Monica Tabengwa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1971  (52/53 anys)Botswana |
| Religió | Cristià |
| Formació | Universitat de Botswana Universitat de Pretòria |
| Color dels ulls | Marró fosc |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Ocupació | investigadora, jurista, activista pels drets humans |
 
| |
Monica Tabengwa (Botswana, c. 1971) és una activista pels drets del col·lectiu LGBT, advocada i investigadora botswanesa.
Biografia
[modifica]Filla de mare soltera, va créixer amb set germans.[1] Tabengwa es va llicenciar en dret per la Universitat de Botswana i va obtenir un màster en dret pel Centre de Drets Humans de la Universitat de Pretòria.[2]
Defensora dels drets humans, activista i feminista, amb àmplia experiència en la defensa dels drets humans i la justícia social, ha treballat en favor dels drets de les dones, de les persones amb VIH i, durant dècades, pels drets del col·lectiu LGBTIQ .[1][2] Es va convertir en especialista en temes LGBT a l'Àfrica subsahariana.[3][4][5][6][7][8][9]
Va ser la directora executiva de l'Associació Internacional Panafricana de l'International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association.[2] Ha estat investigadora per a l'organització internacional Human Rights Watch LGBTI, realitzant recerques i documentant violacions dels drets humans, amb especial atenció als drets de les minories sexuals i de gènere a Àfrica.[1][2] També va dirigir el projecte d'inclusió LGBTI de l'organització de cooperació internacional Hivos a Zimbàbue.[10][11]
A més, es va convertir en membre del comitè de redacció i signatària dels Principis de Yogyakarta.[12] També va passar a treballar per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament com a especialista en polítiques LGBT a Àfrica.[1] Tabengwa va ser una de les fundadores del projecte Envisioning LGBTI, que es va gestar inicialment durant els World Outgames.[11] A més, va ser la fundadora i impulsora de LEGABIBO, una organització LGBTI de Botswana que va estar darrere de la campanya per a despenalitzar les relacions entre persones del mateix sexe en aquest país.[11]
Tabengwa ha escrit sobre la violència i la discriminació que enfronten les persones LGBT a l'Àfrica subsahariana.[13][14] Va sortir de l'armari públicament com a lesbiana.[1]
Bibliografia seleccionada
[modifica]- Ghoshal, Neela; Tabengwa, Monica. The Issue is Violence : Attacks on LGBT People on Kenya's Coast. Human Rights Watch, 2015.
- Tabengwa, Monica. "It's nature, not a crime" : discriminatory laws and LGBT people in Liberia. Human Rights Watch, 2013. ISBN 9781623130787.
- Tabengwa, Monica; Nicol, Nancy. «The development of sexual rights and the LGBT movement in Botswana». A: Human Rights, Sexual Orientation and Gender Identity in The Commonwealth: Struggles for Decriminalisation and Change. School of Advanced Study, University of London, 2013, p. 352–362.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Monica Tabengwa - Opposition to the traditional role of women made me an activist -» (en alemany), 24-02-2022. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Monica Tabengwa». [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ , <https://www.hrw.org/news/2012/04/17/being-tolerant-african-too>
- ↑ , ISSN 1091-2339, <http://www.slate.com/blogs/outward/2014/04/28/how_gay_americans_can_best_help_gay_africans.html?via=gdpr-consent>
- ↑ , <https://www.scidev.net/global/gender/analysis-blog/gender-lgbt-persecution.html>
- ↑ «Afrique du Sud: Les lesbiennes victimes de "viols correctifs"» (en francès). [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ «Gambia: "Aggravated Homosexuality Offence Carries Life Sentence». [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ The Independent. «Singapore voted against UN's sexual orientation and gender identity (SOGI) mandate safeguard». [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ «African Human Rights Commission Adopts Continent's First Resolution Against Anti-LGBT Violence» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Yogyakarta Principles plus 10 – Yogyakartaprinciples.org» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Human Rights Workshop: Tashwill Esterhuizen and Monica Tabengwa, "Winning Rights for LGBTQ People in Sub-Saharan Africa" - Yale Law School». [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Yogyakarta Principles plus 10». Arxivat de l'original el 2017-12-01.
- ↑ , ISBN 9781623130787, <https://www.hrw.org/reports/2013/12/03/its-nature-not-crime>
- ↑ , <https://www.hrw.org/report/2015/09/28/issue-violence/attacks-lgbt-people-kenyas-coast>