Luigi Federico Menabrea

Luigi Federico Menabrea

Biografia
Naixement	(fr) Louis-Frédéric Ménabréa 4 setembre 1809 Chambèri (França)
Mort	25 maig 1896 (86 anys) Saint-Cassin (França)
Ambaixador d'Itàlia
11 novembre 1882 – 9 febrer 1891
Ambassador of Italy to the United Kingdom (en)
14 abril 1876 – 1882
Ministre de la Marina del Regne d'Itàlia
27 octubre 1867 – 18 novembre 1867 ← Federico Pescetto – Giacinto Provana di Collegno ⊟
Primer Ministre del Regne d'Itàlia
27 octubre 1867 – 14 desembre 1869 ← Urbà Rattazzi – Giovanni Lanza ⊟
Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia
27 octubre 1867 – 14 desembre 1869 ← Pompeo Di Campello (mul) – Emilio Visconti Venosta ⊟
Ministre de la Marina del Regne d'Itàlia
22 gener 1863 – 25 gener 1863 ← Giovanni Ricci – Orazio Di Negro ⊟
Ministre d'Obres Públiques del Regne d'Itàlia
8 desembre 1862 – 28 setembre 1864 ← Agostino Depretis – Stefano Jacini ⊟
Ministre de la Marina del Regne d'Itàlia
12 juny 1861 – 3 març 1862 ← Camillo Benso di Cavour – Carlo Pellion di Persano ⊟
Diputat del Regne de Sardenya
14 desembre 1857 – 21 gener 1860 Legislatura: sisena legislatura del Parlament del Regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
19 desembre 1853 – 25 octubre 1857 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament del Regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
20 desembre 1849 – 20 novembre 1853 Legislatura: 4a Legislatura del regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
30 juliol 1849 – 20 novembre 1849 Legislatura: 3a Legislatura del regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
1r febrer 1849 – 30 març 1849 Legislatura: 2a Legislatura del regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
8 maig 1848 – 30 desembre 1848 Legislatura: 1a Legislatura del regne de Sardenya
Senador del Regne de Sardenya
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Ocupació	matemàtic, catedràtic, informàtic, diplomàtic, polític, enginyer
Partit	Dreta Històrica
Membre de	Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti (1869–) Italian Geographical Society (en) (1869–) Acadèmia de ciències i lletres de l'Institut Lombard (1864–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL (1861–) Accademia Nazionale dei Lincei (1851–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (1850–) National Academy of Science Letters and Arts of Modena (en) (1848–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1839–) Académie des sciences, belles-lettres et arts de Savoie (en) (1839–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Bèl·liques Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Armat Sard
Rang militar	tinent general
Conflicte	Primera guerra d'independència italiana
Altres
Títol	Marquès
Germans	Léon Ménabréa
Premis
(4 maig 1892)  Gran Creu de la Legió d'Honor (27 maig 1867)  Gran Creu de l'Orde de Glòria (1r abril 1861)  Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia (3 octubre 1860)  gran oficial de l'Orde Militar de Savoia (16 gener 1860)  comanador de l'Orde Militar de Savoia (12 gener 1860)  Comandant de la Legió d'Honor (12 juny 1856)  oficial de l'Orde Militar de Savoia (6 gener 1851)  Cavaller de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria  Orde del Salvador  comandant de l'orde de sant Josep  Orde de la Dannebrog

Luigi Federico Menabrea (Chambèri, 4 de setembre de 1809 - Saint-Cassin, 25 de maig de 1896) fou un estadista, militar i científic italià que va ser el setè Primer Ministre del Regne d'Itàlia.

Biografia

Menabrea va néixer a Chambèry (Savoia), aleshores part del Regne de Sardenya-Piemont. Va estudiar enginyeria i arquitectura a la universitat de Torí, on va tenir de professor Giorgio Bidone. Fa la seva formació militar al fort de Bard i els anys següents viatja a París (1840), Magúncia (1851), Anglaterra (1851) i Bèlgica (1854), per estudiar les fortificacions militars. Mentre és a Itàlia fa projectes per la defensa d'Alessandria i projecta unes cavallerisses militars i un hospital a Torí.

El 1852, amb el grau de coronel, és membre del Consell d'Artilleria del regne. El 1859, amb el grau de general, projecta la defensa de Torí. El 1860, amb el grau de tinent general, esdevé comandant superior d'artilleria i professor a la universitat de Torí.

A partir de 1864, com a membre de la Comissió General per la Defensa de l'Estat, porta a terme una classificació general de les fortificacions italianes i n'estableix el seu desenvolupament. De 1867 a 1869, és primer ministre del regne, ministre d'afers estrangers i ajudant de camp de sa majestat.

En dimitir de primer ministres en perdre la majoria parlamentària, el seu successor, Giovanni Lanza, el va enviar d'ambaixador a Londres. El 1875 va ser nomenat comte de Valdora i el 1888 va passar a ser ambaixador a París. El 1892 es va retirar de la vida pública i se'n va anar a viure a la seva terra natal, Chambèry, on va morir uns anys més tard.

Abans de morir, va escriure unes memòries, en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.

La seva obra científica es va desenvolupar en el càlcul de pressions i tensions dels sistemes elàstics, àmbit en què existeix un contestat teorema que porta el seu nom.

Però, potser, la seva obra més coneguda, i que passa per ser el primer article científic de la història de la informàtica, és un llarg article en francès titulat Notions sur la machine analytique de M. Charles Babbage (1842), que va ser traduït a l'anglès per Ada Lovelace, ampliant-lo considerablement: Sketch of the analytical engine invented by Charles Babbage, Esq.

Bibliografia

• Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe «A historical perspective of Menabrea’s theorem in elasticity» (en (anglès)). Meccanica, Vol. 45, Num. 2, 2010, pàg. 199-212. DOI: 10.1007/s11012-009-9237-8. ISSN: 0025-6455.
• Fara, Amelio. Luigi Federico Menabrea (1809-1896). Scienza, ingegneria e architettura militare dal regno di Sardegna al regno d'Italia (en (italià)). Olschki, 2011. ISBN 978-88-222-6070-3. 
• Fara, Amelio «Luigi Federico Menabrea e la difesa dello Stato Unitario 1864-1873. Oganizzazione del territorio e archittetura militare.» (en (italià)). Città e Storia, Vol. IV, 2009, pàg. 319-349. ISSN: 1828-6364.

Enllaços externs

• Memòries Abans de morir, va escriure unes en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Federico Menabrea» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Boley, Bruno A. «Menabrea, Luigi Federico». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 novembre 2016].
• Rechenmann, François. «Le premier article scientifique de l'histoire de l'informatique ?». Interstices, 2012. [Consulta: 11 novembre 2016].