Vés al contingut

Matti da slegare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMatti da slegare
Fitxa
DireccióMarco Bellocchio, Silvano Agosti, Sandro Petraglia i Stefano Rulli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada140 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0073444 FilmAffinity: 330951 Allocine: 13975 Letterboxd: fit-to-be-untied Allmovie: v157249 TCM: 480605 TMDB.org: 230030 Modifica el valor a Wikidata

Matti da slegare és una pel·lícula documental italiana del 1975 dirigida per Marco Bellocchio, Silvano Agosti, Sandro Petraglia i Stefano Rulli.

La pel·lícula neix amb la intenció de donar suport a la tesi del psiquiatre Franco Basaglia sobre la malaltia mental i de contribuir al compromís polític i social per a l'eliminació dels asils. Va ser filmada dins de l'hospital psiquiàtric Colorno i va ser finançada per la família Salvarani i per l'Administració de la Província de Parma.

Argument

[modifica]

El contingut està representat per les històries dels pacients, les seves històries, en particular les de Paolo, Angelo, Marco, i les seves experiències laborals fora de l'estructura. La seqüència final és una dansa escenificada a l'Institut.

Producció

[modifica]

Inicialment, el documental es va rodar en 16 mm i estava destinat a hospitals psiquiàtrics, escoles, cineclubs, cercles polítics i culturals. El títol original era Nessuno o tutti (una cita de Bertolt Brecht), va durar 3 hores i constava de dues parts: Tre storie i Matti da slegare, de 100 minuts cadascuna. Se'n va obtenir una edició en 35 mm, de dues hores i quart, amb el títol de la segona part.[1]

Tècnica cinematogràfica

[modifica]

La pel·lícula està inspirada en el model cinema verita. Els mateixos protagonistes expliquen les seves històries davant la càmera. Els autors estan presents com a "... mediadors no invasius encara que hi participis".[2]

Agraïments

[modifica]
  • 1975 Berlinale – Fòrum: Premi FIPRESCI, Premi OCIC (presentat en la versió llarga “Res o tot”)
  • 1975 Mostra de Venècia
  • 1975 Nyon FF

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Silvano Agosti; Marco Bellocchio; Sandro Petraglia; Stefano Rulli. Matti da slegare. Torino: Einaudi. 
  • Giorgio Cremonini. Marco Bellocchio tra il "personale" e il "politico". Imola: Galeati, 1976. 
  • Paolo Mereghetti. Dizionario dei film. Milano: Baldini Castoldi Dalai.