Vés al contingut

Marios Varvoglis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarios Varvoglis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1883 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZografou Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKostas Kapnisis, Andreas Paridis i Haris Xanthoudakis Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Discogs: 2653283 Modifica el valor a Wikidata

Marios Varvoglis (Brussel·les (Bèlgica), 10 de desembre, 1885 — Atenes (Grècia), 30 de juliol, 1967) fou un prominent compositor i director d'orquestra del segle XX.

Juntament amb Emilios Riadis, Dionís Lavrangas, Georgy Lambeleth i Manolis Kalomiris va ser un dels fundadors de la vida moderna Escola Nacional Grega de Música.[1][2]

Biografia

[modifica]

La família Varvoglis es remunta a la ciutat de Serres, a Macedònia oriental. Amb la caiguda de Constantinoble el 1453, la família es va dividir en branques. Una part de la família va trobar refugi a Venècia, l'altra es va quedar a Constantinoble, conquerida pels otomans. Membres de la branca veneciana de la família Varvoglis van arribar més tard al Peloponès, durant les operacions militars de Francesco Morosini (1684–1688), que van expulsar els turcs de la península. Amb l'exèrcit de Morosini, l'oficial Constantine Varvoglis i el seu fill Alexandre van arribar al Peloponès. Aquest últim va marcar l'inici de la branca del Peloponès dels Varvoglis. Un dels descendents d'Alexandre, Georgios Varvoglis, va tornar als orígens de la família a l'est de Macedònia Serres, després de les quals va desenvolupar activitats comercials a Odessa, va fer fortuna a Rússia, va tornar al Peloponès, però després de l'aixecament del Peloponès va ser turmentat pel turcs, juntament amb altres membres de la família.

El besavi del compositor Georgios Varvoglis i el seu avi Panagiotis van participar en la Guerra d'independència de Grècia (1821–1829), i l'avi, Panagiotis Varvoglis, es va convertir en ministre (1849) a l'estat grec recreat. El pare del compositor, Nikolaos Varvoglis, era un oficial de l'exèrcit, director d'una fàbrica de pólvora i ensenyava a l'escola militar Evelpid. I l'oncle del futur compositor, Philippos Varvoglis, es va convertir en ministre del govern de Theodore Diliyannis el 1895.

Biografia

[modifica]
Joventut

Marios Varvoglis va néixer l'any 1885 a Brussel·les, durant un viatge de negocis per al seu pare, que anava acompanyat de la seva dona, Maria Frantzidou. Marios va créixer a Atenes. Inicialment, Marios volia estudiar com a artista, i l'any 1900 es va matricular a l'Escola de Belles Arts d'Atenes (classe de Lytras i Roylos. Paral·lelament, feia classes de música al Conservatori d'Atenes.

El 1902, Marios va anar a París per estudiar ciències polítiques (com volia la seva família). Tanmateix, Marios va contactar amb els cercles artístics de Montmartre i va fer un gir decisiu a favor de la música. Després d'això, Marios va estudiar música al Conservatori de París i a l'Escola Santorum de París amb Xavier Leroux, Georges Caussade i Vincent d'Indy. Va romandre a París, on va estudiar i treballar fins al 1920, amb un breu descans el 1909-12, quan va treballar temporalment a Viena i Düsseldorf. A París, es va moure en cercles avantguardistes i va conèixer artistes i músics famosos (els seus amics eren Alfredo Casella, Maurice Ravel, Edgard Varèse, Camille Saint-Saëns i Amedeo Modigliani). Cal destacar que el retrat de Varvoglis de Modigliani va ser l'últim treball de l'artista abans de la seva mort, que també va anar acompanyat de la inscripció "Le beau Marius" (Els bell Marios).

Entre els grecs de París, entre els amics de Marios hi havia el poeta Sotiris Skipis (1881-1952), el compositor Emilios Riadis i el poeta Jean Moreas, naturalitzat a França. Mentre Moreas encara era viu, va intentar mantenir Varvoglis dels excessos herètics de tota mena d'"escoles" d'aquella època.[3][4]

Període creatiu d'Atenes

[modifica]

Varvoglis va tornar a Atenes el 1920 amb la seva dona, la decoradora francesa Edith Connier, amb qui va tenir dos fills. Va ser acceptat com a professor al departament de teoria de la música del Conservatori d'Atenes i es va activar en cercles de crítica i composició musicals. Paral·lelament, ensenyava música en diversos gimnàs. El 1931 esdevingué un dels cinc fundadors de la Unió de Músics Grecs, i del 1936 al 1957 fou vicepresident de la Unió. Va continuar la seva col·laboració amb la revista Numas, que va començar l'any 1909.

Fins fa anys, en Marios vivia i treballava a Atenes. El 1923 va rebre la "Distinció Nacional de les Arts i les Lletres" i el 1937 el musical "Premi Takis Kandiloros" de l'Acadèmia de Ciències d'Atenes.

Persecució per creences polítiques

[modifica]

Varvoglis va ser perseguit per les seves creences polítiques durant la dictadura del general Metaxàs. Durant els anys difícils de la triple ocupació alemanya, italiana i búlgara de Grècia, Varvoglis va viure a Atenes. Després de l'alliberament del país per les forces de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, i la immediata intervenció militar britànica posterior al desembre de 1944, Varvoglis, juntament amb milers de partidaris i senzillament simpatitzants de les forces d'alliberament d'esquerres dels grecs, va ser empresonat a camps de concentració britànics.

En realitat, Varvoglis no era comunista, però va pagar la seva amistat amb comunistes com el poeta Kostas Vàrnalis i el crític literari Mark Avgeris. Després que Varvoglis fos alliberat del camp de concentració, va ser acomiadat del gimnàs on va ensenyar durant uns 20 anys. En tots els anys següents, Manolis Kalomiris va intentar, sense èxit, "arrossegar" Varvoglis a l'Acadèmia de Ciències d'Atenes, sobretot per millorar la seva situació financera. El març de 1966, pocs anys després de la mort de Kalomiris i un any abans que el mateix Varvoglis morís, la seva candidatura a l'Acadèmia va ser rebutjada una vegada més, per el marge d'un vot.

Darrers anys

[modifica]

El 1957, Varvoglis es va convertir en president de la Unió de Compositors Grecs. Paral·lelament, en el període 1955-1967, va ser crític musical per a les redaccions dels diaris “Svobodnoe Slovo” (en grec: Ελεύθερος Λόγος) i “Notícies” (en grec: Τα Νέα).[5] Malgrat la seva difícil relació amb la Grècia oficial, Varvoglis va rebre l'Ordre del Fènix el 1965 per la seva contribució a la música grega.

Marios Varvoglis va morir a Atenes el 1967 i va ser enterrat al cementiri municipal de Zografos.

Valoracions de la creativitat de Varvoglis

[modifica]

Varvoglis va escriure música senzilla amb molta dificultat, utilitzant el seu do de "flux no forçat". El seu amic, el compositor Emilios Riadis, va escriure: "La música de Varvoglis flueix en poques gotes i és pura, com l'aigua cristal·lina d'una font grega". El musicòleg S. Spanoudis va escriure que la música de Varvoglis concentra tots els elements d'inspiració "neoclàssica" pura, desbordant de lirisme i "sensibilitat àtica".

En conseqüència, l'obra de Varvoglis, encara que de petit volum, és una de les més significatives entre els compositors grecs, ja que el compositor seguia religiosament la doctrina del seu amic Jean Moreas: "Faire tres difficilement des vers faciles" ("Fes versos fàcils amb gran dificultat"). El musicòleg Keti Romanou creu que, malgrat que Varvoglis és poc conegut entre la població grega general, la seva contribució al que avui s'anomena "Escola Nacional de Música" és més que significativa.[6]

Obra

[modifica]
  • Algunes de les seves obres més significatives:
Òpera
Música escènica
  • Agamèmnon d'Èsquil (1932)[7][8]
  • Els perses d'Èsquil (1934)
  • Els ocells d'Aristòfanes (1929)
  • Medea d'Eurípides (1942)
  • Ο Όρκος των Νεκρών, 1929)
  • Να ζει το Μεσολόγγι, 1933[9][10][11]
Música orquestral
  • Το πανυγήρι, (1906-1909)
  • Ποιμενική σουίτα, (1912)
  • Ελληνικό Καπρίτσιο, 1914)
  • "Cànon, ball rodó i fuga" - dedicatòria a Johann Sebastian Bach (Κανόνας, Χορικό και Φούγκα, 1930)
  • "Preludi, ball rodó i fuga" - la segona dedicatòria a Bach (Πρελούδιο, χορικό και φούγκα, 1937)
  • Στοχασμός, (1938)[12][13]
  • Δάφνες και Κυπαρίσσια, (1950)
  • Πίσω από το συρματόπλεγμα, (1945)
Música de cambra
  • "Колыбельная куклы" (1905)
  • "Буколическая сюита" (1912)
  • "Homenatge a César Franck" per a violí i piano (1922)
  • "Трио для скрипки" (1938)
  • "Трио для фортепиано" (1943)
  • Прелюдия и фуга на Византийскую тему, "Preludi i fuga sobre un tema bizantí" (1953)
  • "Homenatge a Nikos Skalkotas" (1967)
Música per a piano
  • Η ώρα των παιδιών, (1904) - 14 obres infantils diverses
  • Ελληνική Ραψωδία, (1909)
  • Σονατίνα, (1927)[14]
Música vocal
  • Ευρυκόμη, 1906) — basat en poemes de Dionysios Solomos
  • Το τραγούδι του αγωγιάτη, (1906)
  • Ελληνικό αγέρι, (1927) — obra per a cor masculí
  • Μην ξέρετε γιατί, (1935) — Cançó de Nadal
  • Τα σύννεφα, (1940) — obra per a cor femení

Referències

[modifica]
  1. ↑ ΑΠΘ Ψηφιακές Συλλογές - Μάριος Βάρβογλης. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 27 декабря 2014 года.
  2. ↑ Η ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΕΘΝΙΚΗ ΜΟΥΣΙΚΗ ΣΧΟΛΗ | paidevo.gr | parents. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 27 декабря 2014 года.
  3. ↑ Marios Varvoglis (Composer) - Short Biography. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 2 июля 2014 года.
  4. ↑ Βιογραφία | Μάριος Βάρβογλης - tralala.gr. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 27 декабря 2014 года.
  5. ↑ Το απόγεμα της αγάπης (1935) | Εθνική Λυρική Σκηνή. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано из оригинала 27 декабря 2014 года.
  6. ↑ Περιλήψεις. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано из оригинала 27 декабря 2014 года.
  7. ↑ В первой постановке Национального театра Греции в 1932 году, Варвоглис был также дирижёром оркестра и хора
  8. ↑ Αρχείο του Εθνικού Θεάτρου - Παραστάσεις. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 27 декабря 2014 года.
  9. ↑ https://dspace.mmb.org.gr/mmb/handle/123456789/23142
  10. ↑ Christos Tsogias-Razakov. Long Live Messolonghi - Live (англ.) (16 ноября 2021). Дата обращения: 20 января 2022. Архивировано 20 января 2022 года.
  11. ↑ M. Varvoglis: Long live Messolonghi -cor anglais and string orchestra -Athens Philharmonia Orchestra. Дата обращения: 20 января 2022. Архивировано 20 января 2022 года.
  12. ↑ Это произведение получило своё развитие из сценической музыки, будучи следствием неудавшейся пьесы Клятва мёртвых Захариаса Папантониу, вышедшей в 1929 году. В отличие от самой пьесы, музыка к ней получила положительные отзывы. Варвоглис возвращался к этой теме на протяжении ряда лет
  13. ↑ Ιωάννης Φούλιας: Μάριος Βάρβογλης: «Στοχασμός», για ορχήστρα εγχόρδων. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 27 декабря 2014 года.
  14. ↑ Marios Varvoglis Sonatine pour piano 1927 - YouTube. Дата обращения: 27 декабря 2014. Архивировано 10 декабря 2020 года.

Enllaços externs

[modifica]
  • Marios Varvoglis / Sonatine pour piano, 1927 - YouTube
  • Mario Varvoglis / Reflexió, 1938 - YouTube
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marios_Varvoglis&oldid=34304469»