La mesquita d'al-Lulua (àrab: جامع اللؤلؤة, jāmiʿ al-Luʾluʾa, ‘mesquita de la Perla’) és una mesquita situada prop del cementiri meridional del turó d'al-Mukattam, a l'est del Caire.[1] Va ser construïda durant el regnat del tercer califafatimitaal-Hàkim, en estil fatimita,[2] entre els anys 1015 i 1016 i, tot i que es va esfondrar parcialment l'any 1919, va ser restaurada el 1998 gràcies al suport econòmic de la comunitat bohra dawudita.[3]
L'edificació es va construir sobre un promontori de pedra calcària, precàriament situat com un component independent. Es tracta d'una de les primeres mesquites fatimites construïdes a Egipte. Presenta les principals característiques de l'estil arquitectònic fatimita, que incloïa portals amb lleugeres protuberàncies, mihrabs i murs de la qibla decorats, rematats per cúpules indicatives del lloc de culte, porxos columnats amb arcs triples o en forma de quilla i façana amb inscripcions.[2] Originalment tenia una estructura en forma de torre de tres pisos construïda sobre planta rectangular. La planta baixa va ser parcialment excavada a la muntanya, amb volta de canó, entrada amb triple arc i qibla simple (mihrab) en el mur posterior. La primera planta, amb volta de canó, tenia una qibla ornamentada (mihrab) en la part posterior i una finestra rectangular. El pis superior tenia dos compartiments, cada un amb una finestra. Els pisos superiors van ser construïts amb maons, amb les parets interiors enguixades; un d'aquests pisos superiors també tenia una entrada de triple arc.[1] Presentava alhora algunes de les característiques arquitectòniques comuns a totes les mesquites construïdes per al-Hàkim, com les cúpules sobre els mihrabs amb finalitats cerimonials, els arcs en forma de quilla en porxos i arcades i el fi estuc decoratiu. A la façana abundaven les inscripcions iconogràfiques.[4][5][3]
