Mataparent de cama roja
Neoboletus erythropus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Neoboletus |
| Espècie | Neoboletus erythropus C.Hahn, 2015 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Boletus erythropus |
| Sinònims | Boletus junquilleus Boletus erythropus Neoboletus junquilleus Dictyopus junquilleus Neoboletus praestigiator var. rubropileus Boletus erythropus var. rubropileus Suillus erythropus Sutorius junquilleus Neoboletus luridiformis var. rubropileus Neoboletus erythropus var. junquilleus Neoboletus erythropus var. novoguineensis Neoboletus erythropus var. rubropileus Boletus erythropus var. novoguineensis Boletus erythropus subsp. rubens Boletus erythropus var. cedretorum Boletus luridus subsp. erythropus Boletus luridus var. erythropus Boletus luridiformis var. rubropileus Dictyopus erythropus Dictyopus queletii var. junquilleus
|
.svg){kind=icon}
El mataparent de cama roja[1][2] és un mataparent d'esponja roja de barret bru i cama, sense reticle, ornamentada amb fines granulacions vermelles sobre fons groc.[3]
Morfologia
[modifica].jpg)
Bolet de gran a molt gran, de barret de fins a 30 cm de diàmetre, massís, carnós; barret hemisfèric a globós, marge sempre involut; de color de gris pàl·lid a gris platejat, gairebé blanc, de gris ocraci a ocraci en envellir, pot tenir algun tint olivaci o rosaci, especialment al marge i només de jove, amb l'edat amb taques bru groguenques; molt finament vellutat de jove, llis en madurar; la superfície no blaveja al frec.
Tubs separables de la carn, inicialment groc llimona, blavegen al frec i al tall; porus de vermell a vermell ataronjat, més pàl·lids cap al marge; blavegen a la pressió.
Cama de fins a 15 cm de longitud; grossa, de bulbosa a gairebé cilíndrica; de cremosa a groc llimona a la part superior, més vermellosa cap al peu, gairebé completament vermella en envellir; amb un reticle ben desenvolupat a la part superior, vermell, de malles irregulars i allargassades; blaveja al frec.
Carn groga en el jove, més blanquinosa en madurar, pot tenir una línia roja sota la cutícula; blaveja principalment a la part superior; olor poc destacable en el jove, desagradable en madurar; gust lleugerament àcid.[3][4][5][6]
Hàbitat
[modifica]Rar; des de l'estiu fins a principis de tardor; sempre en sòls calcaris; termòfil; de la muntanya mitjana; en boscos de planifolis; vora roures, alzines, faigs.[2][4][5]
Comentaris
[modifica]Hi han diferents visions nomenclaturals respecte aquesta espècie.[3][7]
Carn I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
Confusions
[modifica]Són similars el mataparent de Le Gal (Rubroboletus legaliae) i el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus), però se'n diferencien pel to rosa dels barrets i l'absència de l'olor desagradable del mataparent de Satanàs.
El mataparent de llop (Rubroboletus lupinus) té el barret rosa i la cama groga. El mataparent belltintat (Rubroboletus pulchrotinctus), que viu en ambients similars, té el marge del barret amb tons rosa, els porus joves grocs i groc ataronjat en madurar i tons groguencs a la cama.[3][4][5][6]
Possible confusió amb el matagent (Boletus satanas), tòxic, perquè també blaveja amb el frec, tot i que aquest últim agafa un to blau-verd més suau i té el barret blanc o gris clar.[8]
Comestibilitat
[modifica]No consumir-lo cru, ja que és tòxic[9] i provoca vòmits.[10] Bon comestible un cop cuit.[11][12][9]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 6,0 6,1 «B. luridiformis « boletales.com». [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ ROQUÉ, Fernando «Nomenclatural notes on the name Boletus erythropus Pers.». Boletín de la Societad Micológica de Madrid, 46, 2022, pàg. 29-36.
- ↑ «Neoboletus erythropus» (en castellà). Asociación Montes de Soria, 25-11-2024.
- ↑ 9,0 9,1 «Neoboletus erythropus» (en castellà). Aranzadi zientzia elkartea (Sociedad de Ciencias Aranzadi), 25-11-2024.
- ↑ Bolets de Catalunya III (col·lecció) (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia, 1984.
- ↑ «Neoboletus erythropus = Boletus erythropus» (en castellà). Sociedad micológica extremeña, 25-11-2024.
- ↑ «Ficha micológica: Neoboletus eritrophus» (en castellà). Asociación Montes de Soria, 25-11-2024.