Mario Hernández Sánchez-Barba
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 agost 1925  Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) | ||
| Mort | 30 novembre 2021 (96 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Ideologia | Franquisme | ||
| Formació | Universitat de Madrid - doctorat (–1952) Universitat de València - economia (–1950) Universitat de València - filosofia i lletres (–1948) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | catedràtic (1968–), historiador | ||
| Ocupador | Universitat de Madrid Universitat Complutense de Madrid Universitat Francisco de Vitoria | ||
| Família | |||
| Cònjuge | María del Pilar Ruizgómez (1954–) | ||
| Fills | Manuel Hernández y Ruigómez | ||
| Parents | Manuel Ruigómez, sogre | ||
_Zorann_Petrovici,_Mario_Hern%C3%A1ndez_S%C3%A1nchez-Barba_y_Rafael_Guardans_(13935873958)_(cropped).jpg)
Mario Hernández Sánchez-Barba (Santa Cruz de Tenerife, 11 d'agost de 1925 - Madrid, 30 de novembre de 2021)[1] va ser un historiador i americanista espanyol.
Biografia
[modifica]Va obtenir un títol de llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en 1948 i un altre en Ciències Econòmiques en 1950, doctorant-se en 1952 a la Universitat de Madrid.[2][3]
Pupil de Jaume Vicens Vives a la Universitat de Barcelona, va treballar també amb Fernand Braudel a la École Pratique des Hautes Études de París.[3]
Hernández Sánchez-Barba, que es va convertir el 1968 catedràtic de la Universitat de Madrid (després Universitat Complutense de Madrid), posteriorment va continuar exercint com a professor a la Universitat Francisco de Vitoria.[2][1]
D'ideologia franquista,[4] el 1986 va dirigir una obra col·lectiva que incloïa lloances al cop del 23F.[5][6]
Era pare del diplomàtic Manuel Hernández Ruigómez.[7]
Obres
[modifica]
 |
Aquesta llista és incompleta. |
- Mario Hernández Sánchez-Barba. Las tensiones históricas hispanoamericanas en el siglo XX. Ediciones Guadarrama, 1961.[8]
- Mario Hernández Sánchez-Barba. Francisco de Vitoria. Universidad Francisco de Vitoria, 2009.[9]
- Mario Hernández Sánchez-Barba. América Española, Historia e identidad en un mundo nuevo. Trébede.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Reseñas de los homenajeados» p. 3. Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón.
- ↑ 2,0 2,1 «Mario Hernández Sánchez-Barba» p. 8, 1986. Arxivat de l'original el 2019-12-04. [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Arriazu, 2017.
- ↑ Manjón Esteban, 2014, p. 222.
- ↑ Yárnoz, Carlos «La editorial del libro que contiene alabanzas al 23-F se siente perjudicada por el Ministerio de Defensa». El País, 07-02-1986.
- ↑ Pérez, Antonio «¡Que viva México, cabrones!». Viento Sur, 27-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-04 [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑ García Calero, Jesús «El embajador en Haití: "España debe liderar el proyecto de la nave de Colón"». ABC, 16-10-2014.
- ↑ Ezquerra, 1962, p. 568-569.
- ↑ Ortiz Sobrino, 2009, p. 201-203.
Bibliografia
[modifica]- Arriazu, Xavier de «Hernández Sánchez-Barba, Mario. "América española. Historia e identidad en un mundo nuevo".». Índice Histórico Español. Universitat de Barcelona, 0, 0, 2017. ISSN: 2339-6989.
- Ezquerra, Ramón «Hernández Sánchez-Barba, M.: "Las tensiones históricas hispanoamericanas en el siglo XX"». Revista de Indias, 22, 89, 1962.
- Manjón Esteban, Alfonso. Las reconstrucciones de la pasado: Cataluña en el discurso de las historiografía de posguerra (1939-1959) (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2014. ISBN 978-84-9012-267-9.
- Ortiz Sobrino, Miguel Ángel «Francisco de Vitoria». Comunicación y hombre: revista interdisciplinar de ciencias de la comunicación y humanidades, 5, 2009, pàg. 201–203. ISSN: 1885-365X.