La llengua de les papallones
La lengua de las mariposas  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | José Luis Cuerda Martínez |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Josep Rosell i Palau |
| Dissenyador de producció | Emiliano Otegui Piedra |
| Guió | José Luis Cuerda Martínez, Manuel Rivas Barros i Rafael Azcona |
| Música | Alejandro Amenábar |
| Dissenyador de so | Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg i Patrick Ghislain |
| Muntatge | Nacho Ruiz Capillas |
| Vestuari | Sonia Grande |
| Productora | Sogecine i Las Producciones del Escorpión |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Pontevedra i Allariz |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | Guerra Civil espanyola, escola, educació, pedagogia, infantesa i relació professor-alumne |
| Lloc de la narració | Espanya |
| Època d'ambientació | dècada del 1930 i Guerra Civil espanyola |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         
| |
La llengua de les papallones (títol original en castellà: La lengua de las mariposas) és una pel·lícula espanyola de 1999 dirigida per José Luis Cuerda basada principalment en el relat homònim de Manuel Rivas, del volum Que me queres, amor? (en gallec).[1] S'ha doblat al català per TV3 a partir d'una traducció d'Oriol Gil i l'ajustament de Francesc Rocamora.[2][3]
La pel·lícula es basa en tres relats del llibre ¿Que me queres, amor? (1996) de Manuel Rivas. Els tres relats son "A Lingua das Bolboretas", "Un saxo na néboa" i "Carmiña". El que serveix com a base de tota la pel·lícula és "A Lingua das Bolboretas" dins del qual s'insereixen els altres tres relats, el nexe d'unió dels quals serà Moncho, protagonista de La llengua de les papallones.[4]
Resum del relat
[modifica]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El conte de La llengua de les papallones de Manuel Rivas tracta sobre la relació d'un nen i el seu mestre durant els mesos previs a la revolta militar contra la Segona República que van donar principi a la guerra civil espanyola. S'obre amb la presentació del nen protagonista del conte, Moncho (Manuel Lozano), qui té por d'anar a escola, ja que l'havien espantat en dir-li que els mestres pegaven als estudiants. Moncho no vol anar a la classe perquè tem que el mestre el pegui, com era costum en l'educació repressiva de l'època. Però el seu mestre no és així. Don Gregorio utilitza el mètode d'observació com a ensenyament. Durant aquests successos, està ocorrent la guerra a Madrid, i en el conte, relaten sobre les bases polítiques del poble.
Don Gregorio li ensenya moltes coses a Moncho, principalment sobre la llibertat. Quan els nacionals revoltats el juliol de 1936 s'apoderen del govern civil i militar provincial, s'emporten diversos republicans en un camió, entre els quals es troba en particular Don Gregorio. Els pares de Moncho, especialment la seva mare, exhortava al seu fill que cridés als republicans, mostrant la seva “postura” política. Van començar cridant «Rojos!, Assassins!, Anarquista!», però al final, Moncho marxa corrent darrere del camió, tirant pedres i cridant-li a Don Gregorio: “Tilonorrinco! Espiritrompa!”, dues coses que Moncho va aprendre amb el seu mestre.[5]
Marc polític de fons en el qual succeeixen els fets relatats
[modifica]Els fets relatats en el conte “A Lingua das Bolboretas” reflecteixen una realitat viscuda a Galícia durant les setmanes posteriors a la revolta militar del 18 de juliol de 1936, en la qual els militars nacionalistes van aconseguir controlar el govern civil i militar de les capitals de província gallegues. A partir d'aquest moment i durant moltes setmanes, grups de falangistes i guàrdies civils van recórrer tot el territori gallec capturant milers de persones que complissin una o diverses de les següents característiques: ser militants de partits o sindicats d'esquerra, ser defensors de la llengua gallega o polítics galleguistes, o ser mestres i haver exercit la professió amb un enfocament didàctic, modern o laic, d'acord amb les idees de la Institució Lliure d'Ensenyament i el Museu Pedagògic Nacional. La major part dels cossos d'aquestes persones assassinades, enterrats en cunetes i fosses comunes, està encara sense exhumar.[6]
L'esdevingut més tard, quan la revolta va degenerar en una guerra oberta entre l'exèrcit republicà i el nacional, es van succeir innombrables actes de barbàrie comesos pels dos bàndols, ocultant per a la història l'horror d'aquestes matances succeïdes a Galícia immediatament després de la revolta, però abans de la guerra generalitzada.
Un altre factor que ha servit per a ocultar o justificar aquests horrors comesos a Galícia va ser l'ús dels mateixos arguments que els vencedors de la guerra civil han esgrimit per a justificar altres barbàries similars: que es tractava de la reacció a una situació prèvia de desordre social en la qual grups incontrolats d'esquerrans assassinaven a religiosos i a persones de dretes.
Els fets que Manuel Rivas relata de forma personalitzada en la relació d'un mestre i el seu alumne, portats al cinema per José Luis Cuerda, són els següents: sense una situació prèvia de desordre social ni haver-hi encara una situació de guerra civil declarada (la guerra entre exèrcits no va començar immediatament després de la revolta), determinats grups de falangistes i guàrdies civils revoltats van cometre a Galícia milers d'assassinats de persones pel mer fet de tenir ideologia d'esquerres, galleguista, o per ser mestres renovadors i laics.
Argument de la pel·lícula
[modifica]Narra la quotidianitat en la Galícia rural de 1936. Moncho s'incorpora a l'escola "Rosalía de Castro" amb cert temor, però don Gregorio no és un mestre sever, sinó preocupat perquè els seus alumnes adquireixin coneixements i valors. Simpatitzant de la Segona República Espanyola, l'alçament militar del 18 de juliol altera la vida al poble, que transcorrerà marcada per l'inici de la Guerra Civil.[7]
Premis
[modifica]| Categoria | Receptor | Resultat |
|---|---|---|
| Millor pel·lícula | José Luis Cuerda | Nominat |
| Millor director | José Luis Cuerda | Nominat |
| Millor actor protagonista | Fernando Fernán Gómez | Nominat |
| Millor actor revelació | Manuel Lozano | Nominat |
| Millor guió adaptat | Rafael Azcona, José Luis Cuerda i Manuel Rivas | Guanyador |
| Millor música original | Alejandro Amenábar | Nominat |
| Millor fotografia | Javier G. Salmones | Nominat |
| Millor muntatge | Nacho Ruiz Capillas | Nominat |
| Millor direcció artística | Josep Rosell | Nominat |
| Millor direcció de producció | Emiliano Otegui Piedra | Nominat |
| Millor disseny de vestuari | Sonia Grande | Nominat |
| Millor maquillatge i perruqueria | Ana López Puigcerver i Teresa Rabal | Nominat |
| Millor so | Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg i Patrick Ghislain | Nominat |
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[9]
| Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|
| Millor guió adaptat | Rafael Azcona | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ "La lengua de las mariposas", veinte años de amor y libertad, EFE, 23 de setembre de 2019
- ↑ «Cicle pel·lícules bèl·liques: "La llengua de les papallones"». TV3, 19-09-2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «La llengua de les papallones». ésAdir. [Consulta: 30 octubre 2022].
- ↑ El texto migratorio: Nota sobre la adaptación cinematográfica de tres cuentos de Manuel Rivas, per Teresa González Arce
- ↑ Un canto a la libertad. Fernando Fernán Gómez interpreta al maestro republicano, viejo soñador, honesto y frágil, per DIEGO GALÁN a El País
- ↑ «Web documental interuniversitaria sobre la represión franquista en Galicia en 1936-39». Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 16 desembre 2019].
- ↑ Breu, Ramón,. 99 películas que las nuevas generaciones deben conocer : una herramienta educativa para la familia y la escuela. Primera edición. ISBN 978-84-9921-773-4.
- ↑ La lengua de las mariposas al web dels Goya
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1999». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 24 juny 2018].
Enllaços externs
[modifica]- La lengua de las mariposas. Guió de Rafael Azcona, per JUAN COBOS Arxivat 2010-01-21 a Wayback Machine. (castellà)
- Película "La lengua de las mariposas". Cómo trabajarla en el aula, per ANA BASTERRA COSSÍO BERRITZEGUNE (castellà)
- Red de Revistas Científicas de América Latina y el Caribe, España y Portugal (castellà)
| _(cropped)_(2).jpg) | |
