Vés al contingut

Manuel Orovio Echagüe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Orovio Echagüe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 juliol 1817 Modifica el valor a Wikidata
Alfaro (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1883 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid
  Ministre d'Hisenda
23 d'abril de 1868 – 30 de setembre de 1868[1]

11 de juliol de 1877[1] – 19 de març de 1880
  Ministre de Foment
16 d'abril de 1865[1] – 21 de juny de 1865

10 de juliol de 1866[1] – 23 d'abril de 1868

31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Premis

Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Alfaro, fill de Juan de Orovio y Colomo i d'Antonia de Echagüe i Eguilor, pertanyents a famílies aristòcrates de La Rioja. Llicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa i militant del Partit Moderat, va iniciar la seva carrera política com a alcalde de la seva ciutat natal fins a obtenir en les eleccions de 1850 una acta de diputat per la circumscripció de Logronyo, escó que repetiria de forma gairebé consecutiva fins a les eleccions de 1867 en què va passar al Senat com a senador vitalici.[2] No obstant això en desencadenar-se la revolució de 1868 es va apartar de la vida política i no va retornar-hi fins a la fi de la I República, quan va tornar al Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1876 com a representant de Logronyo. Hi romandria fins que el 1879 va tornar novament al Senat com a senador vitalici, distinció que havia perdut amb l'adveniment de la I República.[3]

Ministre

[modifica]

Va ser ministre de Foment entre el 16 d'abril i el 21 de juny de 1865, i entre el 10 de juliol de 1866 i el 23 d'abril de 1868 a sengles governs Narváez. En aquesta segona etapa va destacar el seu enfrontament amb l'estament acadèmic més progressista en emetre una circular que prohibia qualsevol ensenyament contrari a la fe catòlica, a la monarquia o al sistema polític vigent. Això li va portar a expulsar de les seves respectives càtedres els professors Salmerón o Castelar entre altres per mitjà del des de llavors anomenat Decret Orovio. Posteriorment, entre el 31 de desembre de 1874 i el 12 de setembre de 1875 va ser novament ministre de Foment aquest cop en un gabinet Cánovas, període que va tornar a caracteritzar-se pel seu enfrontament amb el professorat universitari i que va suposar la separació de la càtedra de Francisco Giner de los Ríos i el seu confinament al Castell de Santa Catalina a Cadis.[4]

Igualment va ser ministre d'Hisenda entre el 23 d'abril i el 20 de setembre de 1868 en un govern González Bravo; i entre l'11 de juliol de 1877 i el 19 de març de 1880 als successius governs que van presidir Cánovas, Martínez Campos i novament Cánovas. Al capdavant d'aquest ministeri va realitzar una brillant gestió. Recorda que va posar al dia el pagament dels havers a les classes dependents del Tresor, i va eliminar el sistema de préstecs particulars a l'Estat, va dotar el Tresor de recursos permanents i adequat i va millorar la recaptació pública i l'equilibri pressupostari.[5]

Altres càrrecs i mèrits

[modifica]

Va ser governador civil de Madrid el 1858, cavaller de l'Orde de Carles III, cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i cavaller de la Legió d'Honor; i des de 1868 marquès d'Orovio.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 12 setembre 2015].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. Aitor Anduaga Egaña. «La regeneración de la astronomía y la meteorología españolas: Augusto Arcimís (1844-1910) y el institucionalismo» ( PDF).
  5. Manuel Orovio a xtec.es


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Alcalá Galiano
Antonio Aguilar y Correa
Carlos Navarro Rodrigo
Ministre de Foment
Regne d'Espanya

1865
1866-1868
1874-1875
Succeït per:
Antonio Aguilar y Correa
Severo Catalina del Amo
Cristobal Martín de Herrera
Precedit per:
José Sánchez Ocaña López de Hontiveros
José García Barzanallana
Ministre d'Hisenda
Regne d'Espanya

1868
1877-1880
Succeït per:
Laureà Figuerola i Ballester
Fernando Cos-Gayón y Pons
Precedit per:
José Elduayen Gorriti
Ministre d'Ultramar (interí)
Regne d'Espanya

1879
Succeït per:
Salvador Albacete y Albert