Vés al contingut

Mesquita Muhammad Alí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mesquita Muhammad Alí
Imatge
EpònimMuhàmmad Alí Paixà Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita Modifica el valor a Wikidata
Construcció1848 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura otomana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació del Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 01′ 43″ N, 31° 15′ 35″ E / 30.0286°N,31.2597°E / 30.0286; 31.2597
Activitat
Capacitat màxima10.000 Modifica el valor a Wikidata
La mesquita vista de nit
Vista interna de la un de les mitges-cúpules
Minbar de fusta de cedre

La mesquita Muhammad Alí (àrab: مسجد محمد علي, masjid Muḥammad ʿAlī) és un santuari islàmic de la ciutat del Caire, la capital de la república egípcia. Inscrita al perímetre de l'antiga ciutadella de Saladí, ha de la seva construcció al virrei Muhàmmad Alí Paixà, que li ha deixat el seu nom. Aquest edifici emblemàtic de la ciutat del Caire va ser edificat de 1830 a 1848 i s'inspira àmpliament de l'arquitectura tradicional otomana.

La primera pedra d'aquest imponent santuari es posa l'any 1830, sota el regnat del virrei Muhàmmad Alí Paixà, considerat com el pare d'Egipte modern. La seva implantació sobre un lloc dominant el conjunt de la ciutat sembla haver estat motivada per estimes polítiques i és de vegades vista com un símbol de la voluntat d'emancipació del que llavors era una llunyana província de l'imperi otomà. Diverses construccions datant de l'època mameluca són destruïdes per tal de deixar lloc a la mesquita, els plànols de la qual són confiats a un arquitecte grec d'origen bosnià, Yusuf Buchnaq.[1] Assistit per un enginyer egipci del nom Ali Hussayn, aixeca un edifici calcat sobre les grans mesquites imperials d'Istanbul i més específicament sobre la mesquita blava, amb la qual existeix moltes similituds. El gruix de l'obra és acabat l'any 1848, però els treballs de finalització segueixen fins a l'any 1857. Aquell mateix any es trasllada a la nova mesquita la tomba de Mohammed Ali.

L'any 1899, l'aparició de fissures deixa veure defectes en la concepció de l'edifici. La seva multiplicació fa imprescindible una campanya de restauració radical sota el regnat del rei Fuad I. Es decideix enderrocar parcialment les cúpules i reforçar els fonaments de l'edifici, abans de reconstruir-lo idènticament. Els treballs comencen l'any 1931 i no s'acaben fins vuit anys més tard, sota el regnat del rei Faruk I. Aquesta campanya de reconstrucció haurà costat en total a prop de 100.000 llibres egípcies.[2]

D'un punt de vista arquitectònic, la mesquita s'inspira àmpliament en canons otomans. Té la planta de les grans mesquites imperials com la mesquita blava, de la qual s'inspira àmpliament. Així, la mesquita Mohammed Ali li manlleva la cort quadrada - o sahn - a cel obert i vorejada d'arcades i la cascada de cúpules i de mitges-cúpules. La sala de prec forma un conjunt quadrangular articulant-se al voltant de la cúpula central, la qual arriba a una alçada de 52 metres per a un diàmetre de 21 metres. És apuntalada per una sèrie de quatre mitges-cúpules, que completen encara quatre cúpules més petites en cadascun dels angles del santuari. Totes són adornades en la seva part interna de pintures i de recobriments daurats, mentre els murs de la mesquita incorporen alts panells d'alabastre que s'aixequen més d'onze metres. Aquesta particularitat suposa al santuari de ser de vegades designat amb el nom de « mesquita d'alabastre ».

La mesquita protegeix la tomba en marbre de Muhàmmad Alí Paixà, el qual ha estat situat a la part sud-est del santuari. És envoltat d'una reixa de bronze dirigida al final del segle xix. El mirhab, sobresurt, coronat amb una mitja cúpula. La mesquita presenta a més la particularitat de tenir dos minbars, un de fusta de cedre esculpit i daurat i l'altre d'alabastre, dirigida a petició del rei Faruk I.

Entre altres curiositats es troba igualment un rellotge monumental en coure ofert pel rei dels francesos Lluís Felip I de França l'any 1845 per tal d'agrair les autoritats egípcies haver cedit l'obelisc de Luxor, instal·lat l'any 1836 a la Plaça de la Concorde a París. Espatllat en l'enviament, el rellotge tanmateix mai no ha funcionat.

Dos minarets esvelts voregen la mesquita. Inspirats igualment en l'arquitectura otomana, tenen gairebé 84 metres.

Referències

[modifica]
  1. Volait, Mercedes «Architectes et architectures de l'Égypte moderne». Maisonneuve & Larose, 2005.
  2. «Islamophile, Ressources islamiques en langue française». Arxivat de l'original el 2019-01-10. [Consulta: 9 gener 2019].