Vés al contingut

Marquesat de Sezzadio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMarquesat de Sezzadio
Tipusmarquesat Modifica el valor a Wikidata

Localització

El marquesat de Sezzadió fou una jurisdicció feudal d'Itàlia al Piemont, originada per una divisió de la família dels Aleramici.

Aleram (segle X) va tenir un fill de nom Anselm (I). Els llaços dinàstics entre Anselm i els seus successors estan poc documentat pels estudiosos i les genealogies publicades sovint entren en desacord. No obstant es creu que d'Anselm I i Gisela (o Gisla) de Vicenza, que potser era la filla del marquès Adalbert II de Toscana, van néixer Anselm II i Obert que van donar lloc, respectivament, a la línia de marquesos del Vasto (la línia tradicionalment anomenada així tot i que el nom no és l'adequat) i la de marquesos de Sezzadio.

La línia de Sezzadio va estar formada per un altre Obert (Obert II) i per un Otobert (" Autbertus ") potser corregnant amb Obert II, i es va extingir en la línia masculina; la darrera descendent es va casar amb Anselm IV del Vasto, però aquest havia mort el 1080 i sembla que la vídua es va casar llavors amb Bonifaci del Vasto, germà i hereu d'Anselm IV, que així va reconstituir la integritat del patrimoni de la família. El matrimoni va topar amb l'oposició del papa Gregori VII, que el va considerar "incestuós", però Bonifaci va mantenir el control de Sezzadio. D'aquest enllaç van néixer Bonifaci, fundador del marquesat d'Incisa, i una filla, que fou promesa al rei Lluís VI de França, matrimoni que se'n va anar en orris quan el papa va anul·lar el matrimoni.

Llista de marquesos

[modifica]
  • Obert I, inicis del segle X
  • Obert II, fill
  • Otobert (germà)
  • Una filla d'Obert II casada amb Anselm IV del Vasto ( 1079)
  • Bonifació del Vasto 1080

Referències

[modifica]
  • G.B. Moriondo, Monumenta Aquensia, I, Torí 1789, col. 289-294;
  • Rinaldo Merlone, Prosopografia aleramica, BSBS, anno LXXXI 1983, semestre;
  • Renato Bordone, Il "famosissimo marchese Bonifacio". Spunti per una storia delle origini degli Aleramici detti del Cato, al Bollettino storico-bibliografico subalpino, LXXXI (Torí 1983), pàgs. 587-602;
  • Luigi Provero,I marchesi del Vasto: dibattito storiografico e problemi relativi alla prima affermazione, Bollettino Storico Bibliografico Subalpino, Anno LXXXVIII (1990), Torí, pàgs.51-107;
  • Riccardo Musso, Il "Vasto" e i castelli di Montenotte a Atti e Memorie della Società Savonese di Storia Patria, XXVI, 1990;
  • G. Manuel di San Giovanni, Dei marchesi del Vasto e degli antichi monasteri de' SS. Vittore e Costanzo e di S. Antonio nel marchesato di Saluzzo, Torí 1858;
  • F. Savio, Il marchese Bonifacio del Vasto e Adelaide contessa di Sicilia, a "Atti della R. Accademia delle scienze di Torino" XII (1886-87), pàgs. 87-105;