Meitneri

Meitneri
	109Mt
	hassi ← meitneri → darmstadti
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Meitneri, Mt, 109
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablament un metall de transició)
Grup, període, bloc	9, 7, d
Pes atòmic estàndard	[278]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d7 7s2; (calculat); 2, 8, 18, 32, 32, 15, 2; (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	37,4 (predit) g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 800,8 (estimat) kJ·mol−1
	2a: 1.823,6 (estimat) kJ·mol−1
	3a: 2.904,2 (estimat) kJ·mol−1
Radi atòmic	128 (predit) pm
Radi covalent	129 (estimat) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara (predit) ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic (predit)
Nombre CAS	54038-01-6
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del meitneri
	Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 0,1 segons

El meitneri és un element químic sintètic el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 9. És un metall de transició. Cap dels seus isòtops té un període de semidesintegració superior a 8 s^[9] i es desintegra per emissió de partícules alfa en nuclis de bohri. El seu nom fa honor a la física austríaca Lise Meitner, codescobridora de la fissió nuclear, essent l'únic element químic amb un nom en honor d'una dona científica.

Història

El meitneri fou obtingut de manera artificial el 29 d'agost de 1982, per bombardeig (amb energia d'excitació del sistema d'11,1 MeV) de capes primes de bismut 209 durant 250 hores amb 7 × 10¹⁷ nuclis accelerats de ferro 58 mitjançant fusió nuclear en un accelerador lineal al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants (GSI) de Darmstadt, aleshores Alemanya Occidental. L'equip de recerca que l'aconseguí sintetitzar i identificar estava dirigit per Gottfried Münzenberg (1940-) i Peter Armbruster (1931-) i inicialment produïren el núclid meitneri 267 que, als 10^–14 s es desintegrà en meitneri 266 i un neutró segons l'equació nuclear:^[10]^[11]^[12]

${\ce {^209_83Bi ^58_26Fe -> ^267_109Mt -> ^266_109Mt ^1_0n}}$

La identificació fou a partir de la desintegració del núclid meitneri 266 en bohri 262 i la detecció de l'emissió d'una partícula α als 5,0 ms segons l'equació:^[10]^[11]

${\ce {^266_109Mt -> ^262_107Bh ^4_2He}}$

Només uns pocs àtoms de meitneri es produeixen en cada experiment, i es desintegren ràpidament emetent partícules α. Els experiments desenvolupats per aquests científics no sols van possibilitar la troballa de nous elements químics, sinó també la viabilitat de la fusió per a crear nous nuclis pesants. Aquest descobriment fou confirmat el 1984 per Iuri Oganessian (1933-) i el seu equip amb una dosi d'irradiació 10 vegades major a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, aleshores a la Unió Soviètica.^[13]^[12]

El meitneri rep el seu nom en honor de Lise Meitner (1878-1968), física nuclear austríaca. Meitner formà part de l'equip que descobrí la fissió nuclear,^[14] però ni ella ni Otto Frisch (1904-1979) compartiren el Premi Nobel de Química de 1944 que s'atorgà exclusivament a Otto Hahn (1879-1968).^[15] ^[16]^[17]^[18]^[19] Aquest fet es considera un dels més evidents exemples d'injustícia realitzats pel comitè del Nobel. En la dècada de 1990 s'obriren els registres del comitè que decidí el premi, i a la llum de la informació que proporcionaren, s'ha intentat reparar: Meitner ha rebut molts honors pòstums, entre ells el nomenament de l'element químic 109 com meitneri. És l'únic element químic que honra a una dona científica, perquè el curi es diu així pel matrimoni Pierre i Marie Curie.^[12]

Propietats

Grup	9
Període
4	27 Co
5	45 Rh
6	77 Ir
7	109 Mt

El meitneri està situat en la posició de la taula periòdica 109, període 7 dels elements de transició —entre el hassi i el darmstadti— i en el grup 9 sota l'iridi. Es classifica com a metall del grup del platí, i a temperatura ambient és, presumptament, sòlid d'aspecte metàl·lic argentat blanc o gris. És molt inestable i radioactiu, la seva producció és molt escassa i només s'utilitza per a finalitats de recerca. Els efectes tant per a la salut com en l'ambient no s'han estudiat en ser molt inestable, i les seves propietats químiques són estimades sobre la base de la química de l'iridi. Pot reaccionar amb halògens, aire, aigua, oxigen, àcids i bases, i un dels pocs compostos que s'ha sintetitzat és el fluorur de meitneri(VI) ${\ce {MtF6}}$ , homòleg al ${\ce {IrF6}}$ .^[12]

Isòtops

Actualment, es coneixen 15 isòtops (2 no confirmats) del meitneri, que van des del de nombre màssic 265 al 279 sent el ${\ce {^278Mt}}$ el més estable, amb un període de semidesintegració t_1/2 de 7,6 s, i els seus períodes de semidesintegració es troben en el rang de mil·lisegons a segons.^[20] Tots els isòtops decauen a isòtops de bohri mitjançant la producció de partícules α.^[12]

Els isòtops del meitneri s'han produït en diversos laboratoris de tot el món i han estat detectats en la descomposició dels elements pesants com el roentgeni, nihoni, moscovi i tennes. La majoria dels isòtops coneguts del meitneri no han estat sintetitzats, sinó que apareixen en les cadenes de desintegració d'elements amb nombres atòmics superiors i imparells. Aquests elements són extremadament inestables i es van desintegrant per emissió de partícules α, una rere l'altra, produint tot un seguit d'isòtops d'elements de nombres atòmics inferiors. Per exemple, l'element amb nombre atòmic més alt imparell que s'ha sintetitzat és el tennes (Z = 117), l'isòtop tennes 292 es desintegra segons les següents reaccions que passen pel meitneri 276:^[21]

${\ce {^{292}_{117}Ts\xrightarrow {-\alpha } \,_{115}^{288}Mc\xrightarrow {-\alpha } \,_{113}^{284}Nh\xrightarrow {-\alpha } \,_{111}^{280}Rg\xrightarrow {-\alpha } \,_{109}^{276}Mt\xrightarrow {-\alpha } ...}}$

El no confirmat ²⁸²Mt és encara més pesat i sembla tenir una vida mitjana més llarga, de 67 segons. Els isòtops ²⁷⁶Mt i ²⁷⁴Mt tenen vides mitjanes de 0,62 i 0,64 segons respectivament.^[22] Els cinc isòtops restants tenen vides mitjanes d'entre 1 i 20 mil·lisegons.^[23]

Es va observar que l'isòtop ²⁷⁷Mt, creat com a producte de desintegració final del 293Ts per primera vegada el 2012, patia una fissió espontània amb una semivida de 5 mil·lisegons. L'anàlisi preliminar de les dades va considerar la possibilitat que aquest succés de fissió procedís del ²⁷⁷Hs, ja que també té una semivida de pocs mil·lisegons, i podria estar poblat després d'una captura d'electrons no detectada en algun punt de la cadena de desintegració.^[24]^[25] Aquesta possibilitat es va considerar més tard molt improbable basant-se en les energies de desintegració observades de ²⁸¹Ds i ²⁸¹Rg i a la curta vida mitjana de ²⁷⁷Mt, per bé que encara hi ha una certa incertesa sobre l'assignació.^[25] En qualsevol cas, la ràpida fissió de ²⁷⁷Mt i ²⁷⁷Hs suggereix fortament l‟existència d‟una regió d‟inestabilitat per als nuclis superpesats amb N = 168-170. L'existència d'aquesta regió, caracteritzada per la ràpida fissió de ²⁷⁷Mt i ²⁷⁷Hs, és un indici de l'existència d‟una regió d'inestabilitat per als nuclis superpesats amb N = 168-170. L'existència d'aquesta regió, caracteritzada per una disminució de l'alçada de la barrera de fissió entre el tancament deformat de l'embolcall a N = 162 i el tancament esfèric de l'embolcall a N = 184, és coherent amb els models teòrics.^[24]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
↑ Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
↑ Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N.; Suraeva, N. I. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
↑ Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
↑ ^6,0 ^6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
↑ Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.
↑ Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K.; Reisdorf, W.; Schneider, J. H. R.; Schneider, W. F. W.; Schmidt, K.-H. «Observación de una desintegración α correlacionada en la reacción ⁵⁸Fe on ²⁰⁹Bi→²⁶⁷109». Zeitschrift für Physik A, vol. 309, 1, 1982, pàg. 89. Bibcode: 1982ZPhyA.309...89M. DOI: 10.1007/BF01420157.
↑ ^10,0 ^10,1 Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K. «Observation of one correlated α-decay in the reaction ${\ce {^58Fe}}$ on ${\ce {^209Bi -> ^{267}109}}$ » (en anglès). Zeitschrift für Physik A Atoms and Nuclei, 309, 1, 3-1982, pàg. 89–90. DOI: 10.1007/BF01420157. ISSN: 0340-2193.
↑ ^11,0 ^11,1 Münzenberg, G.; Reisdorf, W.; Hofmann, S.; Agarwal, Y. K.; Heßberger, F. P. «Evidence for element 109 from one correlated decay sequence following the fusion of58Fe with209Bi» (en anglès). Zeitschrift für Physik A Atoms and Nuclei, 315, 2, 6-1984, pàg. 145–158. DOI: 10.1007/BF01419373. ISSN: 0340-2193.
↑ ^12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 Blanco Delgado, C. «Z = 109, meitnerio, Mt. Único elemento químico con nombre de mujer científica». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 171. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 16 abril 2020].
↑ Oganessian, Yu. Ts.; Hussonnois, M.; Demin, A. G.; Kharitonov, Y U. P.; Bruchertseifer, H. «Experimental Studies of the Formation and Radioactive Decay of Isotopes with Z = 104—109» (en anglès). ract, 37, 3, 01-09-1984, pàg. 113–120. DOI: 10.1524/ract.1984.37.3.113. ISSN: 2193-3405.
↑ Wiesner, Emilie; Settle, Frank A. «Política, química y el descubrimiento de la fisión nuclear». Journal of Chemical Education, vol. 78, 7, 2001, pàg. 889. Bibcode: 2001JChEd..78..889W.
↑ Bentzen, S. M. «Lise Meitner y Niels Bohr-una nota histórica». . DOI: 10.1080/02841860050216016. PMID: 11206992.
↑ Kyle, R. A.; Shampo, M. A. JAMA: Revista de la Asociación Médica Americana. PMID: 7014939.
↑ Frisch, O. R. «Pionera nuclear distinguida-1973. Lise Meitner». . PMID: 4573793.
↑ Griffith, W. P. «La tabla periódica y los metales del grupo del platino». Platinum Metals Review, vol. 52, 2, 2008, pàg. 114-119.
↑ Rife, Patricia «Meitnerium». Chemical & Engineering News, vol. 81, 36, 2003, pàg. 186.
↑ «Nudat 2» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 16 abril 2020].
↑ Whitby, Max. «Isotopes of tennessine». Periodictable.com. [Consulta: 20 març 2023].
↑ Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Kovrizhnykh, N. D. «New isotope ²⁸⁶Mc produced in the ²⁴³Am ⁴⁸Ca reaction». Physical Review C, vol. 106, 2022, pàg. 064306. Bibcode: 2022PhRvC.106f4306O. DOI: 10.1103/PhysRevC.106.064306.
↑ Sonzogni, Alejandro. «Interactive Chart of Nuclides». National Nuclear Data Center: Brookhaven National Laboratory. Arxivat de l'original el 2018-03-07. [Consulta: 6 juny 2008].
↑ ^24,0 ^24,1 Oganessian, Yuri Ts.; Abdullin, F. Sh.; Alexander, C.; Binder, J.; Boll, R. A.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J.; Felker, K.; Gostic, J. M. «Experimental studies of the ²⁴⁹Bk ⁴⁸Ca reaction including decay properties and excitation function for isotopes of element 117, and discovery of the new isotope ²⁷⁷Mt». Physical Review C. American Physical Society, vol. 87, 30-05-2013, pàg. 054621. Bibcode: 2013PhRvC..87e4621O. DOI: 10.1103/PhysRevC.87.054621.
↑ ^25,0 ^25,1 Khuyagbaatar, J.; Yakushev, A.; Düllmann, Ch.E.; Ackermann, D.; Andersson, L.-L.; Asai, M.; Block, M.; Boll, R.A.; Brand, H. «Fusion reaction ⁴⁸Ca ²⁴⁹Bk leading to formation of the element Ts (Z = 117)». Physical Review C, vol. 99, 5, 2019, pàg. 054306–1–054306–16. Bibcode: 2019PhRvC..99e4306K. DOI: 10.1103/PhysRevC.99.054306.

Bibliografia

Audi, G.; Kondev, F. G.; Wang, M.; Huang, W. J.; Naimi, S. «The NUBASE2016 evaluation of nuclear properties». Chinese Physics C, vol. 41, 3, 2017, pàg. 030001. Bibcode: 2017ChPhC..41c0001A. DOI: 10.1088/1674-1137/41/3/030001.
Beiser, A. Concepts of modern physics. 6th. McGraw-Hill, 2003. ISBN 978-0-07-244848-1. OCLC 48965418.
Hoffman, D. C.; Ghiorso, A.; Seaborg, G. T.. The Transuranium People: The Inside Story. World Scientific, 2000. ISBN 978-1-78-326244-1.
Kragh, H. From Transuranic to Superheavy Elements: A Story of Dispute and Creation. Springer, 2018. ISBN 978-3-319-75813-8.
Zagrebaev, V.; Karpov, A.; Greiner, W. «Future of superheavy element research: Which nuclei could be synthesized within the next few years?». Journal of Physics: Conference Series, vol. 420, 1, 2013, pàg. 012001. arXiv: 1207.5700. Bibcode: 2013JPhCS.420a2001Z. DOI: 10.1088/1742-6596/420/1/012001. ISSN: 1742-6588.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meitneri

webelements.com - Meitnerium (anglès)
environmentalchemistry.com - Meitnerium (anglès)

Viccionari

[Haire-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.

[bcc-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.

[3] Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.

[MtX4-4] Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.; Kostrubov, Yu. N.; Suraeva, N. I. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.

[Mt(IX)-5] Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State IX». ChemPhysChem, 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.

[BFricke-6] 6,0 ^6,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].

[rsc-7] Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society

[paramagnetic-8] Saito, Shiro L. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.

[«82Mu01»-9] Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K.; Reisdorf, W.; Schneider, J. H. R.; Schneider, W. F. W.; Schmidt, K.-H. «Observación de una desintegración α correlacionada en la reacción ⁵⁸Fe on ²⁰⁹Bi→²⁶⁷109». Zeitschrift für Physik A, vol. 309, 1, 1982, pàg. 89. Bibcode: 1982ZPhyA.309...89M. DOI: 10.1007/BF01420157.

[:1-10] 10,0 ^10,1 Münzenberg, G.; Armbruster, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.; Poppensieker, K. «Observation of one correlated α-decay in the reaction ${\ce {^58Fe}}$ on ${\ce {^209Bi -> ^{267}109}}$ » (en anglès). Zeitschrift für Physik A Atoms and Nuclei, 309, 1, 3-1982, pàg. 89–90. DOI: 10.1007/BF01420157. ISSN: 0340-2193.

[:2-11] 11,0 ^11,1 Münzenberg, G.; Reisdorf, W.; Hofmann, S.; Agarwal, Y. K.; Heßberger, F. P. «Evidence for element 109 from one correlated decay sequence following the fusion of58Fe with209Bi» (en anglès). Zeitschrift für Physik A Atoms and Nuclei, 315, 2, 6-1984, pàg. 145–158. DOI: 10.1007/BF01419373. ISSN: 0340-2193.

[:0-12] 12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 Blanco Delgado, C. «Z = 109, meitnerio, Mt. Único elemento químico con nombre de mujer científica». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 171. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 16 abril 2020].

[13] Oganessian, Yu. Ts.; Hussonnois, M.; Demin, A. G.; Kharitonov, Y U. P.; Bruchertseifer, H. «Experimental Studies of the Formation and Radioactive Decay of Isotopes with Z = 104—109» (en anglès). ract, 37, 3, 01-09-1984, pàg. 113–120. DOI: 10.1524/ract.1984.37.3.113. ISSN: 2193-3405.

[14] Wiesner, Emilie; Settle, Frank A. «Política, química y el descubrimiento de la fisión nuclear». Journal of Chemical Education, vol. 78, 7, 2001, pàg. 889. Bibcode: 2001JChEd..78..889W.

[15] Bentzen, S. M. «Lise Meitner y Niels Bohr-una nota histórica». . DOI: 10.1080/02841860050216016. PMID: 11206992.

[16] Kyle, R. A.; Shampo, M. A. JAMA: Revista de la Asociación Médica Americana. PMID: 7014939.

[17] Frisch, O. R. «Pionera nuclear distinguida-1973. Lise Meitner». . PMID: 4573793.

[«DoiX»-18] Griffith, W. P. «La tabla periódica y los metales del grupo del platino». Platinum Metals Review, vol. 52, 2, 2008, pàg. 114-119.

[19] Rife, Patricia «Meitnerium». Chemical & Engineering News, vol. 81, 36, 2003, pàg. 186.

[20] «Nudat 2» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 16 abril 2020].

[21] Whitby, Max. «Isotopes of tennessine». Periodictable.com. [Consulta: 20 març 2023].

[Mc2022-22] Oganessian, Yu. Ts.; Utyonkov, V. K.; Kovrizhnykh, N. D. «New isotope ²⁸⁶Mc produced in the ²⁴³Am ⁴⁸Ca reaction». Physical Review C, vol. 106, 2022, pàg. 064306. Bibcode: 2022PhRvC.106f4306O. DOI: 10.1103/PhysRevC.106.064306.

[nuclidetable-23] Sonzogni, Alejandro. «Interactive Chart of Nuclides». National Nuclear Data Center: Brookhaven National Laboratory. Arxivat de l'original el 2018-03-07. [Consulta: 6 juny 2008].

[2012e117-24] 24,0 ^24,1 Oganessian, Yuri Ts.; Abdullin, F. Sh.; Alexander, C.; Binder, J.; Boll, R. A.; Dmitriev, S. N.; Ezold, J.; Felker, K.; Gostic, J. M. «Experimental studies of the ²⁴⁹Bk ⁴⁸Ca reaction including decay properties and excitation function for isotopes of element 117, and discovery of the new isotope ²⁷⁷Mt». Physical Review C. American Physical Society, vol. 87, 30-05-2013, pàg. 054621. Bibcode: 2013PhRvC..87e4621O. DOI: 10.1103/PhysRevC.87.054621.

[2019e117-25] 25,0 ^25,1 Khuyagbaatar, J.; Yakushev, A.; Düllmann, Ch.E.; Ackermann, D.; Andersson, L.-L.; Asai, M.; Block, M.; Boll, R.A.; Brand, H. «Fusion reaction ⁴⁸Ca ²⁴⁹Bk leading to formation of the element Ts (Z = 117)». Physical Review C, vol. 99, 5, 2019, pàg. 054306–1–054306–16. Bibcode: 2019PhRvC..99e4306K. DOI: 10.1103/PhysRevC.99.054306.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

Registres d'autoritat	GND (1)
Bases d'informació	GEC (1)