Marc Ogeret
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marcel André Marius Frédéric Ogeret 27 febrer 1932 6è districte de París (França) |
Mort | 4 juny 2018 (86 anys) Semur-en-Auxois (França) |
Sepultura | cimetière de Reventin-Vaugris (fr) |
Altres noms | Marc Ogeret |
Activitat | |
Ocupació | cantant, cantautor, sindicalista |
Activitat | 1954 - 2018 |
Membre de | |
Gènere | Cançó revolucionària |
Instrument | Veu |
Premis | |
Marc Ogeret (6è districte de París, 27 de febrer de 1932 - Semur-en-Auxois, 4 de juny de 2018) va ser un cantant francès.
Trajectòria
[modifica]Ogeret va néixer a París el 1932. La seva mare era modista i el seu pare treballava al servei de salut del Ministeri de guerra.[1] Als 17 anys va deixar els estudis i va treballar d'aprenent en una foneria. Posteriorment va treballar en una fàbrica de vehicles de l'empresa Renault.[1] Alguns còmics entre els seus amics el van convèncer perquè s'unís a ells com a actor i que els acompanyés amb la guitarra.[2] D'aquesta format, cap al 1954 va començar a cantar cançons d'autors com ara de Félix Leclerc i Léo Ferré fora de les cafeteries. El director de cinema Pierre Prévert, germà del poeta Jacques Prévert, li va donar l'oportunitat de cantar als cabarets parisencs.[1]
Ogeret va gravar el seu espectacle dedicat a poemes de Louis Aragon. El 1965 se li va oferir fer de teloner al concert de Georges Brassens a l'escenari del Bobino de París.[1] El 1968 va gravar dos àlbums de versions de cançons revolucionàries, però el tema es va ajornar a causa dels esdeveniments del maig del 1968 a França. Es va fer famós per la seva sòbria interpretació d'himnes anarquistes i comunistes com «La Internacional». També va gravar salomes i Le Condamné à mort, un conjunt de poemes escrits per Jean Genet sobre el sexe gai a la presó. L'any 1974 va fer una gira per la Unió Soviètica.[2] A finals dels anys 1960 va gravar quatre àlbums d'estudi de les cançons d'Aristide Bruant.
Va viure amb la seva parella de tota la vida, Anita, i van tenir una filla, Zoé.[2] Per la seva trajectòria musical, l'any 1996 va ser nomenat Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[3] El 4 de juny de 2018 va morir a la localitat de Semur-en-Auxoisa, als 86 anys.[4][5]
Discografia
[modifica]- 1973. Chansons de révolte et d'espoir
- 1975. Chants d'exil et de lutte
- 2006. Ogeret chante Aragon - Second Intermède
- 2006. Marc Ogeret chante Léo Ferré - De grogne et de velours
- 2006. Ogeret chante Vasca
- 2006. Marc Ogeret - Chants de Marins
Premis
[modifica]- 1962: Grand Prix du Disque[6]
- 1978: Grand Prix du Disque
- 1983: Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Le Hall de la Chanson. «Marc Ogeret» (en anglès). CNDP.fr. Arxivat de l'original el 2021-07-14.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Interview with Marc Ogeret» (en francès). , 12-12-2009.
- ↑ 3,0 3,1 «Promotions dans l'ordre des Arts et Lettres, chevaliers et officiers» (en francès). Archives Nationales.
- ↑ «Disparition du chanteur Marc Ogeret, interprète d'Aragon» (en francès). Le Figaro, 05-06-2018.
- ↑ «Mort du chanteur engagé Marc Ogeret, interprète d'Aragon» (en francès). Franceinfo, 05-06-2018.
- ↑ Author, Composer And Singer Marc Ogeret Receives The Prix De L'Académie De La Chanson At the Restaurant 'La Colombe', in Paris, France, on March 29, 1963., Getty images.