Maxine Singer
Maxine Singer (Brooklyn, 15 de febrer de 1931 - Washington DC, 9 de juliol de 2024) va ser una biòloga molecular i administradora científica estatunidenca.[1] És coneguda per la seva contribució a la solució del codi genètic, el seu paper als debats ètics i normatius sobre tècniques d'ADN recombinant (incloent l'organització de la Conferència Asilomar sobre ADN recombinant) i el seu lideratge de l'Institut Carnegie.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer a la ciutat de Nova York.[3] Després d'assistir a l'escola secundària pública de Brooklyn, es va especialitzar en química (amb especialització en biologia) en Swarthmore College.[4] En 1957, va arribar a ostentar un PhD a la Universitat Yale per la recerca de la química de proteïnes amb Joseph Fruton, que la va animar a especialitzar-se en els àcids nucleics. A banda, en 1956, es va incorporar al Laboratori de Bioquímica de León Heppel en els Instituts Nacionals de Salut.[5] Mitjançant el seu treball desenvolupat allí en la síntesi d'ARN, va produir nucleòtids sintètics que es van utilitzar en experiments de Marshall Warren Nirenberg per determinar la naturalesa triplet del codi genètic.
Després de l'informe de 1973 sobre la primera utilització de tècniques d'ADN recombinant per introduir gens d'una espècie a una altra, Singer va ser dels primers a cridar l'atenció sobre els possibles riscos de l'enginyeria genètica. Va ser presidenta de la Conferència Gordon de 1973 sobre àcids nucleics on es van discutir els possibles riscos de la tècnica per a la salut pública i va ajudar a organitzar la Conferència Asilomar sobre ADN recombinant de 1975 que es va traduir en directrius per fer front als desconeguts riscos de la tècnica.[6]
Va ser triada membre de l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències en 1978.[7] En 1988 es va convertir en presidenta de l'Institut Carnegie, càrrec que va ocupar fins a 2002.[8] Va rebre la Medalla Nacional de Ciència en 1992 «pels seus assoliments científics excel·lents i la seva profunda preocupació per la responsabilitat social dels científics» i el Premi Vannevar Bush de 1999.[9][10] En 2007, va ser guardonada amb la Medalla de Benestar Públic de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[11]
Referències
[modifica]
- ↑ «Profiles in Science, The Maxine Singer Papers» (en anglès). Biblioteca Nacional de Medicina.
- ↑ LeVine, Harry. Genetic Engineering: A Reference Handbook. ABC-CLIO, 2006, pàg. 135. ISBN 9781851098606.
- ↑ «Maxine Singer Papers, 1952-2004 (Biographical Note)» (en anglès). Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
- ↑ «American Society for Cell Biology Member Profile: Maxine Singer» (en anglès) p. 1-2. American Society for Cell Biology, 30-07-2009.
- ↑ «Maxine Singer» (en anglès). Chemical Heritage Foundation. Arxivat de l'original el 2016-07-13. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Letter from Maxine Singer to participants in the 1973 Gordon Conference on Nucleic Acids» (en anglès). Biblioteca Nacional de Medicina.
- ↑ «Book of Members, 1780-2010: Chapter S» (en anglès). American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 7 abril 2011].
- ↑ «Maxine Singer Named President Of Carnegie» (en anglès). The Scientist, 23-02-1987. «Maxine Frank Singer, chief of the biochemistry laboratory at NIH's National Cancer Institute, has been named the next president of the Carnegie Institution of Washington. Singer, a molecular biologist, will succeed James Ebert, who has been president since 1978. Founded by Andrew Carnegie in 1902, the private, nonprofit Institution has an annual budget of $16 million. It supports research in biology, astronomy and the earth sciences by 60 scientists and 120 fellows at five cente.»
- ↑ «National Medal of Science 50th Anniversary: Maxine Singer» (en anglès). Arlington: National Science Foundation.
- ↑ «Vannevar Bush Award Recipients» (en anglès). Arlington: National Science Foundation.
- ↑ «Maxine F. Singer to Receive Public Welfare Medal» (en anglès). National Academy of Sciences, 12-01-2007.