Luís Maristany de Trias
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1885  Barcelona | ||
| Mort | 1964 (78/79 anys) Porto Alegre (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professor, pintor | ||
Luís Maristany de Trias (Barcelona, 1885 — Porto Alegre, Brasil, 19 de maig de 1964) va ser un pintor, dissenyador i professor que exercí la seva professió a Amèrica del Sud a començaments del segle xx.[1][2]
Va abandonar la Facultat d'Enginyeria Naval on estudiava[2] per ingressar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i va ser deixeble d'Alejandro Ferrant, Santiago Rusiñol i Pere Borrell. Guanyà el seu primer premi als 17 anys, al Saló de Belles Arts de Barcelona, cosa que li va permetre un any d'estudis a París.[2]
Al voltant de 1906 es va traslladar a Amèrica del Sud amb la seva família, que s'instal·là a Buenos Aires fins al 1937. Durant aquesta època va retornar diverses vegades a Europa i presentà la seva obra en exposicions a diverses ciutats de l'Argentina, Xile, Montevideo i Rio de Janeiro, i també a Espanya i Itàlia. Exposà els seus «paisajes, al óleo, de mariposeante pincelada»[3]a les Galeries Dalmau, de Barcelona, a finals de 1926.[4][3]
Casat amb la pintora Amélia Pastro el 1922, s'establí a Rio Grande do Sul,[5] on va retratar els molls de Guaíba, els carrers i els afores de Porto Alegre i, doncs, va documentar la història de la ciutat, en imatges com El pont de pedra,[6] que reprodueixen antigues escenes de la capital.
Després de naturalizar-se brasiler, el 1938, va rebre la invitació del professor Tasso Corrêa, llavors director de l'Institut de Belles Arts de Porto Alegre, per ocupar les càtedres d'Anatomia Artística i Paisatge. Així, va dedicar gran part de la seva vida a l'ensenyament i es va revelar com un òptim professor, admirat pels alumnes i companys, entre els quals Ângelo Guido, João Fahrion, Fernando Corona, José Lutzenberger i Benito Castañeda. Va participar en els Salons organitzats per l'Institut de Belles Arts i al 1940 guanyà el premi Barão de Santo Ãngelo, amb la seva obra Vendedores de Laranjas - Navegantes.[7]
Luís Maristany de Trias té obra exposada al MAM, a la Pinacoteca Aldo Locatelli, a la Pinacoteca Barão do Santo Ângelo i al Museu de Arte do Rio Grande do Sul Ado Malagoli (MARGS). I també en col·leccions privades com la Galeria Casa Arte i la col·lecció d'Amélia-Alice Maristany de Trias.[2][8][9]
Referències
[modifica]- ↑ Renato, Rosa; Presser, Decio. Dicionario de artes plasticas no Rio Grande do Sul. Porto Alegre: Editora da Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 1997.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alves Martinelli, Lisiane. «Vida e Obra de Luis Maristany de Trias (1922-1964)» (en portuguès). X Salão de Iniciação Científica. Faculdade de Filosofia e Ciências Humanas, Departamento de História, PUCRS. [Consulta: novembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 La Vanguardia, 26-11-1926, pàg. 10.
- ↑
- ↑ Rosa da Silva, Ursula. A Crítica de Arte em Ângelo Guido. Appris Editora e Livraria Eireli. ISBN 9788547317942.
- ↑ «Uma Ponte de Pedra que resistiu às mudanças do cenário» (en portuguès). Viver em POA, 27-09-2013. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «Luis Maristany Trias. Vendedores de Laranjas - Navegantes». Acervo do Instituto de Artes UFRGS. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «Uma possível História da Arte do Rio Grande do Sul: a emergência de um sistema da arte local» (en portuguès). Museu de Arte do Rio Grande do Sul Ado Malagoli (MARGS). [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «MARISTANY DE TRIAS, Luis» (en portuguès). Pinacoteca Barão de Santo Ãngelo. Universidade Federale do Rio Grande do Sul. [Consulta: novembre 2019].