Manuel Orovio Echagüe

Manuel Orovio Echagüe

Biografia
Naixement	17 juliol 1817 Alfaro (La Rioja)
Mort	18 maig 1883 (65 anys) Madrid
Ministre d'Hisenda
23 d'abril de 1868 – 30 de setembre de 1868
← José Sánchez Ocaña López de Hontiveros Laureà Figuerola i Ballester ⊟
11 de juliol de 1877 – 19 de març de 1880
← José García Barzanallana Fernando Cos-Gayón y Pons ⊟
Ministre de Foment
16 d'abril de 1865 – 21 de juny de 1865
← Antonio Alcalá Galiano Antonio Aguilar y Correa ⊟
10 de juliol de 1866 – 23 d'abril de 1868
← Antonio Aguilar y Correa Severo Catalina del Amo ⊟
31 de desembre de 1874 – 12 de setembre de 1875
← Carlos Navarro Rodrigo Cristóbal Martín de Herrera ⊟
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Conservador
Premis
Orde de Carles III Orde d'Isabel la Catòlica Legió d'Honor
Llista Diputat al Congrés dels Diputats Senador del Regne

Manuel de Orovio y Echagüe (Alfaro, 17 de juliol de 1817 – Madrid, 18 de maig de 1883), I marquès d'Orovio, fou un aristòcrata, advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Hisenda i Foment durant els regnats d'Isabel II i Alfons XII durant el qual també va ser ministre d'Ultramar de forma interina.

Biografia

Va néixer a Alfaro, fill de Juan de Orovio y Colomo i d'Antonia de Echagüe i Eguilor, pertanyents a famílies aristòcrates de La Rioja. Llicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa i militant del Partit Moderat, va iniciar la seva carrera política com a alcalde de la seva ciutat natal fins a obtenir en les eleccions de 1850 una acta de diputat per la circumscripció de Logronyo, escó que repetiria de forma gairebé consecutiva fins a les eleccions de 1867 en què va passar al Senat com a senador vitalici. No obstant això en desencadenar-se la revolució de 1868 es va apartar de la vida política i no va retornar-hi fins a la fi de la I República, quan va tornar al Congrés dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1876 com a representant de Logronyo. Hi romandria fins que el 1879 va tornar novament al Senat com a senador vitalici, distinció que havia perdut amb l'adveniment de la I República.

Ministre

Va ser ministre de Foment entre el 16 d'abril i el 21 de juny de 1865, i entre el 10 de juliol de 1866 i el 23 d'abril de 1868 a sengles governs Narváez. En aquesta segona etapa va destacar el seu enfrontament amb l'estament acadèmic més progressista en emetre una circular que prohibia qualsevol ensenyament contrari a la fe catòlica, a la monarquia o al sistema polític vigent. Això li va portar a expulsar de les seves respectives càtedres els professors Salmerón o Castelar entre altres per mitjà del des de llavors anomenat Decret Orovio. Posteriorment, entre el 31 de desembre de 1874 i el 12 de setembre de 1875 va ser novament ministre de Foment aquest cop en un gabinet Cánovas, període que va tornar a caracteritzar-se pel seu enfrontament amb el professorat universitari i que va suposar la separació de la càtedra de Francisco Giner de los Ríos i el seu confinament al Castell de Santa Catalina a Cadis.

Igualment va ser ministre d'Hisenda entre el 23 d'abril i el 20 de setembre de 1868 en un govern González Bravo; i entre l'11 de juliol de 1877 i el 19 de març de 1880 als successius governs que van presidir Cánovas, Martínez Campos i novament Cánovas. Al capdavant d'aquest ministeri va realitzar una brillant gestió. Recorda que va posar al dia el pagament dels havers a les classes dependents del Tresor, i va eliminar el sistema de préstecs particulars a l'Estat, va dotar el Tresor de recursos permanents i adequat i va millorar la recaptació pública i l'equilibri pressupostari.

Altres càrrecs i mèrits

Va ser governador civil de Madrid el 1858, cavaller de l'Orde de Carles III, cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i cavaller de la Legió d'Honor; i des de 1868 marquès d'Orovio.