Moamin

Moamin

Biografia
Naixement	800 (Gregorià)
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	falconer (en)
Obra
Obres destacables (1250) De scientia venandi per aves

Escena idíl·lica sobre la falconeria a les terres de suèvia: Frederic II i Bianca Lancia (mare de Manfred), en el Codex Manesse. (Herr Konrad von Altstetten)

Moamín o Moamyn (fl. segle ix) és el nom amb el qual era conegut en l'Europa medieval un falconer àrab del segle ix, autor d'un important tractat sobre falconeria que solament ens ha estat transmès per les seves versions llatina i romàniques.

Sobre la seva identitat

La identitat d'aquest falconer àrab és un misteri. El nom amb el qual se li coneix en l'Occident medieval és, sense cap dubte, el resultat de la corrupció o la simplificació de la pronunciació d'un nom àrab. François Viré va proposar identificar-lo amb Hunayn ibn Ishaq (809-873), metge del califa abasí al-Mutawàkkil, per tant, Moamín seria la deformació llatina de l'original Ḥunayn. Posteriorment, a la llum del nom que apareix en una de les còpies del Libro de los animales que cazan, escrit per Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Bayzar, es va voler veure en Moamín una simplificació de Muhàmmad. No obstant això, sembla molt més probable que es tracti d'una deformació de l'expressió àrab Amir al-muminín (‘Príncep dels creients’). Segons això, llavors, Moamín no seria el nom l'autor, sinó el de la persona a la qual se li va dedicar.

Liber Moaminus

El Moamín és un tractat de falconeria en àrab, l'original de la qual és desconegut i solament es té accés a ell per mitjà de la traducció llatina que Teodor d'Antioquia va realitzar abans de 1241 per ordre de Frederic II de Hohenstaufen, quan aquest es trobava recopilant material pel seu De arte venendi cum avibus. Posteriorment va ser traslladat a altres llengües romàniques. El tractat està dividit en cinc parts; tres d'elles dedicades a la falconeria i les altres dues als gossos de caça. Així, el llibre I tracta de les aus de caça, de les cures que se'ls han de procurar i la manera de diagnosticar el seu estat; el llibre II presenta, al llarg de 62 capítols, les afeccions internes; i el llibre III les externes, a les quals dedica 15 capítols. El llibre IV i V se centren en els gossos i les seves malalties.

Encara que es desconeix l'original àrab del Moamín, sí es coneix la font última del mateix, ja que en gran manera agafa materials del tractat de al-Ghitrif, un falconer àrab del segle viii.

Detall de De arte venandi cum avibus

Un caçador amb el seu falcó. Miniatura de De arte venandi cum avibus.

Difusió del tractat

Una vegada abocat al llatí va gaudir d'una àmplia i rica tradició manuscrita, com ho demostren els 43 testimonis censats, als que cal afegir diverses versions en llengua romanç.

Traduccions vernacles

Entre les versions romàniques, destaca la que va realitzar al franc-italià Daniel Deloc de Cremona (1249-1272) per ordre del rei Enzo de Sardenya, fill bastard de Frederic II, mentre aquest va estar pres a Bolonya. En el segle xiv va ser traduïda al toscà pel mestre Moroello de Sarzana, i al segle xv Iammarco Cinico la va traduir al dialecte napolità per a Ferran I de Nàpols. Existeix una versió impresa parcial, en italià, en un incunable de Sebastiano Antonio de Marinis (1547).

Hipòtesi sobre un segon tractat de falconeria de l'emperador Frederic

La cort d'Alfonso X «el Sabio».

També alguns han suggerit que el Moamín va ser incorporat un segon Falkenbuch, propietat de Frederic II. La conjectura, originalment proposada per Haskins, va ser seguida per diversos estudiosos, incloent, en particular, Johannes Fried, i finalment acceptada per Anna Laura Trombetti Budriesi, autora d'una edició crítica (amb traducció a l'italià) de De art venandi cum avibus.

Libro de los animales que caçan

Durant algun temps s'ha considerat com una versió castellana del Liber Moaminus, però directa de l'àrab, l'anomenat Libro de los animales que caçan, també conegut, equívocament, com a Arte de ceteria. L'error d'identificació parteix que quan es va posar en relació el text llatí amb el castellà, l'únic manuscrit de la versió castellana que es coneixia (L'Escorial, ms. V.ii.19) mancava dels cinc primers folis, en els quals devia constar tant el nom de l'autor com el títol de l'obra, per la qual cosa a causa de la seva similitud amb el Moamín es va establir que el text castellà era una versió hispànica del mateix. No obstant això, el 1983 es va posar a la venda una manuscrit procedent de la col·lecció del bibliófil britànic Sir Thomas Phillipps, manuscrit que va ser adquirit el 1985 per a la Biblioteca Nacional d'Espanya (ms. Reservat 270), que declarava no solament el títol de l'obra, Libro de los animales que caçan sinó també el nom de l'autor «Mafomat, fijo d'Aud Alla e nieto de Homar el Acetrero de las aves e de las bestias que caçan», és a dir, Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Úmar al-Bayzar. No obstant això, la publicació d'una part de l'original àrab del que procedeix el Libro de los animales que caçan, el Kitab al-Mutawakkil, ha demostrat que no es pot considerar com un membre de la família dels Moamín al text castellà, encara que tenen certes relacions a causa que comparteixen fonts comunes.

Bibliografia

- Italià

• Moamin, Enciclopedia Federiciana, Vol. II, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani (2005)
• Baudouin van den Abeele, Caccia, Enciclopedia Federiciana, Vol. I, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani (2005)
• Laura Minervini, Teodoro di Antiochia, Enciclopedia Federiciana, Vol. II, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani (2005)
• Anna Laura Trombetti Budriesi, De arte venandi cum avibus, Enciclopedia Federiciana, Vol I, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani (2005)
• François Viré, Sur l'identité de Moamin le fauconnier. Comunication à l'Académie des inscriptions et belles lettres, avril-juin 1967, Paris, 1967, p172–176
• Livre de Ghatrif e Daniele Deloc, in Repertorio informatizzato antica letteratura franco-italiana (Rialfri) Arxivat 2014-09-06 a Wayback Machine..
• Charles H. Haskins, The De Arte Venandi Cum Avibus of the Emperor Frederick II, in «The English Historical Review»", 36 (1921), pp. 334–355
• Il de Arte venandi cum avibus e i trattati ad esso collegati Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., dal sito del CESN - Centro europeo di studi normanni
• Edoardo D'Angelo, Falconeria normanna Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., dal sito del CESN - Centro europeo di studi normanni
• Giovan Marco (Cinico), Libro de Moamyn, CASVI (Censimento, archivio e studio dei volgarizzamenti italiani), dal sito della Scuola normale superiore di Pisa
• Serena Modena, Schede Livre de Moamin, Livre de Ghatrif
• Fradejas Rueda, Jose Manuel.(ed), "Muhammad ibn Abd Allah ibn Umar al-Bayzar (Moamín). Libro de los animales que cazan, Madrid 1987 En línia, Archivo Iberoamericano de Cetrería, Universitat de Valladolid. ISSN 1887-5343
• Fradejas Rueda, Jose Manuel. "Sobre cetrería alfonsí: el "Libro de Moamín"", a: «La lengua y la literatura en tiempos de Alfonso X : actas del Congreso Internacional : Murcia, 5-10 marzo 1984»., p. 219-226 (1985)
• Montoya Ramirez, Maria Isabel, 'El libro de la Montería y su relación con el Moamin español,a: «Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval : (Salamanca, 3 al 6 de octubre de 1989)», Vol. 2, 1994, ISBN 84-920305-2-6, págs. 709-716 (1994)
• Montoya Ramirez, Maria Isabel, "Algunas fuentes del libro de Moamín",a: «Actas II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval». ISBN 8486981638. pags. 509-516 (1992)
• Seniff, Dennis P. "La tradición castellana de Moamín el Halconero". Incipit, Nº 6, págs. 99-102 (1986)

- Català

• Bover Pujol, Jaume. Alguns aspectes de la falconeria de les Balears (s. XIII-XV), relacionats amb la falconeria àrab". Al-Andalus Magreb: Estudios árabes e islámicos, Nº 11, 2004, págs. 67-76 (2004) En línia Arxivat 2016-10-10 a Wayback Machine.
• Cifuentes Comamala, Lluis. "La Ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement". Barcelona : Universitat de Barcelona ; Palma : Universitat de les Illes Balears, 2006. ISBN 8447531201
• Garcia Sempere, Marinela. "La versió catalana medieval dels tractats de falconeria Dancus Rex i Guillelmus falconarius". Alacant : Universitat d'Alacant, 1999. ISBN 84-7908-452-9
• Mas Miralles, Antoni. "El "Libre de caça" : estudi i edició d'un tractat de falconeria medieval". Alacant : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana ; Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013. ISBN 978-84-9883-622-6.