Vés al contingut

Moviment perpetu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Màquina de moviment perpetu de Robert Fludd (1618). Encara que aquesta màquina podria no haver funcionat realment, la seva intenció era la de bombar aigua.

El moviment perpetu és el concepte imaginari del moviment que continua indefinidament, sense aturar-se, sense cap font d'energia externa.[1] Això és físicament impossible, perquè sempre es perd energia útil a causa del moviment, per la fricció (fregament) i altres causes.[2][3][4] El terme mòbil perpetu sovint es fa servir per a descriure una màquina de moviment perpetu del primer tipus, "una màquina hipotètica, la qual, una vegada activada, podria continuar funcionant i produint treball"[5] indefinidament sense entrada d'energia externa a aquesta. El concepte de moviment perpetu viola la primera llei de la termodinàmica o la segona llei de la termodinàmica.[3][4]

Existeixen en la natura casos d'aparent moviment perpetu, però aquests moviments no són veritablement perpetus.[6] Per exemple, el moviment de rotació dels cossos celestes com són els planetes pot semblar perpetu, però estan realment subjectes a moltes forces com són el vent solar, el medi interestel·lar, la resistència, la gravetat, la radiació tèrmica i la radiació electromagnètica.[7][8]

El flux del corrent elèctric en un bucle superconductor pot ser perpetu i podria ser usat com un medi d'emmagatzemar energia, però seguint el principi de conservació de l'energia la font de l'"output" d'energia podria ser, de fet, originada per l'"input" d'energia amb el qual prèviament s'havia carregat.

Malgrat que el fet que els aparells de moviment perpetu són físicament impossibles, intentar arribar al moviment perpetu roman popular.

Notes

[modifica]
  1. «Dictionary - Definition of perpetual motion». Websters-online-dictionary.org. [Consulta: 27 novembre 2012].
  2. Oxlade, Chris. Friction And Resistance. Heinemann-Raintree Library, 2006, p. 27. ISBN 1403481717. 
  3. 3,0 3,1 Derry, Gregory N. What Science Is and How It Works. Princeton University Press, p. 167. ISBN 1400823110. 
  4. 4,0 4,1 Roy, Bimalendu Narayan. Fundamentals of Classical and Statistical Thermodynamics. John Wiley & Sons, 2002, p. 58. ISBN 0470843136. 
  5. «Definition of perpetual motion». Oxforddictionaries.com, 22-11-2012. Arxivat de l'original el 2020-06-16. [Consulta: 27 novembre 2012].
  6. Ben Johnson. My Inventions: The Autobiography of Nikola Tesla. Hart Brothers (Texas, USA), 1982. ISBN 978-0910077002. 
  7. Taylor, J. H.; Weisberg, J. M. «Further experimental tests of relativistic gravity using the binary pulsar PSR 1913 16». Astrophysical Journal, 345, 1989, pàg. 434–450. Bibcode: 1989ApJ...345..434T. DOI: 10.1086/167917.
  8. Weisberg, J. M.; Nice, D. J.; Taylor, J. H. «Timing Measurements of the Relativistic Binary Pulsar PSR B1913 16». Astrophysical Journal, 722, 2010, pàg. 1030–1034. arXiv: 1011.0718v1. Bibcode: 2010ApJ...722.1030W. DOI: 10.1088/0004-637X/722/2/1030.

Enllaços externs

[modifica]