Martha Gellhorn
 Martha Gellhorn i Ernest Hemingway amb oficials militars xinesos no identificats (Chungking, Xina, 1941) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1908  Saint Louis (Missouri) |
| Mort | 15 febrer 1998 (89 anys) Londres |
| Causa de mort | suïcidi, enverinament per cianur |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Religió | Ateisme |
| Formació | John Burroughs School Bryn Mawr College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, prosa, llibre de viatges, periodisme i periodisme de guerra |
| Ocupació | escriptora, periodista, novel·lista. |
| Ocupador | The New Republic The Atlantic Monthly United Press Collier's |
| Família | |
| Cònjuge | T. S. Matthews (1953–1963) Ernest Miller Hemingway (1940–1945) Bertrand de Jouvenel (dècada del 1930–1936) |
| Mare | Edna Fischel Gellhorn |
| Premis | |
| |
| Lloc web | gellhornmartha.blogspot.com |
    | |
Martha Gellhorn (Saint Louis, Missouri, 8 de novembre del 1908 - Londres, 15 de febrer del 1998) era una novel·lista estatunidenca, escriptora i periodista, considerada una de les corresponsals de guerra més importants del segle xx. Informà de tots els conflictes mundials que tingueren lloc durant la seva llarga carrera professional de 60 anys, entre els quals la Guerra Civil espanyola:[1][2][3]
| « | I sap una altra cosa? Aquest país és massa bonic perquè els feixistes se'l facin seu. Ja han convertit Alemanya, Itàlia i Àustria en quelcom tan repugnant que fins i tot el paisatge és lleig. Quan condueixo per les carreteres d'aquí i hi veig les muntanyes de pedra i els camps aspres a banda i banda, els para-sols clavats a la sorra de les platges, els pobles de color de terra i els llits de grava dels rius, la cara dels seus pagesos, penso: s'ha de salvar Espanya per a la gent decent, és massa bonica com per malbaratar-la! | » |
| — Carta a Elionor Roosevelt, Barcelona, 1938 | ||
Com a corresponsal de diversos mitjans va informar sobre l'ascens d'Adolf Hitler, el desembarcament de Normandia i l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va ser una de les primeres periodistes a informar des del camp de concentració de Dachau després que fos alliberat per les tropes nord-americanes el 29 d'abril de 1945. Després de la guerra, Gellhorn va cobrir la guerra del Vietnam i els conflictes àrabs-israelians dels anys seixanta i setanta i, més endavant, les guerres civils a Centreamèrica i la invasió nord-americana de Panamà el 1989. Tot i que ja se sentí "massa gran" per cobrir els conflictes balcànics dels anys noranta, va fer un últim viatge a l'estranger, al Brasil el 1995, per informar sobre la pobresa en aquest país.[4][5][6][7]
Gellhorn fou també la tercera muller del novel·lista estatunidenc Ernest Hemingway, entre el 1940 i el 1945, el qual li dedicà la seva cèlebre novel·la Per qui toquen les campanes. A l'edat de 89 anys, malalta i gairebé cega, posà fi a la seva vida ingerint una substància tòxica.[8]
Reconeixement i memòria
[modifica]El 1958 va obtenir el prestigiós premi O. Henry.[9]
L'any 1999 es va establir en honor seu el Premi Martha Gellhorn de Periodisme, destinat a estimular aquells i aquelles que exerceixin un periodisme que desafiï el secret en els assumptes públics, i que han obtingut, per exemple, Marie Colvin i Robert Fisk, Julian Assange o Iona Craig.[10]
El 2019 es va descobrir una placa a l'antiga casa londinenca de Gellhorn, la primera dedicada a algú que fos «corresponsal de guerra», i al 2021 es va col·locar una placa a la casa de camp on vivia a prop de Kilgwrrwg, com a part d'un projecte nacional per commemorar dones notables.
Notes
[modifica]- ↑ «Martha Gellhorn» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-09-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ "Martha Gellhorn: War Reporter, D-Day Stowaway", American Forces Press Service. Retrieved 2 June 2011
- ↑ "Iraqi journalist wins Martha Gellhorn prize", The Guardian, 11 April 2006. Retrieved 2 June 2011
- ↑ «After Lovers Hemingway and Gellhorn Faced Off on D-Day, They Filed for Divorce» (en anglès), 12-08-2016. [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ «D-Day: 150,000 Men – and One Woman». The Huffington Post, 05-06-2014.
- ↑ «A Memorial for the Remarkable Martha Gellhorn». The New Yorker, 18-09-2019. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ Moorehead, Caroline. Martha Gellhorn: A Life. Londres: Chatto & Windus, 2003. ISBN 0-7011-6951-6.
- ↑ Cassà, Elisabet. «La corresponsal de guerra que va viatjar a l’infern». Report.cat, 24-10-2022. [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ O. Henry era el pseudònim literari de William Sydney Porter
- ↑ «Julian Assange recibe premio inglés de periodismo Martha Gellhorn» (en castellà). El Universo, 08-06-2011. [Consulta: 20 setembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Moorehead, Caroline. Martha Gellhorn: A Life. Londres: Chatto & Windus, 2003. ISBN 0-7011-6951-6. (reeditat com a Gellhorn: A 20th Century Life, Henry Holt & Co., New York (2003) ISBN 0-8050-6553-9).
- Moorehead, Caroline. The Letters of Martha Gellhorn. Londres: Chatto & Windus, 2006. ISBN 0-7011-6952-4.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia de Martha Gellhorn Arxivat 2013-10-03 a Wayback Machine. (anglès)
- The face of war, entrevista amb Martha Gellhorn (anglès)
- Selecció de cartes de Martha Gellhorn (anglès)
- Article Martha Gellhorn: A Life (anglès)
- http://www.bbc.co.uk/bbcfour/audiointerviews/realmedia/gellhornm/gellhornm3.ram Arxivat 2006-03-26 a Wayback Machine. (anglès)
