Luisa Cervera Royo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1843  Requena |
| Mort | 26 febrer 1924 (81 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Josefa María Luisa Cervera Royo (Requena, Plana d'Utiel, 19 de gener de 1843 – València, 26 de febrer de 1924) va ser una escriptora, lliurepensadora, laïcista, republicana, maçona i defensora dels drets de la dona.[1][2]
Família i primers anys
[modifica]Els seus pares, Antonio Cervera Royo i Serafina Royo Bríos, segurament d'ideologia republicana, havien arribat a Requena cap als anys trenta del segle XIX, juntament amb altres familiars, que es dedicaven al comerç i a professions liberals.[3][1]
En els anys de joventut Luisa Cervera va viure algun temps a Madrid, on va conèixer i tractar altres dones del seu temps com Rosario de Acuña, de qui es faria molt amiga, Concepción Arenal, Carolina Coronado o Carmen de Burgos.[1]
Es va casar amb Victoriano Carretero Martínez i va tenir dos fills.[4]
Escriptora
[modifica]Va començar a publicar els seus textos a La Luz del Porvenir, un setmanari publicat a Barcelona d'ideologia espiritista, anticlerical i d'orientació feminista, que dirigia Amalia Domingo Soler: «Res tan discutit als nostres dies com la qüestió de si la dona ha d'estar reclosa a casa, sense relacions amb la societat, o si aquesta la necessita [...]. Voldríem entrar en matèria per preguntar als homes de sentiment, d’intel·ligència i de raó, si els seus desitjos són justos o apreciacions absurdes i irrealitzables. Provem-ho [...]».[5][1]
Com a escriptora va escriure i publicar poesia. També va escriure teatre, tot i que només es té referència de dues obres: Batalla de amor i Honor, nobleza y lealtad. Són ben coneguts els seus articles, en què promovia l’emancipació de les dones, denunciava la seva manca d’instrucció, exigia per a elles educació social i laica, deslliurada del control eclesiàstic, i mostrava la seva confiança en la república.[2][1][3][4]
Va escriure a les pàgines de revistes i diaris espanyols i americans com El Globo, El Nuevo Régimen, La Iberia, Las Dominicales i Las Dominicales del Libre Pensamiento, de Madrid; La Concordia i El Progreso, de Barcelona, La Antorcha Valentina (una publicació maçònica i lliurepensadora vinculada a la Lògia Puritana de València), i a partir de 1905 en el diari republicà El Pueblo, fundat por Vicent Blasco Ibáñez, on van aparèixer una gran part dels seus articles. A Requena va escriure també per a publicacions com El Baluarte, Sancho Panza, El Somatén, La Voz de Requena i El Avance (òrgan de la Unió Republicana del Districte Requena-Aiora).[1][2][4]
Maçona
[modifica]Luisa Cervera es va iniciar en la maçoneria el 1889, a la lògia Acàcia núm. 25, de València, i fou una de les fundadores de la lògia Filles de l'Acacia núm. 2, al 1890. Va participar com a oradora a les conferències que organitzava el Cercle d'Instrucció i Esbarjo de València, on defensava les seves idees racionalistes, feministes i lliurepensadores.[2][4][1]
En morir, va ser enterrada al Cementiri Civil de València.[4][6]
Reconeixement i memòria
[modifica]La ciutat de València va decidir posar el seu nom a un carrer del barri de Benicalap.[1][7]
L’ajuntament de Requena va proposar dedicar un centre de l'ajuntament a la denominació de Centre Municipal Luisa Cervera Royo.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Luisa Cervera Royo (1843-1924): La librepensadora requenense adelantada a su tiempo» (en castellà). Ayuntamiento de Requena, 31-08-2022. [Consulta: gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Díaz Nosty, Bernardo. Voces de mujeres: periodistas españolas del siglo XX nacidas antes del final de la Guerra Civil. Valencina de la Concepción (Sevilla): Renacimiento, 2020. ISBN 978-84-17950-58-3.
- ↑ 3,0 3,1 Sanfeliu Gimeno, Llum. «Luisa Cervera». Diccionari Biogràfic de Dones, 30-09-2010. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «CERVERA ROYO, LUISA» (en castellà). Cronicas de Requena, 06-06-2015. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ Cervera, Luisa «¿Estamos en lo cierto?». La luz del porvenir, 22-09-1887.
- ↑ «Notas Valencianas». El Socialista, 29-02-1924, pàg. 4.
- ↑ Fernández Gimeno, Luis. «Seis mujeres más al nomenclátor» (en castellà). Cadena Ser, 09-02-2022. [Consulta: 6 gener 2024].
- ↑ «El PRyA pidió en el pleno un reconocimiento a la ex alcaldesa Mercedes Peris». Onda Requena, 20-05-2022. [Consulta: 6 gener 2024].