Miguel Angel Quinteros

Miguel Angel Quinteros
	;
Nom original	Miguel Quinteros
Biografia
Naixement	28 desembre 1947 (76 anys); Buenos Aires (Argentina)
Nacionalitat	Argentina
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1970); Gran Mestre Internacional (1973)
Punts Elo (màx.)	2.555 (1977)<
Identificador FIDE	100021
Participà en
1984	Olimpíada d'escacs de 1984
1982	Olimpíada d'escacs de 1982
1980	Olimpíada d'escacs de 1980
1976	Olimpíada d'escacs de 1976
1974	Olimpíada d'escacs de 1974
1970	Olimpíada d'escacs de 1970
Altres
Títol	Gran Mestre (1973); 2 cops Campió de l'Argentina

Miguel Angel Quinteros (nascut el 28 de desembre de 1947 a Buenos Aires), és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 1973.^[1]

Resultats destacats en competició

El 1966 Quinteros va guanyar el Campionat de l'Argentina als 18 anys,^[2] i el 1969 fou vuitè al Torneig Zonal de Mar del Plata. El 1970, obtingué el títol de Mestre Internacional. El 1972, empatà als llocs 2n-3r al Zonal de São Paulo, cosa que li va donar una plaça per l'Interzonal de Leningrad l'any següent, on hi acabà 11è-12è. El 1973 fou primer ex aequo a Torremolinos (amb Pal Benko). El 1974 fou primer a Lanzarote ( 6 =6 -1).^[3] El 1975, fou quart a Ourense, (amb Florin Gheorghiu), ( 7 =6 -2).^[3] El 1975, fou segon al Zonal de Fortaleza i es classificà per l'Interzonal de Manila 1976, on hi fou 14è; allà hi va conèixer una exmodel filipina, amb la qual s'hi casà. El 1977, fou segon a Londres, amb Jonathan Mestel i Michael Stean ( 4 =4 -1).^[3]^[4] També el 1977, guanyà el torneig obert del Festival d'escacs de Biel.^[5] Va repetir la seva victòria al Campionat de l'Argentina el 1980.^[2] Va guanyar el Zonal de Morón 1982, fou segon al World Open de Nova York 1983 (rere Kevin Spraggett), i va guanyar a Netanya 1983.

El 1987, se li va prohibir de participar en esdeveniments organitzats per la FIDE per tres anys, perquè havia jugat a Sud-àfrica, un país sancionat per la FIDE. Quinteros fou el primer Gran Mestre que visità Sud-àfrica des de 1981, i va fer exhibicions de simultànies a Ciutat del Cap, Sun City i Johannesburg.

Tot i que va continuar practicant els escacs amb aparicions en diversos torneigs fins a les darreries de la dècada del 1990, la seva activitat principal actualment és com a dirigent; és el representant oficial de la FIDE a l'Argentina. Com a tal va tenir una actuació molt important en la realització del Campionat del món de San Luís (2005).

Participació en competicions per equips

Quinteros va participar, representant l'Argentina, en sis Olimpíades d'escacs, els anys 1970, 1974, 1976, 1980, 1982 i 1984. Hi va guanyar una medalla d'argent individual per la seva actuació al tercer tauler a Haifa el 1976.

Teòric dels escacs

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Quinteros té una variant de la defensa siciliana que duu el seu nom (1.e4 c5 2.Cf3 Dc7).^[6]

Notes i referències

↑ «Nota biogràfica de Miguel Quinteros» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 gener 2012].
↑ ^2,0 ^2,1 «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 8 gener 2012].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 La notació ( x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
↑ El campió fou Vlastimil Hort: Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 212–213. ISBN 0192175408.
↑ «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 8 gener 2012].
↑ «Sicilian Defense: Quinteros Variation». Chess.com. [Consulta: 1r novembre 2009].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Angel Quinteros

Títols
Precedit per: Raúl Sanguinetti	Campió de l'Argentina 1966	Succeït per: Miguel Najdorf
Precedit per: Jaime Emma	Campió de l'Argentina 1980	Succeït per: Jorge Rubinetti

[CGbio-1] «Nota biogràfica de Miguel Quinteros» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 gener 2012].

[argCh-2] 2,0 ^2,1 «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-10-25. [Consulta: 8 gener 2012].

[mtx-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 La notació ( x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

[4] El campió fou Vlastimil Hort: Hooper, David i Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 212–213. ISBN 0192175408.

[5] «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 8 gener 2012].

[6] «Sicilian Defense: Quinteros Variation». Chess.com. [Consulta: 1r novembre 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]