Marina Foïs

Marina Foïs
	;
Biografia
Naixement	21 gener 1970 (54 anys); Boulogne-Billancourt (França)
Formació	Cours Florent
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de teatre, guionista, actriu de cinema
Activitat	1986 -
Membre de	Collectif 50/50
Família
Cònjuge	Éric Lartigau (1999–2021); Maurice Barthélemy
Fills	Lazare Lartigau; () Éric LartigauMarina Foïs
Germans	Giulia Foïs
Premis
	Molière Award for Best Actress (en) ;

Marina Foïs (Boulogne-Billancourt, 21 de gener de 1970), és una actriu francesa. És principalment coneguda pels seus papers de comèdia en el cinema i la televisió. Ha estat nominada cinc vegades per a rebre al César a la millor actriu i guanyadora dels Globus de Cristall.^[1]^[2]

Biografia

Nascuda en el si d'una família d'origen rus, egipci jueu, alemany i italià, Marina Fois és filla d'un psicòleg i investigador en física termo-nuclear. Rep classes de teatre des dels 7 anys.^[3] va ser descoberta l'any 1986 pel seu treball d'humor a L'escola de les dones, als 16 anys. Va decidir fer classes per correspondència i va obtenir el seu baccalauréa dos anys després. Després es va unir a The Royal Imperial Green Rabbit Company, que més tard es va convertir en Les Robins des Bois, formada per estudiants del Cours Florent impartit per Isabelle Nanty.

La troupe va cridar l'atenció de Dominique Farrugia el 1996 i va continuar actuant i dirigint l'espectacle de Comédie La Grosse Émission durant dos anys. Durant aquest període, Foïs va coescriure esquetxs amb Pierre-François Martin-Laval, interpretant diversos personatges, com la tonta Sophie Pétoncule i la pedant directora Marie-Mûre. El programa va continuar l'any següent a Canal i va tenir un públic més gran. El juny de 2001, Foïs i la troupe es van separar per centrar-se en les seves carreres cinematogràfiques individuals.

Al març de 2001 es va donar a conèixer el cinema. Des de juny de 2001, Marina i la companyia es van alliberar de les seves obligacions diàries per a dedicar-se cada vegada més al cinema. El 2002 va aofrmar part de l'elenc de la comèdia Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre d'Alain Chabat i el 2003 a Mais qui a tué Pamela Rose ? d'Éric Lartigau, amb qui tornaria a repetir el 2006 a Un ticket pour l'espace. Des d'aleshores Marina Foïs es converteix en una de les actrius franceses més actives, interpretant gairebé tres pel·lícules a l'any.

El 25 de novembre de 2020, es va anunciar que serà la presentadora de la 46a edició dels Premis César.^[4]

Vida personal

Marina Foïs té dues germanes. Giulia Foïs és periodista a Libération i antiga columnista al programa Arrêt sur images presentat per Daniel Schneidermann a France 5, i presentadora de notícies actual a I-Télé. La seva segona germana Elena és metgessa. El seu germà, Fabio, va morir d'un accident d'avió mentre participava en una demostració acrobàtica.

Marina va tenir una relació amb l'actor Maurice Barthélémy de "Robins des Bois". També va sortir amb Maxime Lefrançois, Mister Univers 2010.^[5]

Va començar a sortir amb el director Éric Lartigau l'any 1999. El 3 de desembre de 2004 va donar a llum un nen, Lazare, a l'Hôpital Saint-Antoine de París. Van tenir un segon fill, Georges, nascut el 25 de setembre de 2008.^[6]^[7] Es van separar el març de 2021.

A més, Marina Foïs participa en actes en benefici d'entitats benèfiques, entre les quals l'associació Agir pour les Enfants du Monde (AEM), que treballa per donar suport a les famílies i nens que pateixen la pobresa al món. El 2013, va aparèixer en un espot per a l'Agence de la biomédecine per fomentar la donació d'òrgans.^[8]

El 2022, va declarar haver votat per Jean-Luc Mélenchon a la primera volta de les eleccions presidencials, i per Emmanuel Macron a la segona.^[9]

Filmografia

Premis i nominacions

Premis César

Any	Treball	Categoria	Resultat
2003	Filles perdues, cheveux gras	Millor actriu revelació	Nominat
2008	Darling	Millor actriu	Nominat
2012	Polisse	Millor actriu	Nominat
2017	Irréprochable	Millor actriu	Nominat
2018	L'Atelier	Millor actriu	Nominat

Etoile d'Or

Any	Treball	Categoria	Resultat
2008	Darling	Millor actriu revelació	Nominat

Globes de Cristal

Any	Treball	Categoria	Resultat
2012	Polisse	Millor actriu	Guanyador

Premis Lumières

Any	Treball	Categoria	Resultat
2008	Darling	Millor actriu	Nominat
2012	Polisse	Millor actriu	Nominat

Premis Feroz

Any	Treball	Categoria	Resultat
2023	As bestas	Millor actriu protagonista^[10]	Nominat

Premis Goya

Any	Treball	Categoria	Resultat
2023	As bestas	Millor actriu^[11]	Nominat

Referències

↑ «Zoom sur Marina Foïs» (en francès). Gala.
↑ «Marina Foïs à coeur ouvert sur la mort de son frère...» (en francès). Pure People, 29-10-2010.
↑ Marina Foïs, sans étiquette, Le Monde, 16 de juny de 2008
↑ «Marina Foïs présentera les Césars 2021», 24-11-2020.
↑ «PHOTOS - Marina Foïs et son compagnon Eric Lartigau».
↑ «Telestar.fr : Un petit Lazare pour Marina Foïs». www.telestar.fr. Arxivat de l'original el 1 December 2006. [Consulta: 12 gener 2022].
↑ «Marina Foïs : "J'apprécie mes enfants, mais être mère... Je ne sais pas ce que cela veut dire"».
↑ «Agence de la biomédecine». agence-biomedecine.fr..
↑ Nathalie Rouiller «Marina Foïs, percutante». Libération, 02-01-2023.
↑ «Premios Feroz 2023 | Palmarés completo: empatan 'As bestas' y 'Cinco lobitos' en cine y 'La ruta' y 'No me gusta conducir' en series». Cinemanía, 29-01-2023.
↑ «'As bestas' es la favorita de los Premios Goya del relevo generacional: listado de nominaciones». Cinemanía, 01-12-2022.

[1] «Zoom sur Marina Foïs» (en francès). Gala.

[2] «Marina Foïs à coeur ouvert sur la mort de son frère...» (en francès). Pure People, 29-10-2010.

[3] Marina Foïs, sans étiquette, Le Monde, 16 de juny de 2008

[4] «Marina Foïs présentera les Césars 2021», 24-11-2020.

[5] «PHOTOS - Marina Foïs et son compagnon Eric Lartigau».

[6] «Telestar.fr : Un petit Lazare pour Marina Foïs». www.telestar.fr. Arxivat de l'original el 1 December 2006. [Consulta: 12 gener 2022].

[7] «Marina Foïs : "J'apprécie mes enfants, mais être mère... Je ne sais pas ce que cela veut dire"».

[8] «Agence de la biomédecine». agence-biomedecine.fr..

[9] Nathalie Rouiller «Marina Foïs, percutante». Libération, 02-01-2023.

[10] «Premios Feroz 2023 | Palmarés completo: empatan 'As bestas' y 'Cinco lobitos' en cine y 'La ruta' y 'No me gusta conducir' en series». Cinemanía, 29-01-2023.

[11] «'As bestas' es la favorita de los Premios Goya del relevo generacional: listado de nominaciones». Cinemanía, 01-12-2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]