Morone americana
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 184088 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Moronidae |
Gènere | Morone |
Espècie | Morone americana (Gmelin, 1789) |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Protònim | Perca americana |
Morone americana és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 49,5 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 13,5)[4] i 2.200 g de pes.[5]
- Cos allargat i comprimit dorsoventralment.
- El dors és de color verd-gris argentat amb els flancs argentats i la part inferior blanca.
- Boca terminal i obliqua amb la mandíbula sortint i les dents petites.
- Durant el període reproductiu, la part inferior de la mandíbula pot variar de color entre el rosat, el blau o el morat.
- Les aletes pèlviques i caudal presenten una base de color vermellós.[6][7]
Reproducció
[modifica]La femella pon els ous (els quals s'adhereixen entre si i amb el fons) i són fertilitzats per l'esperma del mascle de forma aleatòria dins de l'aigua. Els progenitors no protegeixen ni els ous ni les larves després de la posta.[8][9] Al llac Erie ha aconseguit produir híbrids amb Morone chrysops.[10]
Alimentació
[modifica]Les larves es nodreixen de zooplàncton i, a mesura que creixen, tendeixen progressivament a menjar preses més grosses (com ara, insectes durant la primavera, larves de peixos, ous,[11] detritus, crustacis, etc., i en alguns altres indrets també gambetes, calamars i crancs). Una vegada ha assolit els 22 cm de llargària només s'alimentarà d'altres peixos.[8]
Depredadors
[modifica]És depredat per Morone americana (el canibalisme hi és present), Morone saxatilis, Stizostedion vitreum,[12] el tallahams (Pomatomus saltator), Cynoscion regalis, Lepomis macrochirus i Cyclops bicuspidatus.[13][14]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, marina i salabrosa, anàdrom, demersal i de clima temperat (47°N-32°N, 79°W-57°W).[6][15]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Nord-amèrica: des de les conques del riu Sant Llorenç i del llac Ontario fins al riu Peedee (Carolina del Sud, els Estats Units).[6]
Ús comercial
[modifica]És apreciat entre els afeccionats a la pesca esportiva i forma part de l'alimentació humana. A Nord-amèrica, la indústria pesquera a l'entorn d'aquesta espècie es concentra des de Massachusetts fins a Carolina del Nord, essent-ne l'epicentre la badia de Chesapeake. La pesca té lloc durant tot l'any i les millors captures es produeixen durant la primavera.[8]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 16 anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater (Maryland), Estats Units.
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Morone americana» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- ↑ NatureServe (2013). "Morone americana." 2013 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2013. [Consulta: 8 abril 2023]
- ↑ Schaeffer, J.S. i F.J. Margraf, 1987. Predation on fish eggs by white perch, Morone americana, in western lake Erie. Environ. Biol. Fish. 18(1):77-80.
- ↑ Knight, R.L. i B. Vondracek, 1993. Changes in prey fish populations in western lake Erie, 1969-88, as related to walleye, Stizostedion vitreum, predation. Can. J. Fish. Aquat Sci. 50 :1289-1298.
- ↑ Smith, R.E. i R.J. Kernehan, 1981. Predation by the free-living copepod, Cyclops bicuspidatus thomasi on larvae of the striped bass and white perch. Estuaries 1981 21(4):32-38.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986.