Mascaró (arquitectura)

En arquitectura un mascaró és una cara de pedra o d'un altre material que es col·loca a les fonts o en altres construccions com els entaulaments, sota els balcons, a la clau de les arcades, a l'obertura de grutes, etc.

Se'ls dona un caràcter seriós o grotesc. Normalment són rostres de faunes, savis, nàiades, etc. Els arquitectes dels segles XVII i XVIII feren un gran ús de mascarons en les façanes dels edificis d'aquella època.

Galeria d'imatges

• 
  Quatre mascarons d'inspiració antiga, carrer dels Petits-Champs, París.
• 
  Mascarons del Pont Nou, París.
• 
  Plaça Stanislas, Nancy, Lorraine.
• 
  Somerset House, Londres.
• 
  Castell de Kronborg, Dinamarca.
• 
  Tropaeum Traiani.
• 
  Mascaró d'Auguste Rodin, jardin des serres d'Auteuil, París.
• 
  Mascaró art nouveau, Riga.
• 
  Mascaró del castell de la Buzine.
• 
  Una columna Morris a Épinal, carrer Gaston-Zinck. Petits mascarons en forma de cap de lleó decoren la part superior, com a la majoria dels edificis. Aquest model és a més equipat amb una font que reprèn, en versió més grossa, el mateix motiu.