Labirintulomicets
Labyrinthulomycetes | |
---|---|
Aplanochytrium sp. | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Chromista |
Subregne | Harosa |
Fílum | Bigyra |
Subfílum | Sagenista |
Classe | Labyrinthulomycetes |
Gèneres | |
Labirintulomicets (ICBN) o Labyrinthulea[1] (ICZN) és un grup de protistes sapròfits o paràsit, que apareixen sobre algues, fanerògames marines o restes orgàniques submergits. Tenen com a tret distingit la presència de botrosomes, òrgans situats a la membrana, que produeixen una beina ectoplàsmica que protegeix a les cèl·lules i intervé en la captació dels aliments.
Només hi ha un ordre, el de les Laberintulales[2] (ICZN). Al començament, les espores es fixen i reabsorbeixen els seus flagels. Després, comencen a actuar els botrosomes, cadascun dels quals segrega cap a l'exterior una evaginació rica en polisacàrids mucilaginosos. La fusió d'aquestes evaginacions origina una beina contínua, delimitada per dins i per fora per plasmalemma, que va creixent, al mateix temps que les cèl·lules vegetatives es divideixen, i es van ramificant i anastomosant. S'origina així la xarxa ectoplàsmica, a l'interior de la qual les cèl·lules vegetatives, normalment fusiformes, es desplacen activament mentre els tubs, de parets elàstiques, s'ajusten a elles. Quan es formen zoòspores, aquestes són típicament heterocontes, amb un flagel anterior dotat de mastigonemes, i un altre posterior, llis i més llarg, ambdós inserits en posició lateral, al costat d'una taca ocular ataronjada.
La major part dels Labirintulomicets són sapròfits o paràsits poc especialitzats d'algues (p. ex. Laminaria) o fanerògames marines (p. ex. Zostera). Una espècie del gènere Labyrinthula provoca una malaltia epidèrmica, en la fanerògama aquàtica Zostera marina, arribant a formar sorus de centenars de cèl·lules, que produeixen espores sense flagels, encara que altres espècies produeixen zoòspores.
Referències
[modifica]- ↑ Cavalier-Smith, T. «Sagenista and bigyra, two phyla of heterotrophic heterokont chromists». Archiv für Protistenkunde, 148, 3, 1997, pàg. 253–267. DOI: 10.1016/S0003-9365(97)80006-1.
- ↑ «www.ncbi.nlm.nih.gov». [Consulta: 4 abril 2009].