Macari I de Jerusalem
Aparença
Per a altres significats, vegeu «Macari». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Μακάδριος (Makádrios) segle III |
Mort | ca. 335 Jerusalem |
Sepultura | Relíquies, amb el crani, a la Saint Anthony's Chapel (Pittsburgh, Pennsylvania) |
Bisbe grec de Jerusalem | |
325 – 333 – Màxim de Jerusalem ⊟ | |
Bisbe d’Ælia Capitolina | |
314 – 325 ← Ermon de Jerusalém (en) | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | patriarca |
Període | Imperi Romà |
bisbe, confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
Festivitat | 10 de març |
Iconografia | Robes de bisbe oriental |
Participà en | |
325 | Primer Concili de Nicea |
Macari I de Jerusalem (grec antic: Μακάδριος; llatí: Macarius) va ser bisbe de Jerusalem possiblement des de l'any 314 fins al 333. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Va succeir al bisbe Hermó quan aquest va morir. Es conserva una carta de l'emperador Constantí I el Gran a Macari referida a la construcció de l'església del Sant Sepulcre. Sòcrates Escolàstic, Sozomen i Teodoret li atribueixen el descobriment de la Veracreu junt amb les dels dos lladre que van ser executats al mateix temps que Jesucrist. Va assistir al concili de Nicea I de l'any 325. Es va distanciar del seu superior, Eusebi de Cesarea, al que va acusar d'arianisme. Va morir l'any 333.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Macarius Hierosolymitanus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 desembre 2022].