑ 27,0 27,1 Serra-Cobo et al., Guasch, p. 168.
- ↑ Alcalde et al., 2008, p. 8 i 15.
- ↑ 29,0 29,1 Flaquer et al., Torre, p. 42.
- ↑ Amengual et al., Serra-Cob, p. 274-275.
- ↑ Evin et al., Pons, p. 142.
- ↑ Alcalde et al., 2008, p. 8.
- ↑ Serra-Cobo et al., Abellán, p. 171.
- ↑ Hutson, Aulagnier i Spitzenberger, 2008.
- ↑ Anònim, 2010.
- ↑ Ministeri de Medi Ambient i d'Ordenament Territorial, 2010, taula 1
- ↑ Alcalde et al., 2008, p. 15.
- ↑ Gauthier, 2009, p. 2.
Bibliografia
[modifica]- Alcalde, J. T.; Trujillo, D.; Artázcoz, A.; Agirre-Mendi, P. T «Distribución y estado de conservación de los quirópteros en Aragón» (en castellà). Graellsia, 64, 1, 2008, pàg. 3-16.
- Amengual, B.; López-Roig, M.; Mas, O.; González, J.; Serra-Cobo, J «Anàlisi d'ADN mitocondrial de cinc espècies de quiròpters de les Illes Balears». Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 50, 2007, pàg. 269-277.
- Anònim. «6th Session of the Meeting of Parties. Prague, Czech Republic, 20–22 September 2010. Resolution 6.2. Amendment of the Annex to the Agreement» (PDF) (en anglès), 2010. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2010. [Consulta: 31 d’agost 2015].
- Benda, P.; Andreas, M.; Kock, D.; Lučan, R. K.; Munclinger, P.; Nová, P.; Obuch, J.; Ochman, K.; Reiter, A.; Uhrin, M.; Weinfurtová, D «Bats (Mammalia: Chiroptera) of the eastern Mediterranean. Part 4. Bat fauna of Syria: distribution, systematics, ecology» (PDF). Acta Societatis Zoologicae Bohemicae, 70, 2006, pàg. 1-329. Arxivat de l'original el 2011-09-29 [Consulta: 31 agost 2015]. Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.
- Cabrera, D. A «Ensayo monográfico sobre los quirópteros de España» (en castellà). Memorias de la Sociedad Española de Historia Natural, 2, 5, 1904, pàg. 249-286.
- Evin, J; Lecoq, V.; Durand, M.; Tillon, L.; Pons «A new species for the French bat list: Myotis escalerai (Chiroptera: Vespertilionidae)» (en anglès). Mammalia, 73, 2, 2009, pàg. 142-144.
- Flaquer, R. G.; Puig, X.; Fàbregas, E.; Guixé, D.; Torre, I.; Ràfols; Páramo, F.; Camprodon, J.; Cumplido, J. M.; Ruiz-Jarillo, R.; Baucells, A. L.; Freixas, L.; Arrizabalaga, A «Revisión y aportación de datos sobre quirópteros de Catalunya: Propuesta de lista roja» (en castellà). Galemys, 22, 1, 2010, pàg. 29-61. Arxivat de l'original el 2011-07-27 [Consulta: 3 setembre 2015].
- García-Mudarra, J. L.; Ibáñez, C.; Juste, J «The Straits of Gibraltar: barrier or bridge to Ibero-Moroccan bat diversity?» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 96, 2, 2009, pàg. 434-450.
- Galimberti, A. «DNA barcoding: a link between basic and applied science (tesi doctoral)» (en anglès). Universitat de Milà-Bicocca, 2011.
- Gauthier, O. «Implementation of the Agreement on the Conservation of Populations of European Bats. National Report of France. 2006–2009» (en anglès). Inf.EUROBATS.MoP6.19, 2009. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 12 setembre 2015].
- Hutson, A. M. «Draft Resolution 6.2: Amendment of the Annex of the Agreement. Review of Species to be listed on the Annex to the Agreement» (en anglès). Doc.EUROBATS.StC4-AC15.12.Rev.2. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 12 setembre 2015].
- Hutson, A. M.; Aulagnier, S.; Spitzenberger, F. «Myotis nattereri» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Versió 2010.2. UICN. [Consulta: 12 febrer 2011].
- Ibáñez, C; García-Mudarra, J. L.; Ruedi, M.; Stadelmann, B.; Juste, J «The Iberian contribution to cryptic diversity in European bats» (en anglès). Acta Chiropterologica, 8, 2, 2006, pàg. 277-297.
- Miller, G. S «Catalogue of the mammals of western Europe (Europe exclusive of Russia) in the collections of the British Museum» (en anglès). British Museum of Natural History, 1912, pàg. 1019.
- Ministeri de Medi Ambient i d'Ordenament Territorial de Portugal. «Agreement on the Conservation of Populations of European Bats. Report on implementation of the Agreement in Portugal – 2010» (en anglès). Inf.EUROBATS.MoP6.35, 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2015].
- Salicini, I.; Ibáñez, C.; Juste, J «Multilocus phylogeny and species delimitation within the Natterer's bat species complex in the Western Palearctic». Molecular Phylogenetics and Evolution, en impremta.
- Serra-Cobo, J.; Roig, L.; Bayer, X.; Amengual, B.; Guasch, C Ratpenats. Ciència i mite. Edicions Universitat Barcelona, 2008a. ISBN 978-84-475-3344-2.
- Serra-Cobo, J.; Bourhy, H.; López-Roig, M.; Sánchez, L. P.; Abellán, C.; Borràs, M.; Amengual «Rabia en quirópteros: Circulación de EBLV-1 (Lyssavirus de murciélagos europeos tipo 1) en murciélagos de España» (en castellà). Boletín Epidemiológico Semanal, 16, 15, 2008b, pàg. 169-180. Arxivat de l'original el 2010-06-29 [Consulta: 12 setembre 2015]. Arxivat 2010-06-29 a Wayback Machine.
- Simmons, N. B. «Order Chiroptera». A: Wilson, D. E.; Reeder, D. M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 3a edició. The Johns Hopkins University Press, 2005, p. 312-529. ISBN 978-0-8018-8221-0.