Llengües andines
.svg)
Les llengües andines són llengües indígenes d'Amèrica parlades en la regió andina. Aquestes llengües pertanyen a diferents famílies lingüístiques entre les quals no s'ha provat un parentiu pròxim.
El criteri per a considerar les llengües andines és especialment geogràfic; no obstant això, també existeixen uns certs trets tipològics que es donen en la majoria d'elles que permetrien considerar a la regió andina com una àrea de convergència lingüística. En aquest aspecte, les llengües andines difereixen tipològicament de manera clara de les llengües amazòniques —que podria considerar-se que formen una altra àrea lingüística amb trets tipològics comuns, diferents als trets de la regió andina—.
Les llengües andines han tingut i tenen influència en el castellà, idioma oficial en tots els països andins.
Trets tipològics
[modifica]Algunes tendències típiques de la àrea lingüística andina la situen a part d'altres àrees lingüístiques pròximes, com l'amazònica o la mesoamericana. Entre aquests trets estan:[1]
- Tipus general:
- Les llengües andines són sovint sintètiques, combinen el marcatge de nucli i el marcatge del modificador, són bàsicament aglutinants i presenten cert grau de fusió.
- Fonologia:
- Existeixen generalment dues o tres consonants líquides, les fricativas són més nombroses que les africades, i abunda el sistema vocàlic de tres elements /i, a, o/, sent en general rara l'existència de vocals nasals.
- Morfologia nominal:
- No solen existir classificadors nominals o gènere gramatical.
- Existeix una llista extensa de casos gramaticals, incloent gran nombre de casos oblics.
- La relació de possessió sovint inclou marcatge tant en el posseïdor com en el posseït.
- Concordança:
- Generalment, el verb concorda amb els dos arguments principals: subjecte i objecte.
- L'alineament morfosintàctic sol ser de tipus nominatiu-acusatiu.
- Les formes dels possessius solen diferir dels clítics pronominals del verb.
- Morfologia verbal:
- Sintaxi:
- La subordinació inclou rarament l'ús de formes verbals nominalitzades o deverbatives.
- No sol existir incorporació nominal de cap mena.
- Lèxic
- Existeixen una llista àmplia de numerals o formes lèxiques per a designar números.
Comparació lèxica
[modifica]A continuació es mostren algunes comparacions lèxiques entre els numerals de llengües andines:[2]
| GLOSA | Uru | Puquina | PROTO- ARU |
PROTO- QUÍTXUA |
PROTO- ZÁPARA |
PROTO- CAWAPANO |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | ši | pesk | *maya | *suk | *núki | *aʔnalaʔ |
| 2 | piske | so | *paya | *iškay | *ko:pi | *katuʔ |
| 3 | čep | kapak | *kimsa | *kala | ||
| 4 | pácpic | sper | *pusi | *çusku | ||
| 5 | paanucu | takpa | *pichqa | |||
| 6 | pacchui | čiču | *suqta | |||
| 7 | tohoro | stu | *qançis | |||
| 8 | cohonco | kino | *pusaq | |||
| 9 | sankau | čeka | *isqun | |||
| 10 | kalo | skata | *çunka |
Llengües andines (segons Joseph Greenberg)
[modifica]La majoria de lingüistes proposen que la major part de les similituds lèxiques i els trets gramaticals semblants de les llengües andines es deuen a un contacte lingüístic prolongat.[3] No obstant això, alguns autors com J. Greenberg i M. Ruhlen sostenen que les llengües andines formarien una unitat filogenètica vàlida o macrofamília dins de les llengües ameríndies. Els subgrups dins de la macrofamília andina de la proposta de Greenberg són:[4]
- Quítxua
- Llengües aimara
- Záparo-Cahuapano
- Sabela-Itucale
- Llengües andines septentrionals
- Llengües andines meridionals
S'ha proposat també al quechumara per agrupar les llengües quítxues i aimares. Tant la gran majoria dels grups anteriors com les divisions dins dels subgrups septentrional i meridional són llengües aïllades. La proposta que les llengües anteriors constitueixen una unitat filogenètica, així com la divisió proposada per a aquesta, és considerada com altament especulativa per la majoria dels lingüistes.[5] Per aquesta raó, aquesta classificació no ha estat àmpliament acceptada pels especialistes en aquestes llengües.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Dixon, 1999, pp. 9-10
- ↑ Numerals in South American languages (Rosenfelder's Metaverse)
- ↑ Aikhenvald i Dixon, 1999
- ↑ Greenberg, Joseph H., y Merritt Ruhlen. An Amerind Etymological Dictionary (en anglès). 12.ª. Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University, 2007, p. 277-278 [Consulta: 27 juny 2008].
- ↑ Bolnick, Deborah A.; Beth A. Shook, Lyle Campbell e Ives Goddard «Problematic Use of Greenberg’s Linguistic Classification of the Americas in Studies of Native American Genetic Variation» (en anglès). American Journal of Human Genetics, 75, 3, 9-2004, pàg. 519–523 [Consulta: 18 maig 2007].
- ↑ Veure per exemple crítiques contra la hipòtesi ameríndia
Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Wilhem. The Language of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Dixon y Alexandra Y. Aikhenvald (eds.) (1999). The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press.
- Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990.