Marcusenius
Marcusenius moorii | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Osteoglossiformes |
Família | Mormyridae |
Gènere | Marcusenius Gill, 1862 |
Nomenclatura | |
Epònim | Johann Marcusen |
Marcusenius és un gènere de peix en la família mormyridae endèmica d'Àfrica. Es destaquen per tenir la capacitat de produir i analitzar camps elèctrics febles que utilitzen per a orientar-se, reproduir-se, alimentar-se i comunicar-se.[1][2]
S'alimenten de petits invertebrats i d'alguns crustacis que es troben a les zones pantanoses i sorrenques de les riberes dels rius.[3] Són peixos sociables i la seva reproducció és poc coneguda.[4]
Morfologia
[modifica]D'acord amb la seva morfologia, es pot agrupar dins del grup de «lluços del riu Nil» juntament amb el Mormyrops, Hippopotamyrus, Brienomyrus, Petrocephalus i el Pollimyrus.
De la mateixa manera que la resta de gèneres de la seva família posseeixen un cerebel (o mormyrocerebellum) de gran mida i un cervell de mida proporcional al cos comparable al dels humans,[5] relacionat probablement amb la interpretació de senyals bioeléctriques.[6][7]
Estat de conservació
[modifica]Respecte a l'estat de conservació de les espècies associades a aquest gènere, es pot indicar que d'un total de 35 espècies avaluades per la UICN, 18 poden catalogar-se en la categoria de «risc mínim» (LC o LR/lc), 6 com a «vulnerable» (VU), 2 com a «gairebé amenaçada» (NT o LR/nt) i 2 com a «en perill».[8]
Les principals amenaces per al tàxon són difuses i depenen de cada espècie. Així, per a aquelles que es troben en estat vulnerable o en perill es tenen: desforestació, desenvolupament de l'agricultura i sequeres (Marcusenius meronai); pesca il·legal i contaminació (Marcusenius victoriae); pèrdua i degradació de l'hàbitat a causa de l'agricultura i del desenvolupament urbà (Marcusenius brucii), entre altres.[8]
Taxonomia
[modifica]- Marcusenius abadii (Boulenger, 1901)
- Marcusenius altisambesi (Kramer, P.H. Skelton, van der Bank, 2007)
- Marcusenius angolensis (Boulenger, 1905)
- Marcusenius annamariae (Parenzan, 1939)
- Marcusenius bentleyi (Boulenger, 1897)
- Marcusenius brucii (Boulenger, 1910)
- Marcusenius cuangoanus (Poll, 1967)
- Marcusenius cyprinoides (Linnaeus, 1758)
- Marcusenius deboensis (Daget, 1954)
- Marcusenius devosi (Kramer, P.H. Skelton, van der Bank, 2007)
- Marcusenius dundoensis (Poll, 1967)
- Marcusenius friteli (Pellegrin, 1904)
- Marcusenius furcidens (Pellegrin, 1920)
- Marcusenius fuscus (Pellegrin, 1901)
- Marcusenius ghesquierei (Poll, 1945)
- Marcusenius greshoffii (Schilthuis, 1891)
- Marcusenius intermedius (Pellegrin, 1924)
- Marcusenius kainjii (D. S. C. Lewis, 1974)
- Marcusenius kutuensis (Boulenger, 1899)
- Marcusenius leopoldianus (Boulenger, 1899)
- Marcusenius livingstonii (Boulenger, 1899)
- Marcusenius macrolepidotus (W. K. H. Peters, 1852)
- Marcusenius macrophthalmus (Pellegrin, 1924)
- Marcusenius mento (Boulenger, 1890)
- Marcusenius meronai (Bigorne & Paugy, 1990)
- Marcusenius monteiri (Günther, 1873)
- Marcusenius moorii (Günther, 1867)
- Marcusenius ntemensis (Pellegrin, 1927)
- Marcusenius nyasensis (Worthington, 1933)
- Marcusenius pongolensis (Fowler, 1934)
- Marcusenius rheni (Fowler, 1936)
- Marcusenius sanagaensis (Boden, Teugels & Hopkins, 1997)
- Marcusenius schilthuisiae (Boulenger, 1899)
- Marcusenius senegalensis (Steindachner, 1870)
- Marcusenius senegalensis gracilis (Pellegrin, 1922)
- Marcusenius senegalensis pfaffi (Fowler, 1958)
- Marcusenius senegalensis senegalensis (Steindachner, 1870)
- Marcusenius stanleyanus (Boulenger, 1897)
- Marcusenius thomasi (Boulenger, 1916)
- Marcusenius ussheri (Günther, 1867)
- Marcusenius victoriae (Worthington, 1929)
Filogènia
[modifica]Mormyroidea |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Hollman, 2008.
- ↑ Pusch, 2009.
- ↑ Mikuriya, 1972, p. "195-208".
- ↑ Sterba, 1999.
- ↑ Nelson, 2006.
- ↑ Helfman, 2009.
- ↑ Tiwari, 1999.
- ↑ 8,0 8,1 Llista Vermella de la UICN
Bibliografia
[modifica]- Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2.
- Hollmann, M.; Engelmann, J.; von der Emde, G. Distribution, density and morphology of electroreceptor organs in mormyrid weakly electric fish: anatomical investigations of a receptor mosaic (en anglès), 2008.
- Mikuriya, Beverly A. «The gross anatomy and microscopic anatomy of the tongue and lower jaw of Gnathonemus petersii (Gthr. 1862) (Mormyridae, Teleostei)» (en anglès). Zoomorphology, 73, 3, 1972, pàg. 195-208. DOI: 10.1007/BF00297205. ISSN: 0720-213X.[Enllaç no actiu]
- Nelson, Joseph S. Fishes of the world (en anglès). Hoboken, NY: John Wiley and Sons, 2006, p. 601. ISBN 978-04-7125-031-9.
- Pusch, R.; Barcelo, J.; von der Emde, G. Active sensing in a mormyrid fish – Electric images and peripheral modifications of the signal carrier give evidence of dual foveation. (en anglès), 2008.
- Sterba, Günther. Süsswasserfische der Welt (en alemany). Augsburg: Weltbild, 1999. ISBN 978-38-9350-991-1.
- Stiassny, Melanie; Teugels, Guy; Hopkins, Carl D. The Fresh and Brackish Water Fishes of Lower Guinea, West-Central Africa, (en anglès). 1. ISBN 9789074752206.
- Tiwari, S.K.. Animal Kingdom of the World (en anglès). 2. Faunal Regions of the world. Nova Delhi: Sarup & Sons, 1999. ISBN 978-81-7625-071-9.