Mallerenga funesta (Parus)
Parus cinereus  | |
|---|---|
 Parus cinereus cinereus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Parus |
| Espècie | Parus cinereus Vieillot, 1818 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mallerenga funesta[1] (Parus cinereus) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids pròpia del sud d'Àsia.[2] Anteriorment es considerava coespecífic de la mallerenga carbonera (Parus major). La mallerenga funesta té l'esquena grisa i les parts inferiors blanques. Després de la darrera configuració, la mallerenga carbonera té l'esquena verdosa i les parts inferiors grogues.[3][4] L'espècie s'estén per la regió indomalaya, el sud de l'Àsia central i el sud de la Xina.
Descripció
[modifica]_Photograph_by_Shantanu_Kuveskar.jpg)
Com els altres membres del gènere, presenta el cap negre i manca de plomall al cap excepte una gran taca blanca a les galtes en forma gairebé semicircular, estenent-se el negre per la gola que continua amb una àmplia banda negra que recorre el centre de les parts inferiors. Es distingeix de la resta de congèneres per tenir l'esquena gris, i una llista blanca a les ales. Els laterals de les parts inferiors i els flancs són blancs. La llista negra ventral de les femelles és més estreta i d'un negre lleugerament menys intens.[5] Les cobertores de la part superior de la cua són de color grisenc, mentre que les rectrius són majoritàriament negroses amb la punta blanca, menys les dues centrals. El cinquè parell de plomes de la cua són blanques amb el raquis negre i té una banda negra al vexil interior. Les plomes més exteriors de la cua són blanques amb el càlam negre. Les cobertores de la part inferior són negres al centre però blanques als costats.[6]
Taxonomia
[modifica]Anteriorment es classificava dins de l'espècie Parus major, però per indicació d'estudis filogenètics, es van separar en aquesta espècie a totes les subespècies del sud d'Àsia amb l'esquena grisa en lloc de verdosa,[3][7][8] tot i que quan encara són joves adults, puguin presentar una mica de verd a l'esquena i de groguenc a les parts inferiors.[9] A més, en els experiments amb enregistraments, no responen als cants de la mallerenga carbonera encara que sí als crits d'alarma.[10]
Les diferències entre subespècies es mostren principalment en el to de gris, l'extensió del blanc de la cua i en la mida, encara que la variació de mida és principalment clinal.[11][12]
Es reconeixen dotze subespècies:[2]
- P. c. ambiguus (Raffles, 1822) - es troba a la península malaia i Sumatra.
- P. c. caschmirensis (Hartert, 1905) - present a l'Himàlaia occidental (té una taca grisa al clatell).[7]
- P. c. cinereus (Vieillot, 1818) - la subespècie nominal que es dissemina per Java i les illes menors de la Sonda.
- P. c. decolorans (Koelz, 1939) - es troba al nord-est de l'Afganistan i nord-oest de Pakistan.
- P. c. hainanus (Hartert, 1905) - ocupa l'illa d'Hainan.
- P. c. mahrattarum (Hartert, 1905) - es troba als Ghats Occidentals i Sri Lanka.
- P. c. planorum (Hartert, 1905) - s'estén pel nord de l'Índia fins a Nepal, Bhutan, Bangladesh i l'oest i centre de Myanmar.
- P. c. sarawacensis (Slater, 1885) - endèmica de Borneo.
- P. c. stupae (Koelz, 1939) - es troba a l'Índia peninisular.
- P. c. templorum (Meyer de Schauensee, 1946) - s'estén des de Tailàndia al sud d'Indoxina.
- P. c. vauriei (Ripley, 1950) - ocupa el nord-est del subcontinent indi.[13]
- P. c. ziaratensis (Whistler, 1929) - ocupa el sud i centre de l'Afganistan i l'oest del Pakistan (és molt clara i blavosa, similar a P. m. bokharensis).[14]
Comportament i ecologia
[modifica]
Generalment es troben en parelles o en petits grups, i a vegades s'uneixen a esbarts mixts d'alimentació.[15] S'alimenten d'insectes (principalment erugues, escarabats i xinxes) que capturen entre les branques i el fullatge i també consumeixen alguns fruits.[16] De vegades usen les potes per subjectar els insectes mentre els esbocinen amb el bec. També encasten llavors dures a les esquerdes de les escorces dels arbres per partir-les picant-les amb el bec (registrat a la subespècie caschmirensis).[14]
Els reclams són xiulets de tipus "titiwiisi...titiwiisi... witsi-siisii" o variants repetint tres o quatre vegades i seguides d'una pausa. Els cants són particularment persistents durant l'època de cria.
L'època de cria es produeix a l'estiu, però les dates varien al llarg de l'àmplia àrea de distribució. La posta normal consta de 4 a 6 ous (encara que se n'han registrat 9 en caschmirensis).[17] Algunes parelles poden fer més d'una posta a l'any. Al sud de l'Índia i Sri Lanka l'època de cria es produeix de febrer a maig (principalment abans dels monsons) però també s'han observat nius de setembre a novembre. Solen situar el niu al buit dels arbres, en murs o als talussos de fang, en buits amb entrades estretes i que l'interior dels quals folren amb molsa, cabells i plomes. De vegades usen nius vells de picots o d'ocells barbuts d'Àsia.[18] Els dos progenitors prenen part de la incubació i defensen del niu mitjançant un xiuxiueig si aquest és amenaçat.[14] També poden dormir en cavitats com les del bambú tallat.[19]
A l'Índia es registra una mena de puça, Ceratophyllus gallinae als nius.[20][21]
Referències
[modifica]- ↑ «Mallerenga funesta (Parus)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 9/03/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Waxwings and allies, tits, penduline tits – IOC World Bird List» (en anglès). World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Päckert, Martin; Martens, Jochen; Eck, Siegfried; Nazarenko, Alexander A.; Valchuk, Olga P. «The great tit (Parus major) - a misclassified ring species: GREAT TIT, A MISCLASSIFIED RING SPECIES» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 86, 2, 27-09-2005, pàg. 153–174. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2005.00529.x.
- ↑ Kvist, Laura; Martens, Jochen; Higuchi, Hiroyoshi; Nazarenko, Alexander A.; Valchuk, Olga P. «Evolution and genetic structure of the great tit (Parus major) complex» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences, 270, 1523, 22-07-2003, pàg. 1447–1454. DOI: 10.1098/rspb.2002.2321. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC1691391. PMID: 12965008.
- ↑ Rasmussen, PC; JC Anderton (2005). «Birds of South Asia: The Ripley Guide». Volume 2. Smithsonian Institution and Lynx Edicions. p. 527.
- ↑ Baker, Edward Charles Stuart; Oates, Eugene William; Blanford, William Thomas. The fauna of British India, including Ceylon and Burma (en anglès). Londres: Taylor & Francis;, 1922, p. 73-79.
- ↑ 7,0 7,1 Baker, Edward Charles Stuart; Oates, Eugene William; Blanford, William Thomas (1889). The fauna of British India, including Ceylon and Burma (en anglès). vol.1. Londres: Taylor & Francis, 1922, p. 73-79.
- ↑ Päckert, Martin; Martens, Jochen «Taxonomic pitfalls in tits - comments on the Paridae chapter of the Handbook of the Birds of the World: Taxonomic pitfalls in Tits» (en anglès). Ibis, 150, 4, 11-08-2008, pàg. 829–831. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2008.00871.x.
- ↑ Baker, E. C. Stuart (Edward Charles Stuart); Oates, Eugene William; Blanford, William Thomas. Birds (en anglès). 2a. edició. Londres: Taylor & Francis, 1922-30, p. 74-78.
- ↑ Sasvári, Lajos «Different responsiveness of Indian and European Great Tit(Parus major mahrattarum; P. m. major) to acoustic stimuli» (en anglès). Journal für Ornithologie, 121, 4, 10-1980, pàg. 391–396. DOI: 10.1007/BF01643334. ISSN: 0021-8375.
- ↑ Hartert, Ernst, Ernst (1905). «Miscellanea Ornithologica; Critical, nomenclatorial, and other notes, mostly on Palaearctic birds and their allies. Part II». Novitates Zoologicae 12: 497-503.. Miscellanea Ornithologica; Critical, nomenclatorial, and other notes, mostly on Palaearctic birds and their allies. Part II (en anglès). vol.12. Londres: Novitates Zoologicae, 1905, p. 497-503.
- ↑ Baker, Edward Charles Stuart; Bombay Natural History Society. A hand-list of genera and species of birds of the Indian empire (en anglès). vol.2. ed.27. Bombai: Printed by order of the committee of the Bombay natural history society, 1923, p. 228-247.
- ↑ Ripley, SD. Notes on Indian birds. III. Birds from Assam (en anglès). New Haven, Peabody Museum of Natural History, 1950, p. 1-4.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Ali, Sálim; Ripley, S D. Compact handbook of the birds of India and Pakistan : together with those of Bangladesh, Nepal, Bhutan and Sri Lanka (en anglès). 2a edició. Delhi: Oxford University Press, 1987, p. 168-175. ISBN 0-19-562063-1.
- ↑ Whistler, Hugh. Popular Handbook Of Indian Birds (4a. edició) (en anglès). Londres: Gurney and Jackson, 1949, p. 18-20.
- ↑ Mason, CW; Lefroy, HM. Memoirs ... Entomological series (en anglès). Calcuta: Imperial Department of Agriculture in India, 1906-23, p. 1-367.
- ↑ Whistler, H. Double nest of the Kashmir Great Tit Parus major kashmiriensis (en anglès). 29. Bombai: Bombay Natural History Society, 1923, p. 837.
- ↑ Hume, Allan Octavian; Oates, Eugene William. The nests and eggs of Indian birds (en anglès). 2a. edició. Londres: R. H. Porter, 1889-1890, p. 31-34.
- ↑ George, J (1965). «Grey Tit roosting in a bamboo stump». Newsletter for Birdwatchers. 5 (5): 8.
- ↑ Hicks, Ellis A. Check-list and bibliography on the occurrence of insects in birds' nests (en anglès). Ames, Iowa State College Press, 1959, p. 506.
- ↑ Bacot, A (1914). «A study of the bionomics of the common rat fleas and other species associated with human habitations, with special reference to the influence of temperature and humidity at various periods of the life history of the insect». Journal of Hygiene - Plague Supplement 3, 8th report on plague investigations in India: p. 447-654.
