Vés al contingut

Marmàrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de      Cirenaica i      Marmarica en l'era romana (Samuel Butler, 1907)

Marmàrica (grec antic: Μαρμαρική) fou un districte del nord d'Àfrica situat entre Cirenaica i Egipte. Va rebre el seu nom de la tribu líbia dels marmàrides (grec antic: Μαρμαρίδαι; llatí: Marmaridae) que fou el poble principal de la regió durant cinc-cents anys (200 aC-300 dC). No son esmentat per Heròdot i és possible que haguessin estat empesos cap a l'interior per Cirene per després recuperar els seus antics territoris.

Durant el govern de Magas a Cirene els marmàrides es van revoltar i Magas va haver de tornar de la seva incursió contra Ptolemeu II Filadelf.

Ptolemeu limita la regió a l'est amb el golf Plinthinetic, a l'oest per una línia que sortia de Darnis (Derna) i la subdividia en dos parts: a l'est el nomòs líbic (lybicus, Λιβύης νόμος) i a l'oest el nomòs marmàric (Marmaricus nomos, Μαρμαρικῆς νόμος) separats per una línia amb les muntanyes Catabathmus Magnus (altura menys de 300 metres); al sud s'estenia fins a l'oasi d'Ammonium.

A la costa d'est a oest hi havia els caps Deris (Al-Heyf) i Hemaeum (Ras al-Kaanis), el port Gyzis o Zygis (Mahadah), el cap Paretónion (Ras al-Harzeit), el port Apis (Bonn Ajoubah),[1] les roques Scopuli Tyndarei (Al-Chairy); el cap Plynis (Ras Halem); el port de Panormus (Marsah Saloum); el cap Ardanis (Ras el Mellah) amb el port Menelaips, el port d'Antipyrgos (Tobruk); el de Petras Parvus (Magharat al-Heabes) amb Batrachus; el lloc Aedonia (Ain al-Ghazah) amb les illes Aedonia i Platea (Bomba) i el cap Chernosesus (Ras al-Tin.)

El riu Paliurus (Παλίουρος) regava el districte anomenat Aziris i desaiguava al golf de Bomba

A l'interior, més enllà dels marmàrides, hi havia les tribus o pobles dels adyrmachidae i giligammae.

Les ciutats principals foren Taposiris, Apis, Meneali Portus i Paretónion.

Ptolemeu esmenta les següents tribus a Marmàrica:

Referències

[modifica]
  1. Pseudo-Skylax Periple 108

Enllaços externs

[modifica]
  • Charles Anthon, A system of ancient and mediæval geography for the use of schools and colleges, Harper & brothers, 1855, 722-224.
  • George Kish, A Source book in geography, Harvard University Press, 1978, ISBN 978-0-674-82270-2, p. 24.
  • Leonhard Schmitz, A manual of ancient geography, Blanchard and Lea, 1857, 383-384.