Maria Arnal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1987  (36/37 anys)Badalona (Barcelonès) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, productora, compositora de cançons, música | ||
| Instrument | Veu, sintetitzador i orgue | ||
| Participà en | |||
| Tabakalera |
|||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
    
| |||
Maria Arnal (Badalona, 1987) és una cantant catalana de pop electrònic amb tints flamencs.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Membre d'una família vinculada a la música amateur, va començar a escriure cançons i a tocar la guitarra als divuit anys. Va començar estudis de literatura i traducció a la universitat, i va compaginar-ho amb feines temporals diverses, com la d'acomodadora al Teatre Lliure, entre altres. A causa d'un trencament del fèmur, el 2014 deixà la feina i començà a estudiar cant a l'Escola de Música Moderna de Badalona, a fer actuacions i a continuar formant-se amb Marc Sempere, impulsor del col·lectiu Compartir Dona Gustet, i amb Jasmin Martorell, professor de lírica que havia estat deixeble de Montserrat Caballé.
A nivell musical, basa el seu fons en la música de tradició oral de la península Ibèrica[1] segons afirma l'artista «per apropar-se a la tradició des de la cultura lliure en l'era digital».[3]
Ha publicat quatre discs amb el flixanco Marcel Bagés: "Remescles, acoples y melismes" (2015), "Verbena" (2016), "45 cerebros y 1 corazón" (2017) i Clamor (2021). L'any 2021, publicaren l'àlbum Clamor, que presentaren al Teatre Auditori de Granollers, un treball que fa «un nou pas de rosca a la sonoritat del grup, portant-lo cap a un univers més experimental i electrònic. Un retrat musical de la pròpia capacitat de l'ésser humà a transformar-se en un món en crisi».[4]
L'any 2016 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de música, junt amb Marcel Bagés, per Verbena, un projecte que revitalitzava el patrimoni oral.[5]
Discografia
[modifica]- Remescles, acoples i melismes (EP, 2015)[6]
- Verbena (EP, 2016)[1]
- 45 cerebros y 1 corazón (LP, 2017)[7]
- Clamor (2021)[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Burdeus, Joan. «Maria Arnal, la veu del canvi». Núvol, 13-09-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ «Les cançons de codi obert de Maria Arnal i Marcel Bagés». [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ Bianciotto, Jordi. «Maria Arnal i Marcel Bagés, un canto transformador», 11-03-2016. [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ «Maria Arnal i Marcel Bagés estrenen a Granollers el 'clamor' de la seva nova sonoritat». 324cat, 12-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Música – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Maria Arnal i Marcel Bagés». [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ Aliaga, Xavier «Arnal-Bagés: dos cervells i un cor enorme». El Temps, núm. 1725, 03-07-2017 [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ «El clamor de Maria Arnal i Marcel Bagés». betevé, 09-03-2021. [Consulta: 14 març 2021].