Vés al contingut

McDonnell Douglas DC-10

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauMcDonnell Douglas DC-10
Tipusavió de fuselatge ample trireactor i land-based airliner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantMcDonnell Douglas Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Primer vol29 agost 1970 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions17,7 (alçària) × 51,97 (longitud) × 55,5 (longitud) m
Sostre de vol12.802 metres Modifica el valor a Wikidata
En servei5 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata –
Úsaviació comercial Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Construïts446 Modifica el valor a Wikidata

El McDonnell Douglas DC-10 és un avió trireactor de fuselatge ample fabricat per l'empresa estatunidenca McDonnell Douglas (MDC).

Disseny i desenvolupament

[modifica]

Davant la demanda d'American Airlines (AA) d'un avió bimotor de grans dimensions el març de 1966, Douglas Aircraft va començar a estudiar projectes per afegir un avió comercial a la seva producció que complis aquestes exigències. Després de la fusió amb McDonnell va arribar a la conclusió que la demanda i el mercat potencial futur dels avions d'aquests tipus necessitarien un trimotor enlloc del bimotor i més capacitat de transport que el que originalment havia demanat AA, qui va donar el seu vist-i-plau a les modificacions fent el 19 de febrer de 1968 una comanda inicial de 25 unitats del que seria el DC-10.[1]

Aquesta comanda li va donar a MDC un cert avantatge respecte al TriStar de Lockheed però no suficient com per assegurar-se el mercat adequat per llençar la producció fins que, l'abril de 1968, United Airlines s'hi va afegir amb una altra comanda de 30 unitats més.[1]

El disseny original era de fuselatge ample d'abast mitjà-llarg amb una capacitat d'entre 270 i 380 passatgers, en funció de si la configuració era de classe mixta o única d'alta densitat. El DC-10 porta dos motors turboventiladors General Electric CF6 muntats en pilons situats sota l'ala i un tercer motor a la base de l'estabilitzador vertical.[1]

El primer en entrar en servei ho va fer amb American Airlines el 5 d'agost de 1971 fent la ruta Los Angeles-Chicago.[1] Fou succeït pel McDonnell Douglas MD-11.[2]

Variants

[modifica]
  • DC-10-10: Versió original[1]
  • DC-10-20: Versió fabricada per a Northwest Orient Airlines amb més capacitat de combustible, major pes i motors de major potència Pratt & Whitney JT9D-15[1]
  • DC-10-30: Versió molt similar a l'anterior però amb motors General Electric CF6-50.[1]
  • DC-10-30CF: Versió convertible de càrrega amb porta de càrrega lateral davant de l'ala[1]
  • DC-10-40: Nom que se li va donar al DC-10-20 a Europa per raons de comercialització amb motors Pratt & Whitney JT9D-20[1]

Especificacions DC-10-30

[modifica]
DC-10-30

Dades de Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas[1]

Característiques generals

  • Longitud: 55,35 m
  • Envergadura: 40,42 m
  • Alçada: 17,7 m
  • Superfície de l'ala 364 m²
  • Pes buit: 119.000 kg
  • Càrrega útil: 47.600 kg
  • Pes màxim d'enlairament: 251.750 kg
  • Motor:turboventiladors General Electric CF6-50C , 23.140 kg d'empenyiment cada un

Rendiment

  • Velocitat de creuer: 910 km/h a 9.500 m
  • Abast: 11.100 km
  • Sostre de servei: 10.000 m
  • Ràtio d'ascens: 11,8 m/s

Referències

[modifica]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas. (en castellà). Madrid: San Martin, 1982, p. 158,160,162. ISBN 8471402157. 
  2. Steffen, Arthur. McDonnell Douglas MD-11: A Long Beach Swansong (en anglès). Midland, gener 2002. ISBN 1-85780-117-2.