Vés al contingut

Murray Macbeath

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMurray Macbeath

Murray Macbeath (a la dreta) amb Wilhelm Kaup Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Alexander Murray Macbeath Modifica el valor a Wikidata
30 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Warwick (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Princeton (1947–1950)
Clare College (1945–1947)
Universitat Queen's de Belfast (–1942)
Royal Belfast Academical Institution (–1939) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe Geometry of Non-Homogeneous Lattices Modifica el valor a Wikidata (1950 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEmil Artin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grups Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Warwick, professor honorari (1995–)
Universitat de St Andrews, professor honorari (1990–1995)
Universitat de Pittsburgh (1979–1990)
Universitat de Birmingham (1962–1979)
Universitat de Dundee (1953–1962)
Universitat de Keele (1951–1953)
Clare College (1950–1951)
Bletchley Park. Hut 7 (1942–1945) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralWilliam James Harvey, David Singerman, Colin Maclachlan, Reza Zomorrodian, Graeme Bailey, Stephen Fawthrop i Michael McCrudden Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAlexander Macbeath Modifica el valor a Wikidata  i Grace Alexander Stewart Modifica el valor a Wikidata
Premis


Murray Macbeath (Glasgow, 30 de juny de 1923 - Warwick, 14 de maig de 2014) va ser un matemàtic escocès.

Vida i obra

[modifica]

Nascut a Glasgow, la seva família es va traslladar quan el tenia tres anys a Belfast (Irlanda del Nord) on el seu pare era catedràtic de filosofia i lògica. En acabar els estudis secundaris a l'Institut Reial de Belfast, va ingressar a la universitat Queen's de Belfast, en la qual es va graduar en matemàtiques el 1942. Entre 1943 i 1945, durant la Segona Guerra Mundial, va treballar al Hut 7 de Bletchley Park desxifrant els missatges de l'exèrcit japonès, motiu pel qual va aprendre aquest idioma. Acabada la guerra va cursar estudis al Clare College de la universitat de Cambridge i, en acabar-los el 1948, va obtenir una beca per estudiar a la universitat de Princeton en la qual va obtenir el doctorat el 1950, sota la direcció d'Emil Artin.[1]

Retornat a Anglaterra va ser professor successivament del Clare College i de les universitats de Keele i de Dundee, abans de ser nomenat professor titular de la universitat de Birmingham el 1963. El 1979 la va deixar per a ser professor a la universitat de Pittsburgh, en la qual es va retirar el 1990. En retirar-se va tornar al Regne Unit, primer a Fife(Escòcia)), on va ser professor honorari de la universitat de St Andrews, i després a Warwickshire (Anglaterra), on va ser professor honorari de la universitat de Warwick i on va morir el 2014.[2]

Macbeath va publicar una cinquantena d'articles científics. A partir de 1960 el seu camp de recerca es va concentrar en els grups fuchsians[3] i en els grups de Hurwitz.[4] Es va convertir en una autoritat mundial en aquests camps, en els quals va demostrar notables teoremes.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. Harvey, 2014, p. 44.
  2. Thomas, 2014, p. x.
  3. Larsson, 2015, p. 5.
  4. Macbeath, 2001, p. 103-104.
  5. Harvey, 2016, p. 192 i ss.
  6. Jonsson, 1970, p. 15-16.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Murray Macbeath» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Murray Macbeath» (en anglès). Special Forces - Roll Of Honour. [Consulta: 5 maig 2023].
  • «Alexander Murray Macbeath» (en anglès). Prabook. [Consulta: 5 maig 2023].