Vés al contingut

Maurici Lucena i Betriu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaurici Lucena i Betriu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Aena
juliol 2018 –
← Jaime García-Legaz
Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015
Circumscripció electoral: Barcelona
Portaveu Partit dels Socialistes de Catalunya
2012 – 2015 – Eva Granados Galiano ⊟
Vicepresident ISDEFE
2010 – 2012
President de la junta executiva Agència Espacial Europea
2008 – 2010
← Per Tegnér (en) Tradueix
Executiu en cap Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial
2004 – 2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre d'Estudis Monetaris i Financers (–1999)
Universitat Pompeu Fabra (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona (–2018)
Madrid (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, empresari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAena (2018–)
Banc Sabadell (2016–2018)
Parlament de Catalunya (2012–2015)
ISDEFE (2010–2012)
Centre per al Desenvolupament Tecnològic i Industrial (2004–2010)
Solchaga, Recio & Asociados (1999–2004) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Maurici Lucena i Betriu (Barcelona, 22 de desembre de 1975) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Va ser el portaveu del grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya i el número 2 de la llista del PSC per Barcelona, encapçalada per Pere Navarro, en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[1]

El 2016 va abandonar la política i va entrar a treballar al Banc de Sabadell. Des de juliol de 2018 és president i conseller delegat d'AENA.[2]

Biografia

[modifica]

És fill de Gabriel Lucena, qui fou cap de gabinet de Pasqual Maragall quan aquest era Alcalde de Barcelona.[3] Per part materna, els Betriu són una família d'advocats vinculada a l'Alt Urgell.[3] El 1997 es va llicenciar en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, i el 1999 obtingué el màster en economia i finances al Centre d'Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) de Madrid.[4]

El 1999 va entrar a treballar al despatx de l’ex-ministre socialista Carlos Solchaga Catalán,[5] un dels ideòlegs de la reconversió industrial de principis dels 80 a l’estat espanyol.[6] El 2002 fou professor associat a la Universitat Carlos III de Madrid.[5] Poc després, el 2004, abandonà el despatx de Solchaga per esdevenir coordinador de l'àrea de competència i transparència del programa econòmic del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per a les eleccions generals de 2004, on Zapatero esdevindria President del Govern.[6]

Amb Montilla com a Ministre d'Indústria, fou nomenat director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), càrrec on romandria fins al 2010. Aquest càrrec li va permetre, entre juliol de 2008[7] i juny de 2010, ocupar el càrrec de president del consell de l'Agència Espacial Europea (ESA).[8] Va ocupar també la vicepresidència executiva de l'empresa pública Enginyeria de Sistemes per a la Defensa d'Espanya (ISDEFE),[9][10] en el període 2010-2012, en l'època en què Carme Chacón era Ministra de Defensa.[3]

Va ser membre del comitè assessor d'economia de José Montilla per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[11] Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, i va esdevenir portaveu del PSC al Parlament de Catalunya, dins l'equip de Pere Navarro.[3]

El 2015 ja no formà part de les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya,[12] però sí que es presentà com a número 6 per Barcelona a les eleccions generals del mateix any, on va ser membre del Grup d'Experts de Pedro Sánchez, com a responsable de política industrial i competitivitat. Finalment, no va obtenir escó i al cap de poc temps va anunciar que abandonava la política, fitxant pel Sabadell.[13]

Al sector privat, al Banc Sabadell, fou Director de Gestió Patrimonial i Prudencial des del juny del 2016 fins a l'octubre del 2017 i Director de Regulació Prudencial i Public Policy des del novembre del 2017 fins al juliol del 2018. Durant aquest període fou l'encarregat de gestionar les relacions del Banc amb l'Associació Espanyola de Banca i els reguladors.[14]

Des de juliol de 2018 és president i conseller delegat d'AENA,[15] en substitució de Jaime García-Legaz, qui havia sigut secretari general de la FAES en època Aznar.[16] Lucena és un ferm defensor de l'ampliació de l'Aeroport del Prat,[17] i de la renovació de l'Aeroport de Son Sant Joan.[18]

El 2021 Salvador Illa va anunciar que seria el seu vicepresident econòmic si guanyava les Eleccions al Parlament de Catalunya. Va guanyar les eleccions però no va poder formar govern.[19]

Casat, és pare de dos fills.[3][14]

Publicacions

[modifica]

És autor del llibre En busca de la pócima mágica. Las políticas industriales y de innovación que funcionan... y las que no (Antoni Bosch editor, 2013). I és coordinador, juntament amb Rafael Repullo, del llibre Ensayos sobre economía y política económica. Homenaje a Julio Segura (Antoni Bosch editor, 2013).[20]

Referències

[modifica]
  1. Notícia a Vilaweb, el 14 d'octubre de 2012
  2. País, El «Maurici Lucena asume la presidencia de Aena» (en castellà). El País [Madrid], 12-07-2018. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cruz la Peña, Sílvia. «Maurici Lucena: economista reputado, padre de dos hijos y ¿talismán de presidentes y ministros?» (en espanyol europeu). Vanity Fair, 04-02-2021. [Consulta: 28 juny 2023].
  4. «Maurici Lucena, Presidente del Consejo de la ESA» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2023].
  5. 5,0 5,1 «Maurici Lucena Betriu | Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana». [Consulta: 28 juny 2023].
  6. 6,0 6,1 Vinton, Roger. «Aena, els amos del cel». Via Empresa, 25-11-2021. [Consulta: 28 juny 2023].
  7. Entrevista al diari espanyol El País, el 6 de juliol de 2008
  8. «Dades biogràfiques al web de Maurici Lucena». Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 14 octubre 2012].
  9. «Bressolat per l'Estat: Qui és Maurici Lucena?». elsingulardigital.cat, 31-03-2013. Arxivat de l'original el 2013-03-06. [Consulta: 1r abril 2013].
  10. «Maurici Lucena Betriu, vicepresidente ejecutivo de ISDEFE». [Consulta: 28 juny 2023].
  11. «Maurici Lucena i Betriu». Fitxa del diputat. Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 6 setembre 2013].
  12. «Nueve de los diez nombres de la lista electoral del PSC de 2012 no repiten» (en castellà), 25-07-2015. [Consulta: 28 juny 2023].
  13. «El exportavoz del PSC en Parlament Maurici Lucena ficha por el Banco Sabadell», 24-05-2016. [Consulta: 28 juny 2023].
  14. 14,0 14,1 Agustina, Lalo. «Maurici Lucena, un liberal en pista para despegar» (en castellà). La Vanguardia, 14-07-2018. [Consulta: 28 juny 2023].
  15. elEconomista.es. «Maurici Lucena, nuevo presidente consejero delegado de Aena - elEconomista.es» (en castellà). [Consulta: 16 març 2019].
  16. «Maurici Lucena, exportavoz del PSC en el Parlament, nuevo presidente de Aena», 16-08-2018. [Consulta: 28 juny 2023].
  17. Alfaro, Paula Solanas. «Lucena (Aena) pressiona el Govern per ampliar el Prat», 27-06-2023. [Consulta: 28 juny 2023].
  18. «Maurici Lucena: «Queremos transformar Son Sant Joan, no masificarlo ni ampliarlo»» (en castellà), 23-02-2020. [Consulta: 28 juny 2023].
  19. Vélez, Arturo Puente, Antonio M. «Salvador Illa anuncia que Maurici Lucena será vicepresidente económico si puede formar un Govern en solitario» (en castellà), 28-01-2021. [Consulta: 28 juny 2023].
  20. «Libros de Maurici Lucena i Betriu en Antoni Bosch editor» (en castellà). [Consulta: 28 juny 2023].