Vés al contingut

Maria Teresa Agnesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Teresa Agnesi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1720 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1795 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióclavicembalista, pianista, salonnière, compositora, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaria Gaetana Agnesi Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fa88efe4-671d-413f-a124-36526eef11c7 Discogs: 4109543 IMSLP: Category:Agnesi,_Maria_Teresa Modifica el valor a Wikidata

Maria Teresa Agnesi (Milà, 17 d'octubre de 1720 – 19 de gener de 1795) fou una compositora italiana, autora de diverses òperes, i música instrumental per a clavicèmbal. Tot i ser més coneguda per les seves composicions, també fou una consumada clavicembalista i cantant, i la majoria de les seves composicions supervivents foren escrites per a teclat, veu o per a teclat i veu alhora.[1][2][3][4]

Era filla de Pietro Agnesi, un membre de la noblesa menor, i Anna Fortunata Brivio, que procuraren des de ben aviat l'educació de les dues filles, Maria Teresa, i la matemàtica Maria Gaetana Agnesi.[5]

Maria Teresa Agnesi es casà amb Pier Antonio Pinottini el 1752, poc després de morir el seu pare, i a partir d'aleshores es va dedicar plenament a la música. S'assentaren en un barri poblat per intel·lectuals i artistes, però amb el temps Pinottini sofrí la ruïna financera i moriria poc després.[5]

Carrera musical

[modifica]

Agnesi va treballar per a patrons i mecenes de la reialesa de tot Europa, en especial per a les corts de Viena i Dresden, on Agnesi trobà més èxit i més reconeixement del públic que en el seu lloc de naixement. La seva primera òpera seriosa, però, Ciro in Armènia, va ser estrenada al Teatre Ducal de Milà el 1753.[2][3]

Gaudí del patrocini de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria, que en aquells temps ho era de la Llombardia, i de Maria Antònia de Baviera –Antònia Walpurgis–, una talentosa compositora coetània. La seva carrera fou possible mercès al tarannà del govern de Llombardia, en aquells temps austríaca, que era progressista i il·lustrat, sobretot envers els drets de les dones i feia un esforç conscient per fomentar les dones en les arts i promoure la seva música.[3]

Maria Teresa Agnesi va tenir diverses actuacions famoses, entre les quals la del 16 de juliol de 1739, quan el famós viatger i escriptor francès Charles de Brosses va quedar molt impressionat per la seva música. No era l'únic; El comte Gerolamo Riccati va escriure diverses cartes lloant les seves composicions i el seu talent musical. Una altra actuació molt famosa va ser el seu debut teatral, la Cantata Pastorale Il Ristauro d'Arcadia, dedicada al governador austríac Gian-Luca Pallavicini, al Teatro Regio Ducale de Milà l'any 1747, on va dedicar la seva peça a diversos governants de Saxònia i Àustria. El 1766 es va representar també a Milà la seva L'insubria consolata, amb motiu del compromís de Maria Beatriu d'Este i l'arxiduc Ferran.[3]

El seu treball madurà al llarg de la seva carrera i el seu estil compositiu anà guanyant en complexitat; les primeres obres són simples i netes, mentre que les últimes són més virtuoses, complexes i melodramàtiques. De les seves composicions, se n'han perdut moltes, malgrat haver-hi registre de la seva existència. Avui dia rara vegada s'escolten les seves obres, però la seva música de teclat, si bé resulta tècnicament difícil, i ha estat en part oblidada, és reivindicada al segle XXI.[3]

Composicions

[modifica]

Òperes

  • II Restauro di Arcadia (cantata pastoral, G. Riviera), Milà, Teatro Regio Ducale, 1747 (perduda)
  • La Sofonisba (drama heroic, 3, GF Zanetti)
  • Ciro in Armenia (drama seriós, 3, ? Agnesi), Milà, Teatro Regio Ducale , 26 de desembre de 1753, Acte 3 fragments
  • Il re pastore (drama seriós, 3, P. Metastasio), 1755?
  • La Insubria Consolata (Componimento drammatico, 2), Milan, 1766-Nitocri (drama seriós, 3, A. Zeno), Act 2 fragments
  • Ulisse in Campania (serenata, 2)

Teclat, petit conjunt, música vocal

  • 12 àries per a soprano, corda i continu[3]
  • Aria en Murki: Still, stille Mann!
  • 4 concerts (F, F, F, D) (falten els punts en A-Wn, D-Dl), 1 citat al catàleg de Breitkopf de 1766
  • Sonata, G, citada al catàleg Breitkopf de 1767 (1998)
  • Sonata, F (1992)
  • Allegro o Presto
  • Allemande militare & Graceful Menuetto, kbd (amb parades especials), ed. F. Brodszky, -Thesaurus Musicus, xvii (1962)
  • Lost: conc., Eâ, hpd, citat al catàleg Breitkopf de 1766; sonata, G, kbd, citada el 1767—Catàleg de Breitkopf; Airs diversos

Discografia

[modifica]
  • Hofkomponistinnen in Europa: Aus Boudoir und Gärten, Vol. 2
  • Sonata per a clavecí en sol major
  • CD “Note Femminill”-Concert

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Navarro, Joaquín. Mujeres matemáticas (en castellà). Barcelona: RBA Libros, febrer de 2019, p. 39. ISBN 978-84-9187-266-5. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Thaleia y el triunfo de la mujer» (en castellà). MusicaAntigua.com, 26-04-2023. [Consulta: 28 novembre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Maria Teresa Agnesi» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 28 novembre 2024].
  4. ↑ «AGNESI, Maria Teresa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 28 novembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Maria Teresa Agnesi Archives» (en anglès). Furore Verlag. [Consulta: 28 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Teresa_Agnesi&oldid=34294918»