Llengua assiniboine
A' M̆oqazh | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 150 (2007)[1] |
Autòcton de | Montana i Saskatchewan |
Estat | Estats Units, Canadà |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux llengües siouan llengües Siouan de la Vall del Mississipí llengües dakota | |
Codis | |
ISO 639-3 | asb |
Glottolog | assi1247 |
Ethnologue | asb |
UNESCO | 1547 |
IETF | asb |
Endangered languages | 677 |
L′assiniboine (també assiniboin, hohe, o nakota, nakoda o nakona[2]) és una llengua sioux nakotan de les planures del nord, parlada com a primera llengua per uns assiniboines, la majoria d'ells ancians.[3] El nom asiniibwaan és un terme ojibwe que vol dir "sioux de les pedres". Juntament amb l'estretament relacionat stoney, l'assiniboine és una varietat n de les llengües dakota, significant que el seu autònim es pronuncia amb una n inicial (així: nakʰóta és oposat a dakʰóta o lakʰóta, i nakʰóda o nakʰóna és oposat a dakʰód o lakʰól). La llengua assiniboine també és estretament relacionada amb el dakota i el stoney (també anomenat nakoda o nakota), encara que a penes són mútuament intel·ligibles.
Fonologia
[modifica]Labial | Alveolar | Palatal o postalveolar |
Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | Aspirada | pʰ | tʰ | tʃʰ | kʰ | |
Ejectiva | pʼ | tʼ | tʃʼ | kʼ | ʔ | |
Sonora | b | d | dʒ | ɡ | ||
Fricativa | Sorda | s | ʃ | x | h | |
Ejectiva | sʼ | ʃʼ | xʼ | |||
Sonora | z | ʒ | ɣ | |||
Nasal | m | n | ||||
Aproximant | w | j |
HI ha cinc vocals orals en assiniboine, i, u, e, o, i a, i tres vocals nasals, į, ų, i ą.
Notes
[modifica]- ↑ Llengua assiniboine referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Per a l'ús del terme “nakona” pels assiniboines de Fort Peck's Assiniboine, cf. Fort Peck Community College and NHE
- ↑ Ethnologue (cf. above).
Enllaços externs
[modifica]- Language Geek:Assiniboine
- Native Languages: Assiniboine
- Diccionari online d'assiniboine, American Indian Studies Research Institute