Macari I de Jerusalem
|
Per a altres significats, vegeu «Macari». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Μακάδριος (Makádrios) segle III  | ||
| Mort | ca. 335 Jerusalem | ||
| Sepultura | Relíquies, amb el crani, a la Saint Anthony's Chapel (Pittsburgh, Pennsylvania) | ||
| Bisbe grec de Jerusalem | |||
| 325 – 333 – Màxim de Jerusalem ⊟ | |||
| Bisbe d’Ælia Capitolina | |||
| 314 – 325 ← Ermon de Jerusalém (en)  | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | patriarca | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| bisbe, confessor | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 10 de març | ||
| Iconografia | Robes de bisbe oriental | ||
| Participà en | |||
| 325 | Primer Concili de Nicea |
||
_-_Oratorio_del_Crocifisso_-_Saints_Helena_and_Macarius_by_Giandomenico_Tiepolo.jpg)
Macari I de Jerusalem (grec antic: Μακάδριος; llatí: Macarius) va ser bisbe de Jerusalem possiblement des de l'any 314 fins al 333. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Va succeir al bisbe Hermó quan aquest va morir. Es conserva una carta de l'emperador Constantí I el Gran a Macari referida a la construcció de l'església del Sant Sepulcre. Sòcrates Escolàstic, Sozomen i Teodoret li atribueixen el descobriment de la Veracreu junt amb les dels dos lladre que van ser executats al mateix temps que Jesucrist. Va assistir al concili de Nicea I de l'any 325. Es va distanciar del seu superior, Eusebi de Cesarea, al que va acusar d'arianisme. Va morir l'any 333.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Macarius Hierosolymitanus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 desembre 2022].