María Josefa García Granados
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1796 El Puerto de Santa María (província de Cadis) |
| Mort | 28 juliol 1848 (52 anys) Ciutat de Guatemala |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista, poetessa |
| Família | |
| Germans | Miguel García Granados |
María Josefa García Granados y Zavala (El Puerto de Santa María, Cadis, Espanya, 10 de juliol de 1796 - Guatemala, 28 de juliol de 1848) fou una escriptora i poetessa guatemalenca d'origen espanyol, una de les més grans exponents intel·lectuals de la independència de Guatemala. Va ser a més una feminista avançada al seu temps, què amb el seu caràcter fort i dominant es va imposar en la societat guatemalenca de l'època.
Biografia
[modifica]
María Josefa García Granados provenia d'una família de nissaga que havia viatjat a Espanya des de Guatemala, però que va decidir tornar a la Capitania General de Guatemala després de la invasió dels francesos de la Península Ibèrica. Era germana del general Miguel García Granados,[1] primer president liberal de Guatemala, i d'Adelaida García Granados, qui fou tutora de Petrona Álvarez, esposa del general Rafael Carrera, president conservador vitalici de Guatemala.[2]
La seva inclinació per les lletres i el periodisme la van portar a participar en tertúlies, a conèixer a intel·lectuals i escriptors, i fins i tot a publicar amb ells diferents gèneres literaris. Millor coneguda pels seus amics i coneguts com a «Pepita», es va casar amb el nicaragüenc Ramón Saborío de la Villa, amb qui va compartir matrimoni fins a la mort i amb qui va tenir sis fills. María Josefa García Granados, de caràcter fort i autoritari, va saber crear llaços d'amistat amb els homes més influents de la seva època, encara abans de 1821, any de la Independència de Nicaragua. Assistia a les famoses tertúlies efectuades a casa del canonge José María Castella, nascut a Madrid. El seu germà també va ser el seu gendre, donat que, com s'acostumava en aquesta època entre famílies de la classe alta, existien matrimonis endogàmics, i el seu germà Miguel es va casar amb la seva filla gran, Cristina.
Després de l'expulsió del cap d'Estat conservador Mariano de Aycinena y Piñol i de la resta del Clan Aycinena del territori centreamericà en 1829, María Josefa va començar a crear el que ella anomenava Els retrats, curts poemes de sàtira sagnant amb els quals atacava als més destacats caps liberals, a les seves esposes i a les seves famílies.[3] Va ser perseguida i va haver de fugir a Chiapas per lliurar-se d'una ordre d'arrest, vivint a la província de Ciudad Real juntament amb el seu germà Miguel. Arran de l'expulsió, van ser confiscats la tercera part dels seus béns per part de Francisco Morazán i dels liberals, fet que va motivar que María Josefa escrivís: «donat que ens mancava l'indispensable per a les nostres necessitats diàries, es podia dir que en tres anys havíem passat del luxe a la misèria».[4]
María Josefa García Granados va trencar esquemes en la seva època. Amb el pseudònim de «Juan de las Viñas», per no ser reconeguda com a dona, va fundar dos periòdics, ambdós de caràcter polític i un d'ells amb tendències literàries. Segons les memòries de Miguel García Granados, María Josefa patia d'histèria i d'aquí possiblement s'origina la seva tendència crítica i satírica, encara que no per això menys valuosa.[5]
Mort
[modifica]Segons ho assenyalen textos i crítics, existeix una llegenda que diu que María Josefa va realitzar un pacte amb el seu amic José Batres Montufar: com tots dos estaven interessats en l'espiritisme i la vida en el més enllà, es van posar d'acord que el primer que morís havia de tornar del més enllà i demostrar-li al supervivent que efectivament existia l'infern. El pacte ho van segellar l'any 1844, mesos abans que morís el poeta Batres. Segons aquesta llegenda, Batres hauria tornat del més enllà confirmant-li l'existència de l'infern dient-li: «Sí que hi ha infern, Pepita!». Això explicaria que ella deixés d'escriure en els seus últims anys i es retirés de la vida social, dedicant-se al recolliment i a les pràctiques piadoses. Quatre anys després, el 28 de setembre de 1848, va morir i, curiosament, va ser enterrada en una tomba separada solament per un mur de la del diplomàtic Ignacio Gómez Menéndez, qui en vida havia estat el seu acèrrim enemic.[4]
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]A més de la poesia satírica va escriure poesia literària. Entre les seves composicions poètiques destaquen: A la ceiba de Amatitlán, Himno a la Luna (1830), La Resolución, A una hermosa joven-desgraciadamente enlazada con un achacoso viejo-, A una abeja, Plegaria y Despedida.[6]
A més va traduir alguns versos de Lord Byron i va treballar l'oda històrica.
Cent vegades una
[modifica]En l'època en què governava l'estat de Guatemala el Dr. Mariano Gálvez, alguns guatemalencs liberals van publicar a El Salvador un combatiu periòdic titulat Diez veces Diez. En resposta, García Granados i el seu amic José Batres Montufar van fundar el periòdic Cien Veces Una, el qual va portar en el seu primer número els versos següents:
Cien Veces Una te envío
a cambio de Diez veces Diez
ya que has hurgado otra vez
el hormiguero hijo mío.
Referències
[modifica]- ↑ Hernández de León, Federico. El libro de las efemérides, 1930. «Quien fungió como presidente de Guatemala entre 1871 y 1873 tras la Revolución Liberal de 1871.»
- ↑ González Davison. La montaña infinita. Texas: Librerías Artemis Edinter, 2008. ISBN 9788489452817. «Esposa del ideólogo conservador Luis Batres Juarros y tutora de Petrona Álvarez, esposa del presidente conservador Rafael Carrera.»
- ↑ Móbil, José Antonio (2011). Personajes Históricos de Guatemala. Guatemala: Serviprensa, SA
- ↑ 4,0 4,1 Pepita García Granados, La poetisa irreverente Arxivat 2021-04-15 a Wayback Machine. al blog "Otro lunes".
- ↑ Chandler, David L. (1978). «La casa de Aycinena». Revista de la Universitat de Costa Rica (San José, Costa Rica). «En la época del Dr. Gálvez solamente el 5% de la población sabía leer»
- ↑ Escobedo, Juan Carlos. «María Josefa García Granados», 2006. Arxivat de l'original el 2015-10-07. [Consulta: 27 juliol 2017].
Bibliografia
[modifica]- García Granados, Miguel. Memorias del general Don Miguel García Granados. Tom 2. Guatemala: Tipografía Nacional de Guatemala, 1894.
- González Davison, Fernando. La montaña infinita; Carrera, caudillo de Guatemala. Guatemala: Artemis y Edinter, 2008. ISBN 84-89452-81-4.
- Hernández de León, Federico. El libro de las efemérides. Tom III. Guatemala: Tipografía Sánchez y de Guise, 1930.
- Martí, José. La América Central. Vol.13. Crítica. La Havana: Centro de Estudios Martianos, 2010. ISBN 978-959-7006-68-2.
- Móbil, José Antonio. Personajes Históricos de Guatemala. Guatemala: Serviprensa, S. A., 2011. ISBN 9789929554245.
- Stephens, John Lloyd; Catherwood, Frederick. Incidents of travel in Central America, Chiapas, and Yucatan (en anglès). Londres, Anglaterra: Arthur Hall, Virtue and Co., 1854.
- Woodward, Ralph Lee, Jr. «Rafael Carrera y la creación de la República de Guatemala, 1821–1871». Serie monográfica. CIRMA y Plumsock Mesoamerican Studies, 12, 2002. Arxivat de l'original el 2019-03-01 [Consulta: 27 juliol 2017]. Arxivat 2019-03-01 a Wayback Machine.
- Woodward, Ralph Lee, Jr.. Rafael Carrera and the Emergence of the Republic of Guatemala, 1821-1871 (Edició en línia) (en anglés). Athens, Georgia EUA: University of Georgia Press, 1993.