Vés al contingut

Miquel Salvà i Munar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Miquel Salvà» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Miquel Salvà Llompart».
Plantilla:Infotaula personaMiquel Salvà i Munar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1791 Modifica el valor a Wikidata
Algaida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1873 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Palma
Bisbe de Mallorca i Eivissa
5 setembre 1851 – 4 novembre 1873 – Mateu Jaume i Garau ⊟
Bisbe de Mallorca
16 març 1851 – 5 setembre 1851
← Rafael Manso
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1852–), sacerdot catòlic (1816–), bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració1 de febrer de 1852 per
Juan José Bonel y Orbe

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Miquel Salvà i Munar (Algaida, 4 de novembre de 1792Palma, 5 de novembre de 1873) fou un bisbe mallorquí. Va ordenar-se capellà el 1814 i fou coadjutor a la parròquia de Sant Jaume a Palma. El 1820 fou nomenat secretari de la Diputació Provincial fins al 1823 que va emigrar a l'estranger per les seves idees polítiques. Anys després tornà a Espanya i visqué a Madrid on va ser oficial de la secretaria de la Interpretació de llengües i primer redactor de la "Gaceta" de Madrid. Més tard fou membre de la Junta d'Instrucció Pública, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del Duc d'Ossuna i de la Reina Isabel II. Va tenir diferents càrrecs a la "Reial Acadèmia de la Història" i fou bisbe de Mallorca entre els anys 1851 i 1873.

A la Reial Acadèmia de la Història

[modifica]

Fou nomenat acadèmic supernumerari el 2 d'abril del 1831 i va prendre possessió el 3 de juny del mateix any. Acadèmic numerari el 29 d'abril del 1836, va prendre possessió a la junta del mateix dia.

Va ser tresorer de la Reial Acadèmia de la Història en tres ocasions:

Va ser bibliotecari d'aquesta Reial Acadèmia del 16 de juliol del 1833 al 9 d'agost del 1833.

Etapa de bisbe

[modifica]

Consagrat bisbe de Mallorca a Madrid l'1 de gener del 1852 i possessionat de la Seu el 25 de març següent, va passar a la classe de corresponent el 24 de setembre d'aquell any, per no tenir fixada la seva residència a Madrid.

Va participar en activitats del Senat a la legislatura 1858-1860 com a senador vitalici, nomenat pel Reial Decret 1859-09-24.

El 13 de setembre del 1856, va declarar a la Congregació d'"Hermanas Franciscas Hijas de la Misericordia" de dret diocesà, i l'11 de març de 1871 el Papa Pius IX va declarar-la de dret pontifici.

El 1870, en quedar vídua Alberta Giménez, li demanà que es fes càrrec, com a directora, del Real Colegio de La Pureza, fundat el 1809 a Palma pel bisbe Bernat Nadal i Crespí, que en aquells moments es trobava en decadència.

Es va distingir per la seva caritat, especialment durant el còlera morbus en 1865. Amb la seva edat i malalties i amb manca de vista va acudir a hospitals i cases de malalts sense descans. Fou premiat amb la gran creu de beneficència.

Enllaços externs

[modifica]
Precedit per:
Rafael Manso
Bisbe de Mallorca

1851 - 1873
Succeït per:
Mateu Jaume i Garau
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 21

1836 - 1873
Succeït per:
Modesto Lafuente y Zamalloa'