Vés al contingut

Lissus

Si cercau la ciutat de Lissus de Creta, vegeu Lissos
Plantilla:Infotaula indretLissus
Imatge
Tipusciutat
polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlbània Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 56″ N, 19° 38′ 36″ E / 41.78228°N,19.64326°E / 41.78228; 19.64326

Lissus (grec antic: Λίσσος, llatí: Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló. Correspon a l'actual ciutat de Lezhë (Albània).

Història

[modifica]

Fou fundada per Dionís el vell de Siracusa amb el nom de Lissos vers el 385 aC, per assegurar les rutes de comerç per la mar Adriàtica.[1][2] Diodor de Sicília la considera una polis.[3] La ciutat estava separada en sectors per murades (grec antic: διατείχισμα, diatéikhisma 'murada separadora'), i efectivament s'han pogut identificar elements d'arquitectura siracusana a les restes de les murades. Més tard va caure en mans dels il·liris.[4][5]

Després de la primera desfeta contra els romans, els il·liris van poder conservar Lissus, però no hi podien fondejar. El 211 aC l'acròpoli de la ciutat (anomenada Acròlissos)[6] fou sorpresa per Filip V de Macedònia, i així va dominar la ciutat, fins que fou derrotat pels romans retornant llavors als Il·liris. Fou a Lissus on el rei Perseu de Macedònia va negociar una aliança contra Roma amb el rei il·liri Genci, el qual va reclutar forces a la ciutat per la guerra contra Roma.[7] Els romans, no obstant això, hi van entrar sense resistència. En temps de Juli Cèsar hi havia un cos romà estacionat a la ciutat, i així va esdevenir una ciutat romana. Fou part de la província de l'Epirus Nova.[4][8]

Va ser destruïda durant les invasions eslaves del segle vi, que ocuparen la regió. Posteriorment, cap al segle ix, seria recuperada per l'Imperi Romà d'Orient.

Referències

[modifica]
  1. Woodhead, Geoffrey «The 'Adriatic empire' of Dionysius I of Syracuse» (en alemany). Klio, 52, 52, 01-12-1970, pàg. 503–512. DOI: 10.1524/klio.1970.52.52.503. ISSN: 2192-7669.
  2. Cabanes, Pierre. Greek colonisation in the Adriatic (en anglès). Brill, 2008, p. 155–185. ISBN 978-90-474-4244-8. 
  3. Gaffney, Vicent; Stanöié, Zoran «Diodorus Siculus and the island of Hvar, Dalmatia: testing the text with GIS». proceedings.caaconference.org, 1991, pàg. 113-125.
  4. 4,0 4,1 Smith, William. «Lissus». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. 
  5. Tsetskhladze, G. R.. Greek Colonisation: An Account of Greek Colonies and Other Settlements Overseas, Volume Two (en anglès). BRILL, 2008-09-30, p. 177. ISBN 978-90-474-4244-8. 
  6. Nallbani, Etleva; Buchet, Luc «Lezha (Lissus), de l’Antiquité tardive au haut Moyen Âge : topographie du site et espace des morts». Mélanges de l'école française de Rome, 120, 2, 2008, pàg. 239–261. DOI: 10.3406/mefr.2008.9498.
  7. Worthington, Ian. The Last Kings of Macedonia and the Triumph of Rome (en anglès). Oxford University Press, 2023-03-17. ISBN 978-0-19-752005-5. 
  8. Wilkes, John. The Archaeology of War: Homeland Security in the South-West Balkans (3rd–6th c. A.D.) (en anglès). Brill, 2013, p. 733–757. ISBN 978-90-04-25258-5.