Magnus IV

Magnus IV

Nom original	(sv) Magnus II.
Biografia
Naixement	maig 1316 Noruega
Mort	1r desembre 1374 (Gregorià) (58 anys) Bømlo (Noruega)
Causa de mort	ofegament
Sepultura	abadia de Varnhem
Monarca de Suècia
6 juliol 1319 – 15 febrer 1364 ← Birger I de Suècia – Albert III de Mecklemburg ⊟
Monarca de Noruega
1319 – 1355 ← Haakon V de Noruega – Håkon VI ⊟
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	polític
Família
Família	Casa de Folkung
Cònjuge	Blanca de Namur (1335 (Gregorià)–)
Fills	Eric XII Magnusson, Håkon VI
Pares	Erik Magnusson   i Ingeborg Hakonsdatter
Germans	Eufèmia de Suècia

Magnus IV (suec: Magnus II.) (Noruega, maig 1316 - Bømlo, 1 de desembre de 1374 ^(Gregorià)), nascut Magnus Eriksson, fou rei de Suècia de 1319 a 1364, rei de Noruega del 1319 al 1343, i rei d'Escània de 1332 a 1360. Era fill del duc Erik Magnusson i la princesa noruega Ingeborg Håkonsdotter. Net del rei Magnus III de Suècia i de Haakon V de Noruega. Es casà el 1335 amb Blanca de Namur amb qui tingué a Erik XII Magnusson (1339-1359), rei de Suècia. i Håkon VI (1340-1380), rei de Suècia i Noruega.

A la mort del seu avi el 1319, fou proclamat rei de Noruega i després de Suècia sota la tutela de la seva mare la duquessa Ingeborg, i des de 1322 d'un Senat. El 1332, amb l'objecte d'engrandir el seu regne, adquirí l'Escània per la suma de 34.000 marcs, i se l'anomenà Rex Sveciae, Norvegiae et terra Scaniae (Rei de Suècia, Noruega i Escània), el que donà origen a una guerra amb el rei de Dinamarca Valdemar IV que no acabà fins al 1343 per un tractat en el qual es confirmà l'annexió d'Escània a Suècia, el Blekinge i el Halland.

El mateix any, i davant el descontentament de Noruega, que no volia ser governada des de Suècia, nomenà rei d'Escània al seu fill Håkon VI, que governà sota la tutela del seu pare i un Senat. El 1348, veient disminuir la seva autoritat, emprengué una campanya contra Rússia, i per front a les despeses de la guerra, prengué diners de l'Església, que l'excomunicà per no haver-lo retornat, i arruïnà al poble amb pesats impostos. El descontentament era general, i els nobles, al front dels quals s'havia posat Erik, un altre dels fills del rei, es revoltaren contra el sobirà el 1356, que tingué d'abandonar gran part del seu territori a Erik. Magnus s'havia aliat amb Valdemar de Dinamarca, i el 1359 envaí Escània, pel que Erik tornà a agafar les armes contra el seu pare, però morí al cap de poc temps, i Magnus regnà arreu de Suècia.

Llavors Magnus va concloure llavors el seu conveni amb Valdemar, al qual li retornà l'Escània, el Bleking i el Halland a canvi que l'ajudés contra el Senat de Suècia, que recolzava la candidatura d'Håkon, però va caure presoner i Håkon proclamat rei de Suècia i Noruega, encara que més tard es van reconciliar i foren desterrats els principals promotors del moviment. Llavors els nobles oferiren la corona al príncep Albert, nebot de Magnus, que arribà a Suècia el novembre de 1363 i fou proclamat rei poc temps després, sent destronat Magnus i el seu fill, i rebent Magnus alguns territoris. El passà la resta dels seus dies a Noruega i morí ofegat prop de Bergen.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 458-59 ISBN 84-239-4532-4

Precedit per: Håkon Magnusson	Reis de Noruega 1319-1343	Succeït per: Håkon VI
Precedit per: Birger	Reis de Suècia 1319-1364	Succeït per: Albert de Mecklenburg
Precedit per: Valdemar IV	Rei d'Escània 1322-1360	Succeït per: Valdemar IV