Vés al contingut

Macarena (Sevilla)

Plantilla:Infotaula geografia políticaMacarena
Districte municipal de Macarena (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 24′ 15″ N, 5° 59′ 25″ O / 37.40415°N,5.99034°O / 37.40415; -5.99034
PàginaSevilla Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població77.929 (2012) Modifica el valor a Wikidata (24.583,28 hab./km²)
Geografia
Superfície3,17 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal41009 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websevilla.org… Modifica el valor a Wikidata

Macarena és un dels onze districtes en què està dividida a efectes administratius la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, en Espanya.

Està situat al centre-nord del municipi. Limita al sud amb els districtes Casco Antiguo i San Pablo-Santa Justa; a l'est i al nord amb el districte Norte; i a l'oest amb el de Triana. Abarca (d'est a oest) des del riu Guadalquivir fins a la Carretera de Carmona i (de nord a sud) des de la Ronda de Circumval·lació de l'ES-30 fins a la Ronda del Casco Antiguo.

El districte conté barris més petits com León XIII, Miraflores, o el Polígono Norte com a segell més representatiu del districte; així com el parc de Miraflores, limítrof ja a la circumval·lació de l'ES-30. El barri compta amb la localització del Parlament d'Andalusia (antic Hospital de las Cinco Llagas), l'Hotel Macarena, la muralla de la Macarena, la Torre de los Perdigones al parc homònim, o l'Hospital Universitari Verge de la Macarena.

Hi ha un petit xoc sempre amb la gràcia i la simpatia dels sevillans, entre el barri de Triana i el barri de la Macarena per intentar arribar a desxifrar quina Verge és més bella en la Madrugá de la Setmana Santa. És una vella rivalitat com la que existeix entre el Sevilla - Betis.

Etimologia del topònim

[modifica]
Arc i Basílica de La Macarena.

Es desconeix amb exactitud la procedència el topònim Macarena. Entre les diferents hipòtesis hi ha la possibilitat àrab en el vocable Macarea, o possiblement tingui a veure el nom de Bab–al-Makrin, amb el que era conegut l'arc de la Macarena en temps de la dominació musulmana.[1] Seguint en la cultura àrab, també hi ha la teoria que el nom procedeixi del d'una infanta musulmana que vivia al costat de la muralla.[2]

Una altra de les hipòtesis sobre el seu origen seria la paraula Macarius, procedent de la seva etapa romana, concretament d'un patrici amb aquest nom que hauria tingut grans propietats a la zona,[3] i fins i tot seguint la mateixa línia en el temps altres historiadors vinculen l'origen del seu nom con el de Macària, una filla d'Hèracles.[2]

Al contrari del que comunament es pensa, el barri no pren el seu nom de la venerada imatge de l'Esperança Macarena, sinó que és aquesta Verge la que tenint advocació a l'Esperança pren el nom del barri com a referència.[4]

Les muralles almoràvits estan fetes des de les primera meitat del segle xii amb calç i còdols i tenen un gruix de dos metres. Aquestes muralles han envoltat Sevilla fins a mitjan segle xix. El tram que trobem a la Macarena és el millor conservat.

Barris

[modifica]
Macarena

Santa María de Ordas-San Nicolás, Pío XII, La Barzola, El Carmen, Cruz Roja-Capuchinos, Villegas, Santas Justa y Rufina-Parque Miraflores, Los Príncipes-La Fontanilla, Begoña-Santa Catalina, Polígono Norte, La Paz-Las Golondrinas, La Palmilla-Doctor Marañón, Hermandades-La Carrasca, Macarena 3 Huertas-Macarena 5, El Torrejón, El Cerezo, Doctor Barraquer-Grupo Renfe-Policlínico, Retiro Obrero, Cisneo Alto-Santa María de Gracia, Campos de Soria, León XIII-Los Naranjos, El Rocío, Pino Flores, Las Avenidas.[5]

Macarens destacats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. SOL Sevilla on line. «Arco de la Macarena». Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 27 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 Santiago Montoro, pág. 35.
  3. Destinosevilla.com. «El Barrio de La Macarena».[Enllaç no actiu]
  4. Alfonso Muriel, José. «Conocer Sevilla... sitios con solera: el Barrio de La Macarena», 2004.
  5. «Mapa de barris del Districte Macarena». Arxivat de l'original el 2007-11-09. [Consulta: 27 juliol 2013].

Bibliografia

[modifica]