Mabre
Lithognathus mormyrus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170160 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Lithognathus |
| Espècie | Lithognathus mormyrus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El mabre, marbre o mabret, i mabritjol quan és jove (Lithognathus mormyrus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]
Morfologia
[modifica]- Pot arribar als 55 cm de llargària total.
- El cos és ovalat i comprimit lateralment.
- El cap és gros i allargat amb el morro agut.
- Les mandíbules són protràctils i tenen els llavis gruixats.
- Té dents incisives i molars.
- Els ulls són petits.
- Té una aleta dorsal. Les pectorals són curtes. L'anal és curta i petita. La caudal és escotada.
- És de color gris platejat amb reflexos daurats.
- Té 10-13 línies verticals negres, alternant-se una llarga amb una curta.[4][5]
Reproducció
[modifica]És hermafrodita proteràndric. La maduresa sexual arriba als 2 anys (15 cm). Es reprodueix a principi d'estiu.[6]
Alimentació
[modifica]Menja animals bentònics de sorra i de fang, especialment cucs, mol·luscs i petits crustacis.[7]
Hàbitat
[modifica]Viu al litoral sorrenc o fangós fins als 20 m. També apareix a les vaires (clariana de sorra a la praderia de Posidonia). És eurihalí, resisteix elevades concentracions salines i pot trobar-se a aigües salabroses.[8]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar, fins al Cap de Bona Esperança, incloent-hi Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd), Mediterrània, Mar Negra i Mar d'Azov, i a l'oceà Índic occidental (Mar Roig, el Canal de Moçambic i des del sud de Moçambic fins al Cap de Bona Esperança, però és absent de les costes de clima tropical de l'Àfrica oriental).[4]
Costums
[modifica]És una espècie gregària que forma grups molt nombrosos en el cas dels joves. Quan són adults es tornen més solitaris.[7]
Interès pesquer i gastronòmic
[modifica]És un peix de carn excel·lent que es ven fresc o assecat al sol i es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i esportivament amb canya i volantí a prop de la costa.[9][8]
Referències
[modifica]- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 182.
- ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. Planes 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
- ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 182.
- ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1986. Sparidae. Planes 580-863. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.
Enllaços externs
[modifica]
- BioLib (anglès)