Vés al contingut

Llaurador (eina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb llaurador.
Llaurador d'alumini amb mànec.
Llaurador petit de plàstic.

Un llaurador o lliurador és una eina acanalada semblant a una cullera molt grossa que serveix per a manipular productes granulats o pólvores. Pot tenir mànec o no tenir-ne.[1][2][3][4]

A les Illes Balears hi ha exemples del nom de l'utensili en femení: llauradora.[5]

Derivades dels locals on s'usaven principalment hi ha les expressions “lliurador de botiga” i “llaurador de botiga”.[6]

Ús tradicional

[modifica]

Els llauradors anaven associats a la venda de productes a granel. El comerciant comprava a l'engròs i venia al detall. Molts productes eren transferits des del recipient a l'engròs (sacs, barrils…) cap a una paperina[7][8] que es podia pesar en una balança per a calcular-ne el preu.

Si no calia paperina el producte a vendre es posava sobre un paper d'estrassa, directament sobre el plat de la balança. Un cop pesat es traspassava cap al recipient del client, amb paper o sense.

En botigues

[modifica]

Les botigues típiques que empraven llauradors amb profusió eren les drogueries i les botigues d'ultramarins.

Les drogueries clàssiques venien al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Cap al segle xix i fins molts anys després de la guerra civil espanyola les drogueries varen evolucionar cap a la venda de productes no comestibles destinats principalment a la neteja de la llar: sabons, lleixius, sosa, perfums, serradures, ... Alguns dels productes (per exemple el sabó en escates a granel i les serradures) es manipulaven amb llauradors.

Les botigues d'ultramarins o de queviures típiques venien molts productes a granel: arròs, fesols, cigrons, llenties, cafè, cacau, farina, sucre, sal, pastes seques per a sopa,... En molts casos cada producte tenia el seu llaurador.

En obradors

[modifica]

En pastisseries i flaqueries hi acostumava haver diversos llauradors per a mesurar i moure la farina i, a vegades, porcions de massa pastada.

En fàbriques

[modifica]
Llaurador holandès de fusta amb mànec.
  • En les fàbriques de pólvora i de focs artificials s'usaven llauradors en algunes tasques de transport i manipulació.[9]
  • En foneries i obradors que treballen amb motlles és típic l'ús i manipulació de materials granulats (sorra, vermiculita, perlita…) refractaris i no refractaris. Si les peces i els motlles són grans, la major part de la sorra (o altre material semblant) del motlle pot disposar-se a palades. Però algunes zones petites o de detall cal acabar-les d'omplir amb un llaurador. Passa el mateix quan els objectes a fer i els motlles són petits.

Ús actual

[modifica]

Els usos actuals dels llauradors, qualitativament parlant, són els mateixos que els usos tradicionals. La disminució aparent dels llauradors com a eines quotidianes és deguda al predomini de la comercialització de productes envasats, molt superior a la venda de productes a granel. En obradors i fàbriques els llauradors continuen sent eines útils i utilitzades en tasques que no poden ser observades pels ciutadans del carrer.

Un altre aspecte a considerar és la disminució dels petits comerços i botigues, substituïdes per supermercats i grans superfícies. Hi ha algunes excepcions a la tendència general:

  • Algunes botigues especialitzades en la venda de fruits secs a granel segueixen oferint la mercaderia a la vista i emprant llauradors per a manipular-la i dur-la a les bàscules.
  • Molts supermercats moderns, a més dels productes envasats, ofereixen productes a granel (de producció ecològica o no) amb llauradors per a agafar-ne petites quantitats. Els clients trien la quantitat desitjada, la posen dins d'una bosseta o contenidor i la pesen per a obtenir una etiqueta per a enganxar-la al seu paquet i permetre la lectura a la caixa (amb indicacions del producte, preu i altres).

En cuina i pastisseria les referències als llauradors demostren la pervivència de l'eina.[10][11][12]

Materials

[modifica]

Antigament els llauradors eren de fusta o de metall (llauna, llautó, coure, alpaca). Actualment n'hi ha de plàstic i de metalls diferents: acer inoxidable, alumini.[13][14][15]

  • En àrees geogràfiques on abunda el bambú hi ha una mena de llauradors de bambú que, aprofitant un nus de la canya, permeten ser tallats en una peça única.[16][17]

Referències

[modifica]
  1. [1] GDLC. Llaurador.
  2. Santiago Angel Saura. Diccionario manual ó vocabulario completo de las lenguas Catalano-Castellana, obra unica en su clase ...: Catalana-Castellana. Pujal, 1859, p. 207–. 
  3. Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y Llatina: per Pere Labernia. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1840, p. 116–. 
  4. José Escrig. Diccionario valenciano-castellano. Ferrer de Orga, 1851, p. 543–. 
  5. Eugeni Perea Simón. Les mallorquines. Destino, 1997. ISBN 978-84-233-2954-0. 
  6. Hèctor Moret. Llengües i fets, actituds i franges: miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font. IEBC, 2009, p. 161–. ISBN 978-84-88477-55-2. 
  7. GDLC. Paperina.
  8. Maria Carme Roca. La merla blava. La Galera, SAU Editorial, 11 March 2015, p. 40–. ISBN 978-84-246-5564-8. 
  9. Josep Ivars Pérez. Dénia. La ciutat i el castell: L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX). Universitat de València, p. 383–. ISBN 978-84-370-9884-5. 
  10. Juan Matías del Moral Garrido. Elaboraciones básicas de repostería y postres elementales. HOTR0408. IC Editorial, 19 April 2013, p. 53–. ISBN 978-84-8364-734-9. [Enllaç no actiu]
  11. Antonio Caro Sánchez-Lafuente. Elaboraciones y presentaciones de productos hechos a base de masas y pastas. HOTR0509. IC Editorial, 19 April 2013, p. 28–. ISBN 978-84-15670-65-0. [Enllaç no actiu]
  12. María Isabel Aguilella i Marés. Preelaboración y conservación culinarias: Métodos y equipos en productos semielaborados y elaborados. Ideaspropias Editorial S.L., 25 November 2014, p. 55–. ISBN 978-84-9839-507-5. 
  13. Diccionacio catalan-castellamo-latino. En la oficina de Tela Pla Viuda, 1803, p. 1–. 
  14. Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 118–. 
  15. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración ó Diccionario Indicador.... Imp. Oficinas del Anuario, 1863, p. 669–. 
  16. Bamboo scop.
  17. «Bamboo tea tool spoon.». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 26 gener 2017].